"Conjur te, gota / conjur te, tota / Conjur per la mare de Déu / i per madona Santa Maria." Així començava el conjur que pronunciava la Gueraula de Codines per guarir els malalts de gota. I així ho va recitar, amb veu clara i segura, davant del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba el 1304. No era precisament una audiència favorable, però la Gueraula estava tan segura del bé que feia als seus veïns que va insistir a explicar-se personalment al bisbe.

La seva història professional va començar a Vilafranca del Pe­nedès, on va poder observar com treballava un metge àrab anome­nat Bofim. El que va aprendre, su­mat a una pila de coneixements tradicionals que li devia trans­metre alguna dona propera, ho va començar a posar en pràctica a Subirats, quan hi va anar a viu­re després de casar-se. Ajudava a curar persones i animals, i aviat es va guanyar un gran prestigi.

Tota aquella fama va arribar a orelles del bis­be en visita pastoral al Pe­nedès, quan va preguntar als fi­dels si hi havia algú que fes acti­vitats poc ortodoxes a la zona, i de seguida la van assenyalar. Ri­tus pagans, potser bruixeria... la situació era molt greu per a Gue­raula. Però va aconseguir que el bisbe la rebés. Embarassada, li va parlar de creus fetes amb pa­lla, oracions i conjurs al costat de pràctiques més properes a la medicina, com l'observació de l'orina. Si el cas era greu, enviava els pacients al "metge major".

El bisbe va ser prou benevolent amb la pena: havia de proclamar que no sabia res de medicina, havia d'abandonar totalment la sanació i l'endevinació sota pena d'excomunió per a ella i el pacient, havia de peregrinar a Montserrat i estar cada diumenge al costat del capellà a missa, dreta i sense abric encara que fes fred.

Una metgessa tossuda
Tossuda, la Gueraula es va tornar a dirigir al bisbe tres anys més tard per explicar que havia abandonat els conjurs però que continuava guarint amb eficàcia. Ponç de Gualba va demanar que dos metges analitzessin el cas. El resultat, insòlit, va ser que la Gueraula va aconseguir permís per practicar la medicina, però sense donar medicaments.

Va tenir més topades amb les autoritats, però sempre va mantenir una actitud valenta i decidida, i va morir ja molt gran al seu poble, el 1340.