Subscriu-t'hi
Dones

Dolors Monserdà, pionera en la literatura i el feminisme

També hi ha qui la considera la primera dona periodista, perquè va escriure a mitjans destinats a les dones i a mitjans generalistes

Agnès Rotger
Dolors Monserdà
Dolors Monserdà Institut Català de les Dones

Per a la Dolors (1845-1919), la infantesa feia olor de paper i de cola, i potser més que la sala de jocs de la seva casa benestant, la va marcar el taller del pare: planxes i guillotines i tota mena d’estris per fer amb precisió la feina de relligador. Entre aquells llibres a mig fer, ella parava l’orella –quan li deixaven– a les tertúlies que organitzava el pare amb homes com Narcís Monturiol, Víctor Balaguer o Anselm Clavé. En aquest ambient tan propici a la cultura, no és estrany que quan la nena va començar a escriure, algú decidís agafar-li un dels poemes i l’enviés amb orgull a una revista (Eco de Euterpe) perquè el publiqués. La Dolors, llavors, tenia 12 anys i, a més de poemes, ja havia enllestit la primera novel·la.

La primera dona periodista
A casa dels Monserdà els semblava perfectament normal que la noia estimés la literatura, però no ho era gens en aquella època: quan va néixer l’analfabetisme era aclaparador a la societat catalana, i arribava gairebé al 90% entre les dones. A mesura que la Dolors es feia gran, creixien en paral·lel el desig d’escriure amb el de contribuir a millorar la situació de les dones. I va destacar en tots dos camps: molta gent la considera la primera dona periodista –perquè va escriure a mitjans destinats a les dones però també a mitjans generalistes– i també una pionera del feminisme.

Lletraferida prolífica
Va produir articles, poemes, novel·les i teatre, va guanyar premis i va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909, on va fer un discurs compromès amb el feminisme. Aquell mateix any va publicar Estudi feminista, considerada una obra fundacional d’aquesta lluita a Catalunya. La seva posició no qüestionava que la funció principal de les dones era la familiar, però reivindicava més llibertat, el reconeixement de drets elementals i denunciava les injustícies que patien en àmbits com el del treball. El feminisme, deia, “és un acte altament humanitari en la dona rica i una necessitat urgent en la dona del poble”. Potser a ella, dona burgesa, encara li ressonava ben agredolça la crítica que li van fer al llibre Poesies catalanes: “El llibre de la Sra. Monserdà [...] revela una curiosa personalitat de poetessa, que s’acosta a voltes a la personalitat de poeta”.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto