Dones

La profunda vocació de Joaquima Vedruna

Va fundar una congregació religiosa des de la qual impulsà l'educació de les dones

Agnès Rotger
15 d'abril de 2019
Retrat de Joaquima Vedruna
Retrat de Joaquima Vedruna

La petita Joaquima ho tenia clar: volia dedicar la vida a servir Déu. Per això, ja als 12 anys va demanar d'ingressar a la comunitat de carmelites del carrer de l'Hospital de Barcelona. Li van dir que encara era massa jove per fer-se monja, que calia que s'esperés una mica. I va esperar, i tant: tenia quaranta-tres anys quan finalment va poder pronunciar els vots. Durant aquella espera s'havia casat, havia tingut nou fills i s'havia quedat vídua. Havia patit la guerra del Francès, que els havia obligat a fugir de casa, i més tard s'havia hagut d'ocupar de la hisenda del marit, el terratinent vigatà Teodor de Mas.

Per fi, aquella gèlida matinada de Reis del 1826 al Palau Episcopal va començar la vida que sempre havia somniat. Deixava els fills ben col·locats —quatre d'ells també es farien religiosos— i va renunciar a tots els seus nombrosos béns. Se sentia lliure i forta per emprendre un nou projecte: muntar una congregació religiosa. Era el primer cop que una dona catalana en creava una, i per això va tenir bons ajudants: fra Esteve d'Olot, que és qui la va orientar al principi, i més tard Antoni Maria Claret. La primera seu de les germanes carmelites de la caritat va ser l'Escorial, el mas vigatà de Joaquima. L'objectiu de l'organització era l'assistència als malalts i sobretot l'educació de les nenes de totes les condicions socials. En aquella època, gairebé el 100% de les dones eren analfabetes, i Vedruna creia que era necessari formar-les. Naturalment, l'educació estava orientada al model de dona del segle XIX, dedicada bàsicament a la família i a la gestió de la casa, i sempre seguint els valors cristians i donant molta importància a l'obediència. De totes maneres, era un pas endavant i així ho van entendre molts ajuntaments, que a falta d'escoles públiques per a nenes, van delegar a les vedrunes aquesta tasca.

No tot van ser flors i violes els primers anys: durant la primera guerra Carlina, les monges es van haver d'exiliar perquè un fill de Vedruna era un líder carlí destacat. Però quan van tornar, el 1843, no solament es van recuperar, sinó que no van parar de créixer. Quan va morir Joaquima Vedruna, el 1854, les germanes carmelites de la caritat tenien seu a gran part de les principals ciutats de Catalunya. Després van començar a estendre's pel món, i actualment es troben en 23 estats.  La van canonitzar el 1959.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

65.590! Els consells de guerra franquistes a Catalunya

A partir de la història de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, reconstruïm l'ambient repressiu que els colpistes van instal·lar al nostre país el 1939

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto