Margaretha Gertruida Zelle va néixer el 1876 a Ljouwert, Holanda. Va recórrer Europa sota l’àlies i la personalitat de Mata-Hari (‘ull del dia’) fent-se passar per una ballarina hindú d’origen il·lustre. I, posteriorment, exercí d’agent doble per a França i Alemanya durant la Primera Guerra Mundial. L’opinió historiogràfica situa Mata-Hari en un àmbit menys llegendaris un cop s’han demostrat algunes coses que ja es comentaven d’ella d’antic: que com a ballarina era un nyap; que com espia va ser força mediocre (i en això ja van coincidir aleshores francesos i alemanys); que només va exercir d’agent secret per incrementar uns guanys que aconseguia com a prostituta d’alta volada i que l’ajudaven a mantenir una vida luxosa, i que els excessos de l’exòtica biografia hindú que s’havia fabricat delataven que Margaretha era una mentidera patològica més que una simple i senzilla impostora. 

Mata-Hari es casà el 1895, als 19 anys, amb un capità de l’exèrcit colonial, Rudolf McLeod, de 39, amb qui se’n va a viure a la colònia holandesa d'Indonèsia fins al 1897, després d’haver tingut un fill. Però el matrimoni va ser un desgavell: ella era una malbaratadora i ell, un alcohòlic i un maltractador, i ambdós van tenir amants a tort i a dret. La parella es trencà del tot quan morí el seu fill, possiblement emmetzinat per un criat indígena que volia venjar-se de McLeod per motius mai no aclarits del tot. La separació de la parella arribà l’any 1902, un cop ja havia tornat a Holanda.

Mata-Hari va introduir-se en l’espionatge sense cap preparació, convençuda que la seva fama la protegiria de tot, i aviat va resultar sospitosa per a francesos i britànics. Amb aquesta indolència s’enamorà a París, el juny del 1916, del capità Vladimir Maslov, d’un regiment rus destinat a França. Per romandre al seu costat es va presentar al Deuxième Bureau, el servei de contraespionatge francès, per oferir els seus serveis. Arran d’aquesta imprudent actitud, la ballarina esdevingué agent doble i una joguina per a ambdós bàndols: els francesos intuïen que era una espia alemanya i els alemanys creien que els francesos l'havien descobert.

Va tornar a París des de Barcelona perquè rebé un telegrama signat per Maslov demanant-li que es reunís amb ell, sense imaginar que el capità rus obeïa ordres del Deuxième Bureau. Els francesos havien trobat proves que confirmaven que era l'agent alemanya H-21. Va ser arrestada a París el 13 de febrer de 1917, jutjada i condemnada a mort. 

Un enigma més entorn de Mata-Hari té com a protagonista la famosa cantant aragonesa Raquel Meller. Tot i tractar-se d’un rumor inversemblant basat en circumstàncies i en el caràcter gelós de Meller, es va comentar que el seu marit, el diplomàtic guatemalenc Enrique Gómez Carrillo, havia tingut una aventura amb Mata-Hari a Madrid i que la cantant havia col·laborat en l’arrest de l’espia en assabentar-se’n.

La mort de l'espia
Aquest drama de tall romàntic va generar una animadversió vers la parella entre una societat sensibilitzada pel drama de l’holandesa i va fer que Gómez Carrillo publiqués el 1925, a París, 'Le mistère de la vie et de la mort de Mata-Hari', amb la idea de rebatre calúmnies. Hom va arribar a preguntar-se si en una visita que Meller havia fet al papa Pius XI havia aprofitat per demanar perdó per la seva intervenció en la mort de l’espia.