Subscriu-t'hi
Dones

Juliana Morell, la primera doctora en lleis

Tenia unes capacitats extraordinàries i el seu pare va posar tots els mitjans possibles per potenciar-les

Agnès Rotger
Juliana Morell
Juliana Morell

A quatre anys, la Juliana llegia i escrivia. A dot­ze, dominava el llatí, el grec, el castellà, el francès i l'hebreu i havia estu­diat filosofia, teologia, músi­ca, ciències i dret. A cator­ze, va obtenir el grau de doctora en lleis després de defensar públicament la seva tesi al Palau dels Pa­pes d'Avinyó. Per alguns, la sapiència de la noia era un "miracle del seu sexe", però el seu pare, el banquer Joan Antoni Morell, hi do­nava una explicació ben di­ferent: era el resultat de bons mestres, bons llibres i vuit ho­res diàries d'estudi des que era molt petita.

La porta del coneixement
Ell va ser conscient ben aviat de les capacitats extraordinàries de la Juliana, i com a humanis­ta convençut, va posar tots els mitjans possibles per alimentar la seva ment àvida de coneixe­ments. Per això no n'hi va haver prou amb mestres d'escola cor­rents, i va contractar com a ins­tructors particulars professors de la universitat, que li van donar ac­cés a un món que en el segle XVII estava fora de l'abast de les do­nes —i més encara d'una nena.

Morell havia nascut al Raval de Barcelona el 1594, però només hi va viure fins al 1602, quan la família es va traslladar a Lió. A la ciutat occitana va seguir estudi­ant i va despertar una gran admi­ració entre la gent més il·lustrada, per satisfacció del pare però no pas seva, que se sentia incòmo­da. Tampoc no estaven d'acord pare i filla amb quin havia de ser el seu futur. L'humanisme creia en la igualtat intel·lectual dels ho­mes i de les dones, però això no volia dir que elles deixessin d'es­tar sotmeses a l'autoritat mascu­lina en cap moment.

Saber dedicat a Déu
Per viure més lliure d'aquesta dependència, o per genuïna vocació re­ligiosa, quan tenia tret­ze anys la Juliana va manifestar que es vo­lia fer monja. No van servir de res els plans de casament que li vo­lien imposar, i el 1610 va ingressar al convent de les dominiques d'Avinyó, on va viure seixanta anys, estudiant i creant. Quan va morir, el 1653, va deixar tota mena d'escrits propis i traduccions, ma­joritàriament de temàtica religio­sa. Avui, Juliana Morell és una de les dues úniques dones represen­tades al Paranimf de la Universi­tat de Barcelona, juntament amb Teresa de Jesús.

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 220 (juliol 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del SÀPIENS 220 (juliol 2020)

A la recerca dels galions perduts

Resseguim la investigació subaquàtica que busca els vaixells enfonsats en la batalla naval més important de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto