Subscriu-t'hi
Dones

Doris Lessing i la clàusula 'aconvencional'

Recordem en cinc punts una autora que va deixar de banda el convencionalisme, com a dona i com a escriptora

Caterina Úbeda
1 La infantesa: de Pèrsia a Rhodèsia
Doris Lessing en una imatge de 2006
Doris Lessing en una imatge de 2006 Elke Wetzig / Wikimedia Commons

Filla de britànics, Doris May Tayler va néixer a Pèrsia (actual Iran) el 22 d'octubre de 1919. El seu pare, un capità de l'Exèrcit britànic mutilat durant la Primera Guerra Mundial, era funcionari del Banc Imperial Persa. El 1925 va traslladar-se amb tota la família a la llavors colònia britànica de Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) amb un sol objectiu: construir la seva pròpia granja i fer-se ric. La primera part es va complir: la petita Doris i el seu germà Harris van créixer en una granja d'uns 40.000 metres quadrats, envoltats de serps verinoses i amb un rifle a la mà per si havien de defensar-se d'un felí. La segona, no. El pare mai no va fer-se ric.

La mare, infermera, va intentar educar a la manera més britànica possible els seus dos fills enmig d'un entorn que considerava salvatge. Va matricular Doris a una escola de monges que la van aterrir amb les històries de la condemna, el pecat i l'infern. Després va ser enviada a un col·legi de noies a la capital de Rhodèsia, a Salisbury, però als 13 anys en va sortir. La seva educació formal va acabar aquí. Als 15 anys va marxar de casa, fugint de la mare. "Lluitava per la meva vida contra la de la meva mare", va escriure molts anys més tard a la seva autobiografia, una obra en què la seva progenitora és un personatge autoritari i frustrat, però, alhora, fort i valent, que tira endavant malgrat trobar-se en unes condicions de vida molt dures.

El que sí que va fer va ser llegir, devorar tots els llibres que arribaven des de Londres: Dickens, Stevenson, Kipling i, més tard, D. H. Lawrence, Stendhal, Tolstoi i Dostoievski. D'aquells anys també recordaria les històries amargues de la Primera Guerra Mundial, les que escoltava de boca dels seus pares. Més tard, escriuria: "Tots estem fets de guerra. Torçats i deformats per la guerra, però sembla que ens n'oblidem".

2 Els fills i les contradiccions com a dona
'L'herba canta', la primera novel·la de Doris Lessing
'L'herba canta', la primera novel·la de Doris Lessing

Als 19 anys Doris es va casar amb Frank Wisdom, amb qui va tenir dos fills: John i Jean. Aviat es va sentir atrapada. Fugia de la vida que havia viscut la seva mare i defugia, i defugiria al llarg dels anys, qualsevol convencionalisme. Finalment va abandonar la família. Va ser llavors quan va començar a moure's en cercles comunistes i quan va conèixer Gottfried Lessing, amb qui es va casar el 1943 i amb qui va tenir un tercer fill (Peter) tres anys més tard. A Peter no el va abandonar: en divorciar-se del segon marit el 1949, Doris, ara ja Lessing, se'l va emportar a Londres, on van viure en condicions molt precàries.

La primera novel·la
Un any més tard es va publicar la seva primera novel·la, L'herba canta, un flashback autobiogràfic que comença amb la mort de la protagonista ‒una dona blanca que és propietària d'una granja a Rhodèsia i que és assassinada per un servent negre‒ i que criticava les relacions de poder establertes a la colònia britànica. Aquesta desaprovació del colonialisme i de les injustícies racials va anar creixent amb els anys i es va fer més forta amb els seus escrits antiapartheid. El 1956, a Lessing se li va prohibir l'entrada a Sud-àfrica i a Zimbàbue i durant anys va ser vigilada pels serveis britànics, fins i tot un cop va haver abandonat el Partit Comunista després de la invasió soviètica d'Hongria el 1956.

3 'El quadern daurat': un experiment narratiu que va passar a la història
'El quadern daurat', segurament, l'obra més llegida de Doris Lessing
'El quadern daurat', segurament, l'obra més llegida de Doris Lessing

Publicat el 1962, El quadern daurat (The Golden Notebook) està considerat una de les obres més importants del segle XX. És tot un experiment narratiu en què la protagonista, Anna Wulf, una escriptora que es troba en un moment de bloqueig mental, intenta posar ordre al caos escrivint en quatre quaderns diferents: al negre, sobre la seva experiència africana; al vermell, sobre la seva vida política i la seva desil·lusió amb el comunisme; al groc escriu una novel·la i, al blau, un diari personal. El seu objectiu és poder unir tots quatre quaderns en un de sol, el daurat.

L'obra va ser un reflex de les condicions i contradiccions del moment, tant les polítiques com les relacionades amb la dona. Lessing va rebre crítiques per haver fet un retrat "gens femení" de la dona, per haver creat una Ana Wulf en uns casos agressiva, en d'altres neuròtica i en d'altres ofegada per la condició de mare; per haver donat vida, com va escriure un crític, a una dona "que intenta viure amb la llibertat d'un home". L'autora, sarcàstica, va respondre: "Aparentment, el que realment pensen i senten les dones ha causat una gran sorpresa."

4 'El cinquè fill' i les altres obres
Portada de la primera edició d''El cinquè fill'
Portada de la primera edició d''El cinquè fill'

Després d'una etapa en què va explorar la ciència-ficció, Lessing va tornar a la novel·la. Primer amb La bona terrorista, el 1985, i, tres anys més tard, amb El cinquè fill, un llibre sense trets autobiogràfics en què Lessing posa a prova la condició humana i la seva reacció davant de fets que trenquen l'ordre natural establert. The Fifth Child és la història d'un matrimoni que queda trasbalsat pel naixement del seu cinquè fill, un nen diferent que és temut pels altres germans, que trenca la pau i la felicitat familiar i que portarà la mare a descobrir la part més fosca de la seva condició humana.

Lessing va deixar moltes altres obres, com De nou l'amor, els dos volums de la seva autobiografia (Dintre meu i Passejant per l'ombra) o Alfred i Emily, una història basada en la vida dels seus pares en què barreja realitat i ficció.
 

5 El reconeixement: "Que diu vostè que he guanyat el Premi Nobel? Ai Senyor, se'n parla des de fa trenta anys"

Doris Lessing va acumular diversos guardons literaris a la seva vida, com el Premi Príncep d'Astúries de Literatura o el Premi de Literatura Britànica David Cohen, però el més important va arribar l'any 2007, sis anys abans de la seva mort, el 17 de novembre de 2013. Va ser el Premi Nobel de Literatura. Un vídeo va recollir el moment de les primeres reaccions davant la premsa, un vídeo en què Lessing reacciona amb sornegueria britànica i en què les càmeres no poden deixar d'enfocar la carxofa gegant que porta a la mà el seu fill Peter. "Que diu vostè que he guanyat el Premi Nobel? Ai Senyor, se'n parla des de fa trenta anys. No podria estar més emocionada", va dir impàvida mentre el fill mirava els periodistes amb cara de males puces.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto