Vestia, parlava, bevia i mastegava tabac com un home... Vaja, vivia com un home. Als vint anys va rebre el nom amb què passaria a la història. Tenia 20 anys i en una emboscada en terres de Wyoming, Martha Jane Cannary Burke va recollir ferit el seu superior, el capità Egan, va pujar-lo dalt del seu cavall i va cavalcar durant hores fins al fort més proper. Quan el capità va tornar en si va dir-li: “I name you Calamity Jane, the heroine of the plain” (“Jo et batejo Calamity Jane, l’heroïna de la praderia”).

Cap de família als 15 anys; exploradora professional, als 18 anys
Nascuda el 1852 a Princeton (Missouri), era la gran de sis germans, de qui es va haver de fer càrrec després de la mort, primer de la mare i, un any després, del pare. Només tenia 15 anys. Ja de petita li agradava l’aventura i mostrava una duresa inusual. Als 13 anys, disparava el fusell amb gran precisió i muntava com una experta amazona. També s’explica que tenia una bellesa estranya, fosca i d’ulls negres. La Jane va portar els germans a Fort Bridger (Wyoming), on va treballar a la mina d'or, on va descobrir que li agradava el whisky i on s'enrolà a l'exèrcit. Era el 1870, la Jane tenia 18 anys i es convertia en exploradora professional.

La seva llista de campanyes és llarga i difícil de documentar. Sabem que va guiar els soldats de fort en fort, que va estar al servei de militars com Miles, Terry o Crook, que va tenir col·legues com William Cody, el futur 'Buffalo Bill', i va ser un dels 400 soldats de l’expedició científica conduïda per Henry Newton i Walter P. Jenney que el 1875 va rebre l’encàrrec de cartografiar la muntanya fosca i la zona escarpada de Black Hills.

Domadora de cavalls, ballarina, correu a una de les rutes més perilloses de Black Hills i heroïna
Als 24 anys va arribar a Deadwood en companyia de l'explorador aventurer Bill 'el Salvatge' Hickok, de qui va es enamorar. Ja s'havia fet un nom com a Amazona del Far West i el diari 'Black Hills Pioneer' va anunciar la seva arribada: "La Calamity Jane ha arribat". A Deadwood, un poblat que havia nascut al costat d'una mina d'or, hi va fer de tot: va rentar roba, domar bous i cavalls, va treballar de ballarina i de prostituta i va fer de correu des del poblat fins a Fort Custer, una de les rutes més perilloses de la zona. Va ser aquí on va salvar la vida dels passatgers d'una diligència quan va ser atacada pels indis. Al poble se la va recordar com una heroïna des que, durant una terrible epidèmia de verola el 1878, va treballar nit i dia tenint cura dels malalts.

Una de les genets estrella de Buffalo Bill
L'any 1884 es va traslladar a El Paso (Texas), a la frontera amb Mèxic, on es va casar amb Clinton Burke, un home de vida irregular. Tingueren una filla, però al cap de poc, la Jane es va separar del marit. Als 40 anys, Buffalo Bill la va fitxar per a l'espectacle 'The Wild West Show', en el qual es va convertir en una genet estrella. També bevia com ningú i moltes nits queia inconscient.

Morí d'una pneumònia el 1903, a Terry, a prop de Deadwood. Vivia en una diminuta habitació a l'hotel Calloway, no tenia un ral i continuava bevent. El 8 d'agost, el diari 'The Livingstone Enterprise' titulava: "Calamity ha mort". L'enterrament va ser un dels més multitudinaris mai vistos a la ciutat per a una dona.

Als 12 anys disparava al cap d’una guatlla en ple vol. Entre els seus rècords consta el fet de disparar a la cendra d’un cigarret encès a la boca d’un company... i no va fallar.

Va fugir de casa als 14 anys i es va llançar a l’aventura. Pionera del ‘rodeo’, el seu rècord van ser 17 segons que va aconseguir mantenir-se dalt d’un toro salvatge. Amb els anys, va esdevenir una estrella de l’espectacle. Es va suïcidar en un hotel a Phoenix (Arizona).

Filla d’un coronel, Lucille Mulhall va créixer en un ranxo a Oklahoma, on va rebre classes de piano i educació de senyoreta. Però dalt del cavall era un fenomen, i participava habitualment en els ‘rodeos’. Es diu que la primera vegada que es va utilitzar la paraula ‘cow girl’ va ser pensant en ella.

Se la coneixia com a ‘la reina dels delinqüents’, i no tenia manies: robava bancs, trens o caravanes. Associada amb el mític bandoler Jesse James i casada amb un indi ‘cherokee’, va morir d’un tret el 1889. Tenia 41 anys.

Filla del cabdill de les tribus ‘paiute’ de Nevada i Califòrnia, Sarah Winnemucca va fer del diàleg entre l’exèrcit i les diferents tribus el motiu de la seva vida.