El 1959 feia més de dues dècades que el matrimoni de Louis i Mary Leakey buscaven a Tanzània testimonis de la vida dels nostres avantpassats. Louis Leakey havia nascut a Kenya en el si d'una família de colons anglesos. El 1922 es va matricular a Cambridge per estudiar arqueologia i paleoantropologia i va fer la seva primera incursió a Tanzània per recollir fòssils en una expedició del Museu Britànic.

Acabat de llicenciar, Leakey va començar a treballar en l'àrea propera a la llera del riu Olduvai, a la gran falla del Rift, a Tanzània. Durant molts anys, les troballes que hi va anar fent no van despertar un interès especial entre els seus col·legues europeus i americans. I és que aleshores ningú no s'imaginava que els orígens de la humanitat es trobaven a Àfrica. A 'L'origen de l'home', el mateix Charles Darwin ja havia apuntat que "el més probable és que els nostres progenitors visquessin al continent africà per la gran afinitat existent entre els homes, els ximpanzés i els goril·les."

Un clima acadèmic eurocèntric
Tanmateix, el clima acadèmic eurocèntric havia ignorat de forma sistemàtica l'arqueologia africana. En ple auge del colonialisme, Europa es mirava el melic. I a aquesta manera de pensar hi va contribuir també durant gairebé tres dècades un crani aparegut a Piltdown, Anglaterra, que va resultar ser un frau. L'any 1912, l'antiquari Charles Dawson i el paleontòleg Smith Woodward havien donat a conèixer un crani d'una suposada baula perduda de la humanitat que hauria viscut feia milions d'anys. El 1953, però, noves tècniques d'anàlisi van descobrir que es tractava d'un crani humà de 600 anys d'antiguitat al qual els impostors havien inserit una mandíbula d'orangutan. A més de despistar l'acadèmia, els fals crani de Piltdown també havia condemnat a l'ostracisme els descobriments que, malgrat tot, durant aquell temps havien publicat diversos investigadors europeus a Sud-àfrica i Tanzània.

Tot passejant els dàlmates
Tot va canviar una tarda del 1959. Com cada dia, Mary Leakey va sortir a passejar els seus dàlmates. Ella, a diferència de Louis, no tenia formació acadèmica però la seva constància i l'escrupolosa rigorositat dels seus procediments d'estudi li valdria amb el temps tot tipus de reconeixements. De fet, Mary Leakey va desenvolupar mètodes que els paleoantropòlegs actuals segueixen fent servir avui en dia.

Aquella tarda, l'experta de seguida es va adonar que les pluges dels dies anteriors havien provocat moviments de terres i que, en un indret concret, havien quedat al descobert uns enormes molars i part d'una mandíbula d'homínid. Mary Leakey va tornar al campament de pressa i corrents per explicar-ho al seu marit. S'explica que Louis Leakey, que estava postrat al llit per una malària, es va aixecar de cop i va agafar la piqueta. En pocs dies d'àrdua excavació havien localitzat suficients peces per reconstruir el crani del qui era el primer homínid trobat a l'est d'Àfrica, anomenat primer 'Zinjanthropus boisei' i després 'Paranthropus boisei'. Tenia una antiguitat d'1,75 milions d'anys, una capacitat cranial de 500 cm³ i, en aquell primer moment, els Leakey van creure que les primitives eines de pedra que es van trobar al seu costat havien estat fabricades per membres de la seva espècie.

Un salt endavant per a la ciència
La troballa del 'Paranthropus boisei' va representar un gran salt endavant per a la ciència, ja que va situar la gran falla del Rift en el punt de mira de la comunitat paleontòloga internacional. D'un dia per l'altre, els Leakey es van convertir en protagonistes de reportatges i entrevistes i les excavacions a Olduvai van començar a rebre una pluja de patrocinis i mecenatges que convertirien aquest jaciment en l'epicentre de la paleoantropologia mundial.

Olduvai - Getty Images