Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -25%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Dones

Ingilberga, l'última abadessa de Sant Joan

Va haver de dissoldre l'abadia per conductes immorals

Agnès Rotger
Gravat d'Ingilberga
Gravat d'Ingilberga

Ho sap tothom: pels boscos del Ripollès, quan cau el sol, es pot sentir l'esperit del comte Arnau, que galopa rabent acompanyat pels gossos que omplen l'aire de lladrucs infernals. És la condemna que pateix per haver estat un mal senyor per als seus vassalls i haver empestat amb luxúria l'antic monestir de Sant Joan de Ripoll ficant-se al llit amb l'abadessa. Aquesta història de passió —amb l'epíleg lacrimogen de la viudeta igual— és pura llegenda, però el cert és que en el segle XI la presumpta vida dissoluta de les monges va ser la raó oficial per expulsar la comunitat del que ara coneixem com a Sant Joan de les Abadesses. Al capdavant hi havia Ingilberga.

Ingilberga era la filla extramatrimonial del comte Oliba Cabreta i l'esposa del vicari del castell de Besora. Quan la nena tenia poc més de deu anys, el pare, potser per purgar els seus pecats, va decidir donar-la a Sant Joan. Ingilberga va fer-se gran entre les parets del monestir, i el 996 va substituir l'abadessa —la seva tia Fredeburga—, que acabava de morir. Només era una adolescent, i li faltava la vocació o l'habilitat per governar: durant anys l'abadia va viure sense pena ni glòria... fins que algú va denunciar les monges per conductes immorals. El mateix comte Bernat Tallaferro, mig germà d'Ingilberga, va anar a presentar "el cas de les monges" al papa Benet VIII, i l'abat Oliba, també mig germà seu, va tenir una actitud molt tèbia davant aquest cas. El peix estava venut, i Ingilberga ho tenia tan clar que ni tan sols es va molestar a anar a Roma per donar la seva versió. De manera que el 1017 va acatar la butlla papal que obligava a dissoldre la comunitat per haver convertit "la casa d'oració en un bordell de meretrius de Venus". És difícil saber del cert si aquelles dones —la majoria monges per desig dels pares— havien trencat el vot de castedat. Però és evident que al comte Bernat el va beneficiar molt la sentència, perquè va aconseguir que el papa creés un nou (i efímer) bisbat a la seva jurisdicció, Besalú, i que el seu fill en fos el primer titular.

Ingilberga va morir a Vic el 1046. I, qui sap si per esmenar la injustícia o endolcir la seva imatge, el necrologi que li van dedicar la definia com a abadessa "de bon record" i "insigne en virtuts".

Subscriu-t'hi

Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

El gran enemic de Felip IV

Descobrim qui va ser l'home clau de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto