OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Dones

Les mil vides de Paulina Pi de la Serra

Destinada a ser una "senyora de", Pi de la Serra va ser una política i activista cultural del primer ordre

Agnès Rotger
Retrat de Paulina Pi de la Serra
Retrat de Paulina Pi de la Serra

Si la paraula prohom tin­gués un equivalent en femení, la Paulina Pi de la Serra en seria una a Terrassa. Hi va néixer el 1906 en una família acomodada, intel·lectual i catalanista. Conservadora i catòlica practicant, es va casar amb divuit anys amb un barceloní de casa bona que tenia una fàbrica de cel·luloide. Amb aquest començament, tot porta­va a pensar que viuria una vida convencional i discreta de "senyora de". Però la Pau­lina no va seguir exactament les normes marcades.

El 'Rossinyol' de la Lliga
Estava a la vintena quan li van demanar que presentés Frances­ca Bonnemaison en un acte que la secció femenina de la Lliga Re­gionalista feia a Terrassa. Aque­lla primera intervenció pública va tenir tant d'èxit que aviat va co­mençar a fer conferències políti­ques arreu. El rossinyol de la Lli­ga, com algú la va etiquetar car­rinclonament, defensava el valor de la dona però creia llavors que "no ha de voler imposar-se sinó actuar al costat de l'home, com li ho mana Déu en fer-la la seva col·laboradora i guia". Aviat va co­mençar a formar part de la jun­ta directiva de la secció femenina de la Lliga i va prendre més res­ponsabilitats, com la de formar part del consell de redacció del setmanari Després, viatjar com a delegada del partit al Congrés de Grups Nacionals Europeus a Berna... De fet, va fer diverses es­tades a Europa, i el 1934, en un d'aquests viatges a Lausana, va tenir una filla. El pare era Joan Estelrich, mà dreta de Francesc Cambó, amb qui va tenir una llarga relació secreta, ja que tots dos eren casats i era impensable que es divorciessin.

Un viatge oportú
I precisament era amb Es­telrich a Venècia quan va esclatar la Guerra Ci­vil. Davant d'això va decidir anar a França i s'hi va quedar fins a la fi de la Segona Guer­ra Mundial, treballant per a Cambó, fent clas­ses, traduccions i col·laboracions en projec­tes editorials. Quan el 1945 va tornar a Terrassa va conti­nuar fent de profes­sora, va vendre llibres de la col·lecció Bernat Metge –dirigida per Es­telrich– i es va anar introduint en la resistència cultural cata­lana, on es va convertir en una activista i un referent cultural. Va morir el 1991, després de re­bre grans reconeixements de la seva ciutat natal.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto