Subscriu-t'hi
Especial 'Un judici per a la història'
Una revista amb tota la informació del judici més transcendental de la nostra història
Dels antecedents a la sentència
Dones

Com va morir Cleòpatra?

La teoria de la serp verinosa és la més estesa però la menys probable a l'hora d'explicar la mort de la reina d'Egipte

Àlex Milian
6 d'agost de 2019
1 El suïcidi abans que la humiliació
Sarah Bernhardt interpretà Cleòpatra, fotografia de Napoleon Sarony del 1891
Sarah Bernhardt interpretà Cleòpatra, fotografia de Napoleon Sarony del 1891 Wikimedia Commons

L'any 30 abans de Crist, Cleòpatra VII va veure com la seva aliança militar amb Marc Antoni -amb qui s'havia casat anys enrere- no era prou forta per detenir les tropes d'Octavi August, que s'acostaven a Alexandria per fer-la presonera i mostrar-la als egipcis com a trofeu de guerra. La reina d'Egipte s'havia amagat al seu mausoleu i Marc Antoni, creient que era morta, s'havia suïcidat. Ella, abans que ser humiliada pel triomfador, va preferir també matar-se i es va tancar en una cambra amb dues criades, Eira i Carmion, que l'acompanyarien en l'últim viatge.

La teoria oficial
Diu la versió més estesa que Cleòpatra es va fer portar una cistella amb figues, on ella havia ordenat amagar un àspid, una serp verinosa. Així, mentre ella triava els fruits, la serp la va mossegar i va morir dolçament.

2 Plutarc contra la teoria de l'àspid
La mort de Cleòpatra segons Guido Reni en una pintura del 1640
La mort de Cleòpatra segons Guido Reni en una pintura del 1640 Wikimedia Commons

Tot i que la versió de que es va suïcidar amb una serp és la que el mateix Octavi va difondre, ni tan sols l'historiador grec Plutarc -que en els seus escrits distingia Octavi anomenant-lo 'César-' l'accepta com a veritat absoluta. Segons ell, hi ha la possibilitat que Cleòpatra hagués amagat entre els seus cabells una forquilla daurada que contenía verí suficient per matar-la a ella i les seves dues companyes. Plutarc no s'atreveix a assegurar que fos això el que va passar, però indica, contra la teoria de l'àspid, que "no es va notar taca ni blau al seu cos" i que "tampoc no es va veure aquell rèptil dins [de la cambra tancada], i només es va va dir que se n'havien vist alguns senyals a la vora del mar, per la part de l'edific que mira a l'est".  

De serp esmunyedissa a cobra
La teoria de l'àspid té una altre inconvenient de pes. El que ha passat a la història com l'àspid egipci o la cobra de Cleòpatra (de nom científic 'Naia haie') no és la serp petita i esmunyedissa que Cleòpatra podia agafar delicadament entre els seus dits polze i índex, com la va pintar el bolonyès Guido Reni, sinó una senyora cobra de dos metres de llargada. És difícil imaginar una serp d'aquesta mena dissimulada en una cistella de figues. A més, és inconcebible que el mateix animal racionés el verí per matar primer Cleòpatra i després Eira i Carmion. 

3 Les teories alternatives de Nèstor Luján
'La mort de Cleòpatra' de John Collier, obra del 1890
'La mort de Cleòpatra' de John Collier, obra del 1890 Wikimedia Commons

L'escriptor Nèstor Luján esmentava la possibilitat que es tractés de tres exemplars d'escurçó 'Cerastes', que fan de 50 a 55 centímetres, i podien ocultar-se a la cistella, tot i que "aquesta hipòtesi -objecta Luján- va contra la idea d'una mort dolça", ja que la picada de la 'Cerastes' produeix terribles dolors i convulsions violentes. Per això Luján oferia altres possibilitats més coherents amb el tarannà de la reina d'Egipte: "Queda la possibilitat de l'enverinament per una metzina vegetal" amagada dins la forquilla daurada, o "unes figues enverinades" preparades "amb la complicitat del seu metge". Qualsevol alternativa és més probable que la que oficialment ha passat a la història i que una bona coneixedora de verins com era la reina d'Egipte mai no hauria triat. 

Subscriu-t'hi

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Un Judici per a la Història

Un número especial commemoratiu per guardar i recordar un moment excepcional de la nostra història

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto