A quatre anys, la Juliana llegia i escrivia. A dot­ze, dominava el llatí, el grec, el castellà, el francès i l'hebreu i havia estu­diat filosofia, teologia, músi­ca, ciències i dret. A cator­ze, va obtenir el grau de doctora en lleis després de defensar públicament la seva tesi al Palau dels Pa­pes d'Avinyó. Per alguns, la sapiència de la noia era un "miracle del seu sexe", però el seu pare, el banquer Joan Antoni Morell, hi do­nava una explicació ben di­ferent: era el resultat de bons mestres, bons llibres i vuit ho­res diàries d'estudi des que era molt petita.

La porta del coneixement
Ell va ser conscient ben aviat de les capacitats extraordinàries de la Juliana, i com a humanis­ta convençut, va posar tots els mitjans possibles per alimentar la seva ment àvida de coneixe­ments. Per això no n'hi va haver prou amb mestres d'escola cor­rents, i va contractar com a ins­tructors particulars professors de la universitat, que li van donar ac­cés a un món que en el segle XVII estava fora de l'abast de les do­nes —i més encara d'una nena.

Morell havia nascut al Raval de Barcelona el 1594, però només hi va viure fins al 1602, quan la família es va traslladar a Lió. A la ciutat occitana va seguir estudi­ant i va despertar una gran admi­ració entre la gent més il·lustrada, per satisfacció del pare però no pas seva, que se sentia incòmo­da. Tampoc no estaven d'acord pare i filla amb quin havia de ser el seu futur. L'humanisme creia en la igualtat intel·lectual dels ho­mes i de les dones, però això no volia dir que elles deixessin d'es­tar sotmeses a l'autoritat mascu­lina en cap moment.

Saber dedicat a Déu
Per viure més lliure d'aquesta dependència, o per genuïna vocació re­ligiosa, quan tenia tret­ze anys la Juliana va manifestar que es vo­lia fer monja. No van servir de res els plans de casament que li vo­lien imposar, i el 1610 va ingressar al convent de les dominiques d'Avinyó, on va viure seixanta anys, estudiant i creant. Quan va morir, el 1653, va deixar tota mena d'escrits propis i traduccions, ma­joritàriament de temàtica religio­sa. Avui, Juliana Morell és una de les dues úniques dones represen­tades al Paranimf de la Universi­tat de Barcelona, juntament amb Teresa de Jesús.