Per més que no va entrar mai a la primera divisió —era dona i es dedicava al femení art del brodat, les blondes o les pintures florals—, el cert és que l'Emília Coranty va dedicar tota la vida a l'art i va rebre nombrosos reconeixements i premis. Nascuda a Barcelona el 1862, va estudiar a l'Escola de Dibuix de la Diputació de Barcelona, i després va ser una de les dues primeres dones que es va matricular a la Llotja, l'escola d'arts i oficis. Era el curs 1885-86.

Passió d'artista
Era una noia inquieta, i va guanyar una beca per viatjar a Toledo i a Madrid, on també va estudiar art antic i paisatgisme. No va passar gaire temps a Barcelona: l'Acadèmia Sant Jordi li va concedir un ajut per anar a Roma durant un any. Allà va conèixer el pintor, crític i tècnic de museus Francesc Guasch, que també vivia a la ciutat amb una beca per ampliar els estudis. Els dos joves, apassionats per l'art, es van casar i van viure junts a la capital italiana, on l'Emília es va dedicar a estudiar. Junts van visitar l'Exposició Universal de París el 1889, i després van tornar a Catalunya —abans del que haurien volgut, a causa de problemes de salut de Guasch—, on es van instal·lar definitivament. A Barcelona, Coranty va fer de professora de dibuix i pintura 'aplicada a les tasques de la llar' a l'Escuela Superior para la Mujer, i de dibuix artístic a la Llotja (feina que no sempre va ser remunerada).

Obres premiades
A més, no va deixar mai de dedicar-se a crear la seva obra personal, que sovint va formar part d'exposicions: tant la pintura realista —molt ben valorada— com els projectes de brodats o blondes. Per tot això va rebre diverses medalles en exposicions de Madrid i de Barcelona i fins a Chicago, on va participar el 1893 en una mostra d'art fet per dones al costat d'altres artistes de gran nivell. Quan va morir el seu marit, l'Emília va crear la fundació Guasch-Coranty, que encara avui concedeix un premi a artistes joves cada tres anys. Actualment, el MNAC té una pintura seva, titulada 'Del meu jardí'.