Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...Els documents de l’informe policial de Picasso
La Prefectura francesa va espiar el pintor malagueny per controlar si les seves idees polítiques simpatitzaven amb l’anarquisme
Entre el 1901 i el 1940, Pablo Picasso va estar sota el punt de mira dels serveis de contraespionatge francesos. Un dossier elaborat per la Prefectura de Policia va revelar la vigilància especial al pintor malagueny per les seves idees polítiques. Picasso s’havia instal·lat recentment a París, concretament a la casa del seu marxant, el presumpte anarquista Pere Mañach, fet que va encendre totes les alarmes del cos policial. Des de l'atemptat contra el president francès Sadi Carnot a Lió, la policia francesa no treia els ulls de sobre a qualsevol sospitós d'anarquisme, com la colònia catalana que vivia a la capital.
L’informe policial sobre Picasso detallava les seves "sortides irregulars", remarcava el contingut "subversiu" d'algunes pintures i, fins i tot, controlava la relació amb la seva primera dona, la ballarina russa Olga Koklova. El document va anar a parar a mans dels alemanys quan van envair França. Aquests no trigaren a apoderar-se dels arxius del Ministeri de l’Interior i de la Prefectura de Policia i se’ls van endur a Berlín, on es van quedar fins que el 1945 l’Exèrcit Roig els va requisar i traslladar als Arxius Especials moscovites. Alemanys i soviètics van demostrar la mateixa actitud davant els dossier policíacs: conservar-los per poder-los utilitzar per a l’espionatge o el contraespionatge.
Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, França va pressionar la Unió Soviètica perquè els arxius fossin retornats als seus propietaris. Van tornar el 2001, després de molts estira-i-arronsa amb les autoritats russes. Actualment es conserven al soterrani tercer de la Prefectura de Policia de París. L’historiador Jordi Guixé els va descobrir per a SÀPIENS. Podeu veure'ls a continuació i llegir-ne la història completa, aquí.
Els arxius contenen dossiers de les personalitats estrangeres residents a França, com és el cas de Pablo Picasso, o de francesos lligats a nacions estrangeres. Tot el fons prové de la Direcció de la Policia General, del despatx que s’ocupava de les demandes de residència dels estrangers. En aquest document, es pot veure el llistat d’adreces de Picasso a París (1900–1940). Els arxius, però, han ignorat la seva primera estada a la ciutat l’any 1900, i a la llista hi ha alguns errors.
El document que mostra el llistat d'adreces de Picasso
El primer informe de la Prefectura i probablement el més important perquè condicionarà el 1940 l’actitud de l’Administració i de la policia envers Picasso. A l’informe es diu que “està allotjat amb l’anarquista Mañach”, “que treballa com a pintor i que les seves pintures són subversives”, “que rep visites de desconeguts, diaris amb capçaleres desconegudes correu d’Espanya”, “que surt els vespres amb Mañach”, “que no ha estat vist en reunions anarquistes”, que “el conserge de l’immoble no li ha sentit pronunciar opinions subversives”, que “encara no parla francès”, etcètera.
Després de la sol·licitud de Picasso (a la imatge), un primer informe favorable del 26 d’abril del 1940 indica que “el motiu és instal·lar-se definitivament a França, sense esperit de retornar al seu país”, que “durant la Primera Guerra Mundial no s’havia incorporat ni a França, ni a Espanya, país neutral en aquell moment”. Que “Picasso no fa de polític, que la seva ajuda a Espanya durant Guerra Civil no és un acte polític, sinó de patriotisme”. També parla que s’“ha adaptat als costums francesos, que parla bé el francès”, que “les seves aptituds professionals són interessants per a la societat, que té un talent distingit”. Que “el 1939 va pagar 700.000 francs d’impostos, que té una fortuna personal i que és propietari d’un castell”. El comissari acaba: “Bons renseignements. Avis favorable”.
El text d'aquest document comença indicant que “Picasso i Koklova no viuen sota el mateix sostre”, que “ha demanat una reducció de lloguer al seu propietari amb el pretext que els negocis no li van bé a causa de les hostilitats”. Torna a fer esment de l’informe en què se’l titlla d’anarquista. Diu “que no ha fet cap servei a França durant la guerra”. Que Picasso “ha conservat les seves idees extremistes evolucionant cap al comunisme”. Que “durant la Guerra Civil enviava cada mes fortes sumes de diners al Govern de la República, el qual l’havia premiat nomenant-lo conservador dels museus nacionals espanyols”. Que “el 7 de maig del 1940 es trobava dins un cafè del bulevard Saint Germain criticant obertament les institucions franceses i fent apologia dels soviets”. Que “havia dit davant de diverses persones que quan morís llegaria les seves col·leccions al govern soviètic”. Que “tenia la seva fortuna a l’estranger”, etcètera.
Comentaris