Heus ací una escena de bany, temàtica habitual entre els pintors que van decorar el palau de Fontainebleau (França) al segle XVI. Aquestes escenes galants eren molt presents a les cases nobles i a la cort, tot i que en temps en què hi havia més pudicícia moltes van desaparèixer o es van fer retocar per tapar certes parts nues. El quadre que ens ocupa, però, té una intenció més que decorativa. Com que una altra convenció de l’època era fer que les models posessin amb expressió immutable, la informació que el pintor vol transmetre es troba en els gestos que concentren l’atenció de l’espectador.

La figura de la dreta és Gabrielle d’Estrées, l’amant reconeguda d’Enric IV. És recognoscible perquè va servir de model per a molts altres quadres cortesans. Al costat hi ha la seva germana Julienne; ambdues van ser famoses pel seu caràcter llibertí. Quin sentit té el joc íntim entre germanes? Julienne podria estar fent al·lusió al naixement del fill que Gabrielle hauria concebut amb el rei, fet que confirma, al fons, una dama que cus —tot preparant l’aixovar de la criatura. L’anell que mostra Gabrielle és, sens dubte, el que Enric IV portava a la cerimònia de la coronació. Amb el rei enamorat, separat de la legítima esposa —amb qui no havia tingut descendència—, i a punt d’oferir-li un hereu, la concubina estava a un pas d’aconseguir el tron. El pintor demanava a la model una actitud hieràtica, però qui no hi veu, en el fons de la mirada de l’amant, una expressió subtilment triomfal?