El poeta Agustí Bartra, al llit de mort, va demanar a la seva companya: "Dedica la teva vida a la meva obra". Anna Murià li va fer un petó i li ho va prometre. Però potser no calia que li ho prometés, perquè la seva vida ja s'havia dedicat en gran part a la de Bartra des que es van conèixer i enamorar al 'châteaux' Roissy-en-Brie el 1939.

Un gran sacrifici
Ell acabava de sortir del camp de concentració de Sant Cebrià, i ella ja portava un cert temps en aquella mansió on convivien alguns dels intel·lectuals catalans més destacats en la primera part del seu exili. Recordant aquells dies va escriure: "Jo també tenia activitats personals, interessos i ambicions; només podia renunciar-hi si l'home valgués el sacrifici. L'havia trobat, per fi, a qui immolaria amb goig tot el que havia estat jo fins aleshores."

Tot el que pretenia immolar Anna Murià no era poca cosa. Havia estat una dona compromesa políticament —primer a Acció Catalana Republicana, després a ERC i finalment a Estat Català— i havia treballat com a periodista en diversos mitjans (La Nau, Meridià, La Rambla, Diari de Barcelona...). Al final de la guerra va esdevenir la primera dona catalana que dirigia un diari: en aquest cas, el Diari de Catalunya. La seva feina com a periodista la compaginava amb la que tenia a la Generalitat —va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. I a més, durant la República va publicar dues novel·les i dos opuscles polítics. Aquesta era la dona que, a 35 anys, va conèixer el seu gran amor i junts van començar una nova vida a l'exili que els portaria a viure en diversos països de l'Amèrica del Sud i els Estats Units. Van tenir dos fills, i malgrat la desitjada submissió al seu company, Murià no va deixar mai d'escriure i de traduir.

Vida prolífica
La parella va tornar a Catalunya el 1970 i es van instal·lar a Terrassa. Murià va col·laborar en nombrosos diaris i revistes (des de Cavall Fort fins a La Vanguardia) i va publicar novel·les, contes i algun assaig. El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic va guanyar el premi Josep Maria Folch i Torres el 1974. Però la seva obra més coneguda i valorada —cosa que no pot sorprendre a ningú— és la Crònica de la vida d'Agustí Bartra. Murià va morir el 2002, a 98 anys.