El dissabte 12 de juny del 1897 la cerveseria Els Quatre Gats va obrir les seves portes al carrer de Montsió. Prenia com a referent el cabaret parisenc de Le Chat Noir. L'obertura va ser molt comentada a la premsa: per la singularitat de l'edifici, per la personalitat dels seus promotors i per l'originalitat del local, que, segons ‘L'Esquella de la Torratxa', "és cerveseria, és cafè, és casino, però sense tenir amb aquests establiments cap punt de contacte". O com escrivia ‘La Vanguardia': "Por sus botellas es taberna, por sus mesas merendero, por sus bancos posada, por su arquitectura palacio, por sus panoplias sala de armas y por sus cuadros, museo".

‘La Veu de Catalunya' ho rematava: "Crida l'atenció per l'aire catalanesc modernista que s'hi respira". Els Quatre Gats van ser tot això, i molt més. Una amalgama d'artistes, projectes i activitats difícil de definir però que acollia un moment històric precís, el de l'esclat del Modernisme i de la seva creativitat desbocada en una ciutat que assumia la seva capitalitat, girava el cap vers l'Europa de nord enllà i apostava per la modernitat de la mà d'una nova burgesia florent. La ciutat del luxe i la misèria, com la va definir Xavier Viura, el jove poeta wagnerià que creixeria al redós del local.

Els Quatre Gats es van instal·lar, de lloguer, als baixos de la Casa Martí, una nova construcció d'aire medievalitzant que havia enllestit l'any abans l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Ocupava el solar del convent de Santa Maria de Montsió, un edifici del segle XIV que havia estat traslladat el 1888, pedra a pedra, a la Rambla de Catalunya. Els baixos tenien dos espais, el d'entrada —el més conegut per les il·lustracions que se'n conserven, on hi havia la barra del bar i les taules— i un altre d'interior més gran, que serviria com a galeria d'art, teatre, gimnàs, auditori i sala de banquets. Les parets estaven plenes de quadres, de pintors ja reconeguts, com Santiago Rusiñol i Ramon Casas, però també de joves, alguns d'ells fins i tot inèdits. El mobiliari, com l'edifici, era una barreja d'antigor i modernitat.

Qui sempre en va ser considerat l'amo va ser Pere Romeu, però n'hi havia tres més: Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo. Cadascun d'ells va tenir el seu paper a la casa: Rusiñol en va ser l'ideòleg; Casas es va encarregar de la imatge corporativa, amb els seus cèlebres cartells; Utrillo va assumir bona part de la programació, i Romeu en va ser la cara pública i va fer-hi de gerent, encarregant-se del dia a dia en el local. Els inversors van ser igualment quatre: Casas, Romeu i dos socis capitalistes més —Matías Ardeniz, un drapaire enriquit, i el banquer i empresari Manuel Girona, ben connectat amb els més alts prohoms barcelonins. Així, la cerveseria que esdevindria el símbol de la bohèmia modernista i que acolliria l'art jove més emergent estava arrelada a la més estricta ortodòxia burgesa.

En realitat, els Quatre Gats van passar poc temps junts i no van ser tan bohemis com sembla. Una coneguda anècdota ens ho il·lustra a la perfecció. "Recordes quan fèiem de bohemis a París?", va dir Rusiñol a Casas. I Utrillo, que era a la vora i ho va sentir, li va respondre: "Tu i en Casas en fèieu. Jo n'era!". Anys després, Rusiñol ho reblava en una entrevista: "Una cosa es ser bohemio y otra vivir con bohemios. A mí me ha gustado siempre [...] la compañía de los jóvenes, de los rebeldes, de los bohemios, pero yo no he podido ser nunca bohemio, porque yo pertenecía a una familia adinerada y la verdadera bohemia no la he vivido nunca".

Certament, de gana en van passar poca. "Cuina catalana i francesa. Begudes de superior qualitat", deia un dels primers anuncis de la cerveseria. Alguns plats del dia eren fricandó amb pèsols, gigot à la bretonne, llengua amb moixernons, bacallà a la biscaïna o a la catalana, vedella amb puré de patates o estofada, anyell amb cebes, potes de moltó, tripes a la catalana... i l'oferta d'abonaments consistia en 30 àpats per 60 pessetes. Els sopars, que s'oferien a partir de les 11 de la nit, costaven 2 pessetes i es podia elegir un plat a escollir de la carta, postres, pa, vi i cafè.

Entre plat i plat, a Els Quatre Gats un podia entretenir-se mirant quadres, sense anar més lluny, de Pablo Picasso. De fet, Els Quatre Gats van acollir les dues primeres exposicions individuals de l'artista malagueny. Però en aquell moment la mostra que va generar més expectació va ser l'exposició inaugural de l'establiment, en què es van poder veure quadres de pintors consolidats com Casas, Utrillo, Rusiñol, però també de joves com Lluís Bonnín, Ricard Canals, Joaquim Mir, Isidre Nonell o Ramon Pichot. Hi havia les exposicions oficials però també les informals, que consistien simplement a penjar quadres a les parets de manera lliure, com va fer el mateix Picasso.

Si Casas i Rusiñol es van dedicar a la recerca de nous talents pictòrics, Utrillo i Romeu es van centrar en els espectacles considerats menors, com les sessions d'ombres xineses o el teatre de putxinel·lis, que va acabar imposant-se amb representacions gairebé diàries. En les sessions pensades per als més petits aquestes tenien inclosa amb l'entrada la "xocolata amb bescuits", mentre que els adults podien gaudir també de xocolata amb ensaïmada, al preu de 30 cèntims.

Menció a banda mereixen els espectacles musicals. Fos en audicions específiques o com a acompanyament d'altres espectacles, per la cerveseria hi va passar una àmplia nòmina dels músics catalans del moment: Isaac Albéniz, Enric Granados, Lluís Millet, Felip Pedrell... A vegades musicaven les ombres xineses i a vegades, les vetllades literàries. O es combinaven entre si. Joan Maragall, per exemple, no va posar cap objecció perquè el seu poema "Montserrat" fos el reclam de la presentació del teatre d'ombres.

Dos cartells de premis —un de dedicat als gats i un altre de peces teatrals per a titelles—van obrir el foc de les activitats literàries de la casa. Fins i tot hi va recitar el nicaragüenc Rubén Darío. Noms il·lustres, però la programació literària no va ser especialment rellevant pel que fa al futur de la cultura catalana. Dels promotors, el que tenia més contactes amb el món literari era Rusiñol. I Rusiñol va ser, per motiu dels seus continus viatges i de la malaltia que el començava a debilitar, el que més aviat va desentendre's del local. Malgrat tot, Els Quatre Gats van resultar un lloc d'atracció per a alguns dels escriptors més joves del moment, que hi van fundar revistes diverses. La més longeva i fructífera va ser ‘Joventut', dedicada a la literatura, les arts i les ciències, modernista i catalanista, que va aparèixer, significativament, l'1 de gener de 1900.

La intensa vida literària també va propiciar que a l'hostal se succeïssin les tertúlies, debats profunds i encesos que atreien al voltant de la taula espectadors que seguien les intervencions dels participants amb interès i respecte. Es debatia molt sobre art i sobre les modes que arribaven de París, però també sobre el desastre de la guerra de Cuba i les Filipines i sobre el creixent clima de tensió social.

Romeu també va obrir l'hostal a l'activisme cultural, polític i esportiu. El Club Autonomista Català s'hi reunia els divendres, el 1901 s'hi va celebrar l'assemblea constituent de l'Associació Wagneriana, i l'abril del 1902 s'hi va celebrar una trobada d'automobilistes, antecedent del futur RACC. A més, s'hi van celebrar reeixides vetllades de boxa i esgrima que van aplegar els millors especialistes en totes dues disciplines.
Lògicament, a l'hostal s'hi van viure també moments de gresca i s'hi van oferir sopars en homenatge de músics, cantants i actors estrangers que actuaven a la ciutat. El menú d'aquests grans àpats era més generós que el diari i podia consistir, per exemple, en truita, filet amb patates i formatge cheshire, al preu de 3,50 pessetes amb doble de cervesa i propina inclosa. Curiosament, els parroquians dissentien sobre la qualitat de les menges, però tots coincidien en l'escassa quantitat dels plats. En això, Els Quatre Gats devia ser més parisenc que no pas barceloní. Rusiñol ironitzava dient que això passava per haver triat com a encarregat Romeu, el més esprimatxat de tots quatre.