Nascut el 1822 a Barcelona, el corredor de canvi Francesc Martorell i Peña tenia un gran interés pel passat i un marcat esperit aventurer, molt en consonància amb el romanticisme del segle XIX que evocava viatges a terres llunyanes a la recerca de ruïnes de l’antiga Roma, d’Egipte, dels monuments megalítics, de les pintures rupestres… En un dels seus viatges a les illes Balears, Martorell topà amb la cultura talaiòtica i això canvià radicalment la seva vida. La seva activitat fou viatjar allí on sabia que podria augmentar els seus coneixements i els seus mostraris: Itàlia, Suïssa, França…

La primera col·lecció 
No va ser fins més tard que va començar la seva tasca en territori català: a ell devem la descoberta del jaciment ubicat a la plana Basarda, a Santa Cristina d’Aro, i els estudis sobre les fortificacions i tombes d’Olèrdola, Sant Miquel d’Eramprunyà, Sant Pere de Casserres i alguns monuments megalítics. També és gràcies a la seva passió que l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya disposa d’un fons important d’objectes de més enllà dels territoris catalans. En el seu testament va deixar totes les seves col·leccions a la ciutat de Barcelona a condició que el consistori es comprometés a construir un museu i una biblioteca públics. La nova institució es va inaugurar el 25 de setembre del 1882 i aviat va prendre el nom de Museu Martorell d’Arqueologia i Història Natural.