Subscriu-t'hi
Dones

Emília Coranty, una artista de cap a peus

La pintora va dedicar tota la vida a l'art i va rebre nombrosos reconeixements i premis

Agnès Rotger
Emília Coranty al seu taller. Fotografia publicada a 'Feminal'- suplement de la revista 'La Il·lustració Catalana'- el 26 de juliol de 1908
Emília Coranty al seu taller. Fotografia publicada a 'Feminal'- suplement de la revista 'La Il·lustració Catalana'- el 26 de juliol de 1908

Per més que no va entrar mai a la primera divisió —era dona i es dedicava al femení art del brodat, les blondes o les pintures florals—, el cert és que l'Emília Coranty va dedicar tota la vida a l'art i va rebre nombrosos reconeixements i premis. Nascuda a Barcelona el 1862, va estudiar a l'Escola de Dibuix de la Diputació de Barcelona, i després va ser una de les dues primeres dones que es va matricular a la Llotja, l'escola d'arts i oficis. Era el curs 1885-86.

Passió d'artista
Era una noia inquieta, i va guanyar una beca per viatjar a Toledo i a Madrid, on també va estudiar art antic i paisatgisme. No va passar gaire temps a Barcelona: l'Acadèmia Sant Jordi li va concedir un ajut per anar a Roma durant un any. Allà va conèixer el pintor, crític i tècnic de museus Francesc Guasch, que també vivia a la ciutat amb una beca per ampliar els estudis. Els dos joves, apassionats per l'art, es van casar i van viure junts a la capital italiana, on l'Emília es va dedicar a estudiar. Junts van visitar l'Exposició Universal de París el 1889, i després van tornar a Catalunya —abans del que haurien volgut, a causa de problemes de salut de Guasch—, on es van instal·lar definitivament. A Barcelona, Coranty va fer de professora de dibuix i pintura 'aplicada a les tasques de la llar' a l'Escuela Superior para la Mujer, i de dibuix artístic a la Llotja (feina que no sempre va ser remunerada).

Obres premiades
A més, no va deixar mai de dedicar-se a crear la seva obra personal, que sovint va formar part d'exposicions: tant la pintura realista —molt ben valorada— com els projectes de brodats o blondes. Per tot això va rebre diverses medalles en exposicions de Madrid i de Barcelona i fins a Chicago, on va participar el 1893 en una mostra d'art fet per dones al costat d'altres artistes de gran nivell. Quan va morir el seu marit, l'Emília va crear la fundació Guasch-Coranty, que encara avui concedeix un premi a artistes joves cada tres anys. Actualment, el MNAC té una pintura seva, titulada 'Del meu jardí'.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto