Subscriu-t'hi
Dones

Clotilde Cerdà o Esmeralda Cervantes, una artista en majúscules

Arpista excepcional, va trobar l'èxit arreu del món i va fundar a Barcelona una Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona

Agnès Rotger i Marta Solé
Clotilde Cerdà (Esmeralda Cervantes) tocant l'arpa de petita
Clotilde Cerdà (Esmeralda Cervantes) tocant l'arpa de petita

Víctor Hugo li va suggerir el nom artístic, Esmeralda, i la reina espanyola Isabel II hi va afegir el cognom: Cervantes. Amb aquests padrins ja es pot imaginar que la Clotilde Cerdà-Esmeralda Cervantes no era una noia qualsevol. Va néixer el 1862, i era la quarta noia del matrimoni format per la pintora Clotilde Bosch i l'urbanista Ildefons Cerdà. Però la Clotilde no tindria el mateix lloc que les seves germanes en la nissaga dels Cerdà, perquè quan la nena tenia tres anys la mare va confessar al marit que en realitat no era filla seva.

La trobadora catalana
Després de la revelació, Ildefons Cerdà la va deixar fora del seu testament, però la Clotilde sí que va heretar d'ell, igual que de la seva mare, l'interès per l'art, la cultura i el progrés social. I a més va resultar que era una arpista excepcional. Va tenir els millors mestres, a 12 anys ja tocava a l'orquestra de Richard Strauss a Viena i a 14 la van nomenar professora honorària al Conservatori del Liceu. Cerdà, que es descrivia a si mateixa com la "trobadora catalana", va trobar l'èxit arreu del món quan encara era una adolescent. Va fer les Amèriques abans de la independència de Cuba i quan va tornar a Barcelona, va impulsar l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona l’any 1885 “per obrir nous horitzons professionals” als obrers de la ciutat. L’aventura va durar un o dos anys per manca de suport econòmic, però inspiraria projectes com el de Francesca Bonnemaison el 1910.

La seva Història de l’arpa va ser publicada a Alemanya, i quan s’establí a Constantinoble -on va fer classes d'arpa a l'harem del sultà Abdul Hamid Khan II- fou convidada a l’Exposició Universal de Chicago (1893) com a ponent al Pavelló de les Dones. Abans de marxar dels Estats Units, però, va actuar davant del seu president. D’aquí va saltar al Brasil, on es va casar i va tenir un fill i on es va reorientar cap a l’ensenyament, abandonant a poc a poc la interpretació. El 1916 va tornar a Barcelona, on va fer una breu parada abans d’instal·lar-se a Tenerife, on va morir l’any 1926. La seva història la coneixem  gràcies a un àlbum de retalls adquirit a un antiquari alemany, que ara es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto