Fa prop d’un segle que és lluny del Pirineu, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), però a l’església es pot gaudir d’un mapatge espectacular que el projecta al seu absis. Al davant del visitant apareixen unes lletres: “Ego sum lux mundi” (‘Jo sóc la llum del món’). Com per art de màgia, emergeix el Crist en majestat. I ho fa traç a traç. Cada detall, cada plec de la túnica, es crea davant nostre, com si ens l’estiguessin pintant en directe. A poc a poc, l’absis es va omplint d’àngels, apòstols i sants que cobren vida. Després, tots els elements ornamentals, les sanefes que ho enquadren tot. El resultat final és aclaparador. Des de fa uns quants anys es pot gaudir d’un mapping espectacular a l’interior de l’església que recrea les pintures murals.

Des de dalt d’aquesta torre estilitzada es pot comprovar que el campanar de Sant Climent de Taüll està alineat amb els de Sant Joan de Boí i Santa Eulàlia d’Erill. De fet, els campanars eren torres de comunicació i de vigilància des de les quals es podien controlar tots els accessos a la vall, tant era que l’enemic arribés des de la Ribagorça, com des de l’Aran o el Pallars.

Els tres campanars eren en origen molt similars, si bé el de Sant Joan va haver de ser refet en època posterior i no ha arribat tan esvelt com els seus germans de pedra als nostres temps. Tant el de Sant Climent com el de Santa Eulàlia tenen sis pisos. A Erill es va aconseguir erigir la torre amb totes les finestres geminades, però a Taüll, que és anterior, es va haver d’anar equilibrant el pes. A la primera planta, hi ha una sola obertura estreta i, a mesura que es guanya altura, les finestres es van fent més amples.

A l’església es conserven tres talles originals que daten dels segles XII i XIII. Es tracta d’un Crist a la creu, una marededéu i un Crist salvador. Les tres obres estan exposades al públic a la mateixa església, on també hi ha restes de pintura original del mestre de Taüll, com l’escena de Caín matant Abel, original del 1123.

A més de visitar el petit cementiri, cal donar el tomb al temple per veure de fit a fit els tres absis magnífics, ornamentats amb diferents motius d’influència llombarda. També s’han de buscar restes de color vermell amagades entre els carreus exteriors del temple. Són els vestigis de quan l’església estava pintada també per fora. Aquest color roig que ha sobreviscut prop de 900 anys és encara visible als pisos superiors de la torre i a la finestra principal de l’absis central. Una visita a Sant Joan de Boí ens ajudarà a entendre com era Sant Climent al segle XII. Res de pedra vista: les esglésies estaven arrebossades i pintades.