"Era un niu recollit, íntim, solitari, un niuet meu, ben meu, tot ple de mi mateix i sols per mi mateix visitat; un niu on poder riure, plorar, esperançar, fruir...”. Vint-i-quatre anys abans que Virginia Woolf parlés de la importància que les dones tinguessin una cambra pròpia, Caterina Albert ja ho havia escrit.
Víctor... o Victòria
La paradoxa, però, és que va fer aquestes afirmacions amparant-se sota un pseudònim masculí: Víctor Català. Caterin
Caterina Albert, la dona rere la màscara
