Subscriu-t'hi
Especial 'Un judici per a la història'
Una revista amb tota la informació del judici més transcendental de la nostra història
Dels antecedents a la sentència
Dones

Bella d'Amichi, la nodrissa de la reina i la mare de Roger de Llúria

La dama de companyia de Constança de Sicília li va fer de mare en una cort on la soledat es feia notar

Agnès Rotger
17 de gener de 2019
Dones medievals
Dones medievals

Ser reina, a l'edat mitjana, no devia ser una ganga. Volia dir casar-se per raons d'estat, separar-se de la família (sovint, també del propi país) i viure sempre vigilada. En aquests casos, tenir algú al costat que t'ajudés i t'estimés com una mare no devia tenir preu. I Constança de Sicília va tenir aquesta sort amb Bella d'Amichi.

Noble companyia
Bella i el seu marit eren membres de la noblesa calabresa. Ella va tenir cura de Constança, filla del rei Manfred I de Sicília, des que era molt petita. Com que la princesa era òrfena de mare, el paper de dama de companyia va anar molt més enllà del que seria normal: no solament servia la noia, sinó que pràcticament l'estimava i l'educava com si fos la seva filla.

De fet, Bella tenia un fill propi que només tenia dos anys menys que la princesa. Es deia Roger i va heretar el nom del poble del seu pare com a cognom: Lauria —o Llúria. El 1262, Bella i Roger van formar part de la comitiva que va acompanyar Constança, de catorze anys, a casar-se amb el futur rei Pere el Gran. A la seva cort, a Roger el van educar els cavallers, i Bella va continuar al costat de la princesa. Va ser l'encarregada d'organitzar i gestionar l'entorn de la noia, i a ella mateixa se li van assignar quatre servidores i una mula. Se sap que va moure cel i terra per ajudar-la a quedar-se embarassada —buscant l'ajuda mèdica i divina— i que va estar al seu costat a València mentre paria l'hereu, Alfons.

'Sàvia dona e bona'
Bella també va viure prop de Constança el naixement de la resta dels seus fills; van patir juntes les absències dels marits i també estaven juntes quan el rei va nomenar almirall Roger de Llúria. En el parlament, Pere la va elogiar públicament: "En Roger, dona Bella, vostra mare, ha ben servida la reina muller nostra, e vos havets nodrit amb nós".

No se sap quan ni on va morir Bella d'Amichi, però ha quedat per a la història la seva relació amb Constança, i la tendresa que tenia pel seu fill Roger. I les paraules de Ramon Muntaner a la seva Crònica, on la va descriure com una "sàvia dona e bona".

Subscriu-t'hi

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Un Judici per a la Història

Un número especial commemoratiu per guardar i recordar un moment excepcional de la nostra història

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto