Dones

Conxita Supervia, una estrella dels escenaris

El 3 de desembre 1895 naixia la mezzosoprano, elogiada per la seva habilitat vocal

Agnès Rotger
26 de novembre de 2018
Retrat de la mezzosoprano catalana Conxita Supervia
Retrat de la mezzosoprano catalana Conxita Supervia

La Carmen canta, orgullosa i coqueta: ‘L'amor és un ocell salvatge que ningú no pot domesticar...' A l'escenari l'acomboia el cor. I entre el públic, homes i dones de 21 botons senten la màgia que desprèn la jove cigarrera. El Liceu es rendeix a la mezzosoprano que posa art i passió a la protagonista de l'òpera de Georges Bizet. Ho fa tan bé que el director escènic i artístic dirà més tard que té "una gola prodigiosa" i que la seva interpretació teatral "fa que un entengui els mil i un disbarats que per ella va cometre el pobre Don José".

Una carrera prometedora
Darrere d'aquella Carmen que es posava l'audiència a la butxaca hi ha la Conxita Supervia, que tenia una carrera molt prometedora al davant. De fet, tenia una habilitat vocal extraordinària —abastava més de dues octaves—, un gran domini de la musicalitat i sabia transmetre emocions d'una manera especial.

Nascuda a Barcelona el 1895 en una família benestant, la Conxita va estudiar música al Conservatori del Liceu, i abans dels 15 anys va debutar al teatre Colón de Buenos Aires. L'èxit d'aquelles primeres actuacions va fer que, en tornar a Europa, l'escollissin per estrenar a Roma ‘El cavaller de la rosa', de Richard Strauss. Els èxits, ja des d'aquesta primera etapa, van ser constants, encara que a alguns crítics els costava limitar-se en les aptituds musicals, i acabaven fent referència a la seva remarcable bellesa física. Ho tenia tot per convertir-se en una estrella de l'època, i la reclamaven a les principals meques de l'òpera.

Una diva com cal
Va cantar als Estats Units, a l'Amèrica del Sud i va passar una temporada vivint a Itàlia, on es va casar amb l'alcalde de Nàpols. Van tenir un fill, però el matrimoni es va acabar molt aviat, i la Conxita va tornar a viatjar. Com totes les dives com cal, l'envoltaven mites i se n'explicaven excentricitats, com que feia col·lecció de figuretes en forma de tortuga. El 1931 va tornar a trobar l'amor: aquest cop a Londres, on estava actuant als espais més prestigiosos. Es va integrar a l'entorn social del seu nou marit, que era un empresari, i va arribar a ser molt acceptada malgrat el seu anglès precari. I en aquella ciutat va morir, amb només 40 anys, durant el part de la seva filla, que tampoc no va sobreviure.

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto