La Maria tenia moltes ganes d'escriure, però poc temps per dedicar-s'hi: "El temps se me'n va amb tantes ocupacions com m'he creades", es justificava per carta a la seva mentora, la poeta Maria Antònia Salvà. No era una excusa: Mayol va ser la primera dona balear que es va presentar a unes eleccions i també va ser la fundadora del Foment de la Cultura Catalana de Sóller, l'equivalent mallorquí de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular que Francesca Bonnemaison va crear a Barcelona. I tot plegat, durant els agitats i esperançadors anys 20 i 30 del segle XX, cosa que li devia deixar poc espai i poca calma per dedicar a la creació literària.

Educació francesa
Maria Mayol i Colom va néixer a Sóller el 1883 però va passar la infància i la joventut a Bordeus, on va estudiar llengua i literatura francesa. Quan la família va tornar a Mallorca, la Maria va continuar els estudis fins a obtenir el títol oficial de pèrit mercantil a Palma i va entrar en contacte amb el grup de poetes de l'Escola Mallorquina. Va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació publicant-hi poemes propis o algunes traduccions, però la producció no era tan satisfactòria com ella volia i per això va demanar consell diverses vegades a Maria Antònia Salvà.

D'idees feministes, catòliques i progressistes, tenia claríssima la importància de l'accés a la formació i a la cultura de les dones, i va treballar activament per facilitar-ho. Va formar part de la secció local de l'Associació per la Cultura de Mallorca, i amb Catalina Rotger hi va fundar una secció femenina on va fer classes de llengua catalana. Aquell va ser l'embrió de la que seria una de les seves obres més importants: el Foment de la Cultura de la Dona de Sóller. Va obrir les portes l'any 1926 i volia ser un espai on les dones poguessin accedir a la cultura gràcies als cursos, als actes i sobretot a la biblioteca.

El salt a la política
Amb el temps va anar augmentant el compromís polític. Va participar en l'assemblea que va aprovar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Mallorca i Eivissa del 1931, i aquell mateix any va ser candidata a diputada. No va sortir però va marcar una fita, que la dreta més reaccionària no li va perdonar. Després de la victòria franquista es va exiliar a França, i quan va tornar ja no va tornar a tenir rellevància pública. Mayol va escriure sempre, tot i que mai no va poder veure publicat un llibre amb la seva obra.