Dones

Les paranoies de l’FBI amb Marilyn Monroe

Arran del seu matrimoni amb Arthur Miller, l’actriu va començar a freqüentar cercles d’esquerres i fins i tot va programar un viatge a la Unió Soviètica, fet que va alertar els agents d’Edgar Hoover

5 d'agost de 2019
1 El matrimoni amb Arthur Miller i la censura de l’obra ‘The Hook’ pel seu caràcter “antiamericà”
Retrat de Marilyn Monroe el 1952 per a la portada de la revista 'New York Sunday News'
Retrat de Marilyn Monroe el 1952 per a la portada de la revista 'New York Sunday News' Wikimedia Commons

Allò que va permetre que Arthur Miller i Marilyn Monroe es coneguessin va ser una obra frustrada, ‘The Hook’. El dramaturg n’havia escrit el guió, ella havia d’intervenir-hi i Elia Kazan, dirigir-la. Però l’argument, uns treballadors del port de Brooklyn que es rebel·laven contra els explotadors, no va agradar a l’FBI, que, als anys 50, havia assumit les funcions de crític d’art.

Un canvi de guió denegat
L’oficina federal va considerar que el text era “antiamericà” en un moment en què la guerra de Corea requeria l’enviament de contingents a Àsia. Només hi havia una possibilitat perquè l’obra tirés endavant: que Miller reescrivís el guió presentant els comunistes com els dolents. El dramaturg va preferir retirar el projecte abans de cedir; un acte d’integritat professional que Marilyn sabria apreciar. L’instint de l’actriu -òrfena de pare i amb una mare internada en un psiquàtric- era posar- se al costat dels desvalguts, i, en aquella situació, Miller era el dèbil.

2 La sospita que Marilyn podia ser una “espia russa disfressada d’estrella del cinema”
Marilyn Monroe i Arthur Miller a París el 1957
Marilyn Monroe i Arthur Miller a París el 1957 Wikimedia Commons

L’actiu nord-americana s’havia vinculat a la cultura russa gràcies a les classes d’interpretació amb el professor Michael Txèkhov, nebot del prestigios autor teatral rus Anton Txèkhov, i després, l’Actors Studio, una associació novaiorquesa per a actors professionals que els permetia assumir riscos com a intèrprets sense les pressions dels papers comercials. Quan el 1955 la National Arts Foundation li va preguntar si li agradaria viatjar a Moscou encapçalant un contingent d’artistes nord-americanes, va acceptar encantada i va iniciar els tràmits per sol·licitar un visat. Els endarreriments burocràtics van impedir que el viatge es dugués a terme.

Aquell mateix any Marilyn va començar a ser coneguda com la companya d’Arthur Miller i a Washington s’anà acumulant un minuciós arxiu amb el seu nom. Segons documents de l’FBI recentment desclassificats i als quals SÀPIENS va tenir accés, els agents de Hoover tenien constància des de les seves classes a l’Actors Studio o la sol·licitud per viatjar a l’URSS, fins a la seva associació amb Greene o el seu idil·li amb Miller. L’FBI va començar a reunir dades de tots els seus viatges. Temien que els EUA es veiessin envaïts “d’espies russos disfressats d’estrelles del cinema”. Però la paranoia més gran era que si la icona americana es casava amb un subjecte que simpatitzava amb els rojos, “els seus admiradors poguessin pensar que el comunisme no era tan dolent”.

Miller, assenyalat
I és que Miller es trobava entre els nord-americans més famosos sotmesos a investigació pel Comitè d’Activitats Antiamericanes. Els èxits del dramaturg a Broadway no sols no havien servit per frenar les indagacions, sinó que havien afegit munició als que el consideraven “perillós per als interessos nacionals”. Però fins al 1956 el Comitè no va trobar una excusa per citar-lo.

