Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -25%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Dones

Elisava, una misteriosa artista medieval

Poques persones signaven les seves obres a l'edat mitjana, Elisava fou una excepció

Agnès Rotger
L'Evangelista Marc representat al penó de Sant Ot
L'Evangelista Marc representat al penó de Sant Ot

A l'edat mitjana la majoria de gent estava preocupada perquè la seva família arribés a l'endemà sana i estàlvia; perquè les collites fossin bones; perquè, si topaven amb el senyor feudal, aquest no s'hagués llevat amb el peu esquerre; perquè quan arribés l'hora tinguessin una bona mort, i perquè a partir de llavors estiguessin acompanyats per àngels d'ales flonges en lloc de diables armats amb cullerots gegants per remenar les calderes infernals.

Una mestra del brodat
L'èxit social era aleshores una extravagància que pocs es plantejaven, i l'únic que aspiraven a deixar per a la posteritat era fills, i alguna propietat si hi havia hagut sort. La paraula artista era un simple sinònim de treball artesanal, i a poca gent se li acudia signar les seves obres. Però hi va haver algunes excepcions.

A la col·lecció del Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, que a partir de l'any vinent es podrà veure al Museu del Disseny de la ciutat, hi ha el penó de Sant Ot [a la imatge, la representació de l'evangelista Marc]. La peça es va trobar el segle passat dins d'un reliquiari a la catedral de la Seu d'Urgell. Es va fer en el segle XII i és una de les mostres catalanes més importants de brodats de l'època. Ho és pel seu valor artístic i també perquè diu en lletres ben clares 'Elisava me fecit'. És a dir, que en va ser l'autora una dona que es deia Elisava. Amb aquestes paraules va deixar la seva empremta per a la història, al costat de Maria, autora de l'estola de Sant Narcís, i Ende, il·luminadora, dues de les poques dones medievals que també van decidir signar els seus treballs. No se sap segur si Elisava era una monja o una laica que treballava per al clergat de l'Urgell.

Cap certesa
Alguns experts creuen que podria ser alhora l'artista i la mecenes de l'obra, o una dama propera a Llúcia de la Marca, mare d'Ot, bisbe d'Urgell. És difícil que esbrinem qui va ser realment. En aquella època, teixir, filar i brodar era una tasca quotidiana per a les dones; una feina necessària per al dia a dia. Però darrere d'aquell brodat delicat amb fil de seda, rogenc i daurat, amb un Pantocràtor i tres figures femenines en actitud reverent, hi ha un talent excepcional. I una dona que es va rebel·lar contra l'anonimat.

Subscriu-t'hi

Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

El gran enemic de Felip IV

Descobrim qui va ser l'home clau de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto