Al port no hi cabia ni una agulla. Aprofitant el bon temps de tardor, molts barcelonins i barcelonines s'hi havien acostat per veure la travessia del port de Barcelona que organitzava per setè any el Club Natació Atlètic. Alguns afortunats es van poder situar a prop de la sortida, a l'espigó del Martell. També van tenir una visió privilegiada els que tenien barques per seguir la prova des de l'aigua, que el 19 de setembre del 1932 començava a estar una mica freda. Però la temperatura no va espantar els gairebé tres-cents nedadors. Entre elles, la Josefina Torrens i Illa, que als seus trenta anys era una veterana en plena forma.

La primera de quatre
Amb un "gran dominio de estilo", segons la descripció de La Vanguardia, la Josefina va arribar a la meta en 50 minuts i 46 segons i va aconseguir arribar així la primera de les dones –que només eren quatre del total de participants– i la sisena absoluta. Quan va sortir de l'aigua va rebre la felicitació personal del president Macià i la seva esposa Eugènia Lamarca, que havien seguit la travessa al costat de l'alcalde de Barcelona, el doctor Aiguadé. Va ser un dels grans èxits de la nedadora, però no l'únic.

Josefina Torrens, nascuda el 1902 a Barcelona, va començar a nedar quan tenia quinze anys. Al cap d'un temps va començar a entrenar a les ordres del nord-americà Thompson, i es va convertir en una estrella del Club Natació Barcelona. Era una nedadora veloç: va batre rècords de 800, 1.000 i 1.500 metres lliures.

De la piscina al ioga
Però no es va limitar a entrenar i competir per benefici personal. El 1928 va ser una de les fundadores del Club Femení i d'Esports, una entitat explícitament feminista que superava l'àmbit estricte de l'esport i que promovia també la formació i l'activitat cultural i social de les dones. La Josefina va presidir el club des del 1933 i fins que va tancar a causa de l'esclat de la guerra civil. Després d'això, i ja casada, va deixar de competir, i també va deixar enrere els molts esports que havia practicat, com les curses de muntanya, l'esgrima, el bàsquet o l'hoquei. Malgrat això, es diu que fins poc abans de morir el 2006 a Barcelona, la Josefina continuava fent ioga.