Subscriu-t'hi
Dones

Elisenda de Sant Climent i la relíquia del Sant Drap

El bolquer amb què la Mare de Déu va embolcallar Jesús en néixer va acabar a Lleida

Agnès Rotger
Elisenda de Sant Climent
Elisenda de Sant Climent

Durant 500 anys, a la Seu Vella de Lleida es va venerar la tela amb què la Mare de Déu va embolcallar el cos del nen Jesús quan va néixer. L'anomenat 'Sant Drap' o 'Sant Bolquer' va estar a punt de causar un conflicte diplomàtic entre Jaume I i el rei musulmà de Tunis. I darrere de tot plegat hi havia Elisenda de Sant Climent i la seva increïble història.

De Pollença a Tunísia
Elisenda era una lleidatana que va participar en la repoblació de Pollença. Allà vivia amb el seu marit i la seva filla Guillemona quan uns vaixells moriscos van atacar la ciutat i se'ls van endur com a presoners. Aquell 1238, mare i filla es van integrar al palau de l'emir de Tunis, i la noia, que era molt bella, es va acabar casant amb el fill primogènit de l'emir, anomenat Abu'Abd Allah al-Mustansir Mimmomelí. Ho va fer sota el nom de Rocaia i després d'abraçar l'islam. La mare, ja vídua, es va quedar a viure amb ella, i va gaudir de certs privilegis dins la cort.

Fins que un dia va aparèixer Arnau de Solsona. Era un dels grans mercaders de Lleida, i anava sovint a Tunísia per vendre-hi teixits. En un d'aquests viatges, Arnau va coincidir amb Elisenda (que es creu que podrien haver estat veïns del carrer Major de Lleida quan eren petits). La trobada va ser fructífera: Elisenda i Arnau es van casar, i van decidir tornar a la seva ciutat natal. Entristida per la separació, Guillemona/Rocaia li va donar un souvenir molt especial: el Sant Drap que guardava l'emir.

Quan Mimmomelí es va adonar que li faltava aquella relíquia tan valuosa, va demanar a Jaume I que obligués el matrimoni a tornar-la-hi. Però el rei, tot i que tenia bones relacions amb el tunisià, no el va poder complaure, perquè Arnau va assegurar que no en sabia res. Era cert: Elisenda ho va amagar al marit durant molts anys.

Confessió notarial
Quan Arnau ho va descobrir, ell també va guardar el secret fins que es va trobar a les portes de la mort, el 1297. Llavors va lliurar el Sant Drap al bisbe, i davant d'un notari va explicar les peripècies que li havia contat la seva dona. El pergamí que va escriure aquell notari es pot consultar a Lleida, però la relíquia es va perdre el 1937. Només en queden uns filets en un medalló, testimoni d'una història de pel·lícula.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 228 (març 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 228 (març 2021)

No eren bruixes

Dediquem un dossier especial al fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya amb la voluntat de dignificar els milers de dones que en van ser víctimes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto