Corria l’any 1923 quan una jove i espantada becària britànica desembarcava als Estats Units per estudiar a l’Observatori Astronòmic de la Universitat Harvard. Es deia Cecilia Payne, i darrere seu deixava un expedient brillant a Newnham, un dels colleges per a dones de la Universitat de Cambridge. Però si bé els estudis de física generaven admiració, l’acollida de les dones en aquest context encara era molt limitada. Temerosa de no ser presa seriosament pel seu gènere, Payne va traslladar-se a Massachusetts, on s’albiraven nous horitzons en el camp de la investigació científica i en el de la igualtat de gènere. 
 

“El cos d’una dona només pot abraçar un nombre limitat de tasques a la vegada. Les nenes que destinen massa energia a desenvolupar la ment durant la pubertat poden acabar amb sistemes reproductius subdesenvolupats”. Ho escrivia el 1873 el doctor Edward Clarke des del seu despatx de Harvard a El sexe en l’educació o una oportunitat justa per a les nenes. Si bé a la darreria del segle XIX les dones havien començat a accedir a l’educació superior, els cercles acadèmics i intel·lectuals encara eren territori exclusiu dels homes. Per les portes de Harvard, de fet, només hi passaven homes, fins que un grup de pioneres hi van picar amb força. 

L’astrònom Edward Pickering com a ajudant a l’Observatori la seva minyona
Van entrar-hi sota el guiatge d’Edward Pickering, director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat, que es veia desbordat per la feina. En aquells moments, les tècniques d’astrofotografia havien millorat gràcies als avenços tecnològics i es podia retratar l’espai amb més claredat. Com a resultat d’això, s’acumulava una gran quantitat de dades difícils de processar. Per descarregar-se de feina, el director va contractar com a ajudant la seva minyona, Williamina Fleming, a qui va donar les tasques més simples. Satisfet de la seva eficàcia, l’astrònom va obrir les portes del seu despatx a més treballadores, que va destinar a “tasques rutinàries i ordinàries de mesura, anàlisi de fotografies i altra feina vinculada a simplificar la seva interpretació”, segons deia.

En poc temps, serien més de setanta dones les que van passar per l’Observatori sota les ordres de Pickering, fent una feina que els valdria malnoms com les computadores de Harvard o l’harem de Pickering. I malgrat percebre un sou d’entre 25 i 50 centaus de dòlar per hora, la seva tasca va ser fonamental per al desenvolupament de teories posteriors.

Quan Cecilia Payne va arribar a l’Observatori, aquestes dones ja feia anys que hi treballaven. A partir de tot el material recopilat per elles, Payne va redactar un tractat cabdal en la història de l’astronomia. El 1925 analitzava en la seva tesina Atmosferes estel·lars la composició química de la superfície de les estrelles. Hi concloïa que la seva atmosfera, i per tant la major part de l’univers observable, estava formada principalment per hidrogen i després per heli i vestigis d’altres elements, una premissa que topava amb els grans estaments de la física contemporània. Gràcies a aquesta investigació, però, es convertiria en la primera dona doctorada en astronomia.

Eminents físics com Eddington i Henry Norris Russell no van donar crèdit a les tesis de Payne i van refutar les seves hipòtesis. Aclaparada per la reputació d’aquests científics, Payne va renegar de la seva investigació fins que, quatre anys més tard, els estudis de Russell van corroborar-la. Tot i que l’astrònom esmentava els estudis previs de la investigadora, ningú no va poder evitar que s’endugués tot el reconeixement de la comunitat acadèmica pel descobriment. Ella va defensar que la culpa havia estat seva per no mantenir-se fidel a la seva voluntat. “Vaig cedir a l’autoritat tot i creure el contrari: l’únic que compta és la lògica de l’argument i l’evidència”, diu en la seva autobiografia. 

Algunes de les computadores de Harvard es van consagrar a l’estudi i a la investigació. Payne va intentar compaginar la feina amb la família en casar-se amb l’astrònom Sergei Gaposchkin. La seva col·laboració també s’estenia a l’àmbit domèstic, un model que també va seguir Marie Curie. En el cas de Payne i Gaposchkin, ell va assumir moltes tasques atorgades tradicionalment a les dones, cosa que permetia que ella dediqués més hores a la seva feina al departament.

Amb tot, Payne exposa en les seves memòries el descrèdit que li va valdre com a mare la seva dedicació a la facultat, on sovint s’enduia els fills quan havia de treballar. Això no va fer, però, que reduís la càrrega de feina. A més de treballar sis dies a la setmana i dedicar moltes nits a preparar seminaris i conferències, la seva condició de dona la convertia als ulls dels seus caps en la persona idònia per encarregar-se d’organitzar actes socials per recaptar finançament, cosa que no es traduïa en augments de salari o de més reconeixement. El seu esforç no es va veure recompensat fins que, després de gairebé vint anys, se la va reconèixer oficialment com a astrònoma i com a professora titular, la primera de la Universitat Harvard.

Durant el període en què Edward Pickering va ser el director de l’Observatori de Harvard, entre el 1877 i el 1919, una llarga llista de col·laboradores van treballar al departament. Si bé algunes de les computadores de Harvard van abandonar la seva feina a l’Observatori en pocs anys per casar-se i formar una família, cosa habitual en aquell període, d’altres van consagrar la seva vida a l’estudi.

Estudioses d'estels
És el cas d’Annie Jump Cannon, que va perfeccionar un sistema de catalogació dels estels acceptat el 1922 com el sistema oficial de la Unió Internacional Astronòmica, les bases del qual encara s’utilitzen actualment. Així mateix, va compartir despatx amb Henrietta Leavitt, que, entre altres mèrits, va estudiar més estels que qualsevol altre astrònom del seu temps i va millorar el sistema per mesurar amb precisió les distàncies extragalàctiques.