3 El viatge de l’actriu a Mèxic, on els expatriats d’esquerres vivien una mena d’exili
Memoràndum de l'FBI del viatge que Marilyn Monroe va fer a Mèxic el febrer del 1962
Memoràndum de l'FBI del viatge que Marilyn Monroe va fer a Mèxic el febrer del 1962

Després d’un matrimoni efímer, Marilyn es divorciava de Miller el 20 de gener del 1961, el mateix dia que John F. Kennedy prenia possessió del càrrec. L’elecció de la data va ser deliberada: s’asseguraven que la premsa estigués pendent del flamant president. Marilyn simpatitzaria sempre amb Kennedy, entre altres motius perquè estava convençuda que el seu adversari, Richard Nixon, era un dels responsables de la “cacera de bruixes”.

La relació amb els germans Kennedy
Però, tot i el divorci amb el dramaturg, Hoover continuaria rastrejant el cercle de Marilyn. L’FBI va anar acumulant informes sobre els sopars a casa de Peter i Pat Lawford -en el transcurs dels quals Marilyn va conèixer els germans John i Robert Kennedy- o sobre les festes sexuals que es duien a terme a l’Hotel Carlyle de Nova York. És clar que el que va provocar més corredisses pels passadissos de l’FBI va ser el viatge que l’actriu va fer a Mèxic el febrer del 1962 per tal de comprar mobles per a la seva casa d’estil mexicà de Califòrnia.

A l’anomenada Zona Rosa de Ciutat de Mèxic, on els expatriats d’esquerres vivien una espècie d’exili, Marilyn es va veure amb el seu amic Frederick Vanderbilt Field, descendent del magnat del ferrocarril Cornelius Vanderbilt. L’actriu va explicar-li que havia estat emocionant conèixer els Kennedy, van parlar de l’abominable maccarthisme i li va confessar les ganes que tenia de deixar Hollywood i trobar un home a mig camí entre DiMaggio i Miller.

Alguna cosa de la conversa devia alarmar l’FBI, perquè poc després un document amb l’encapçalament “Marilyn Monroe-Assumpte de Seguretat C (comunista)” era enviat des de Mèxic al despatx de Hoover a Washington. En l’informe es parla d’informacions confidencials de les quals Marilyn s’hauria assabentat parlant amb John i Robert Kennedy i que hauria explicat a Field, sense ser conscient que el seu interlocutor era, segons l’FBI, un agent de la Komintern.

La psicoanàlisi de Greenson
Paradoxalment, el president dels EUA havia passat a ser un risc per a la seguretat. Field no era l’únic comunista que mantenia contacte amb l’estrella. Per a l’FBI, a aquesta ideologia també hi pertanyia el seu psicoanalista, Ralph Greenson. Membre del grup freudià de Los Angeles, Greenson va aparèixer a la vida de Marilyn a darreria del 1960 i ja no se’n separaria. Fins i tot, va acollir-la a casa seva, violant tots els principis de la psicoanàlisi. Tenir accés a la ment de “l’amiga íntima” del president i del fiscal general posava el presumpte comunista en una posició privilegiada. Potser, ara sí, Hoover tenia motius per estar neguitós.

4 La relació amb John F. Kennedy i l’interès de l’actriu pels assumptes socials
John F. Kennedy i Marilyn Monroe el 1962 durant la celebració del 45è aniversari del president
John F. Kennedy i Marilyn Monroe el 1962 durant la celebració del 45è aniversari del president Wikimedia Commons

Segons un dels documents desclassificats per l’FBI, en un dels darrers dinars a casa dels Lawford, “Marilyn va formular al president múltiples preguntes socials, relacionades amb la moralitat de les proves atòmiques o el futur de la joventut americana”. Els informadors de l’FBI van considerar que “els punts de vista de l’actriu reflectien encara la visió de Miller”. No és descartable que el mateix Greenson hagués ajudat Marilyn a preparar els temes de conversa. El psicoanalista havia passat a intervenir en tots els aspectes de la seva vida. Va ser el mateix Greenson qui li recomanà que acceptés protagonitzar 'Something’s Got to Give', de George Cukor. Però tot va anar malalment.

“Happy birthday”
El primer dia de rodatge hi era tot el repartiment i el centenar de persones que configuraven l’equip tècnic. Però Marilyn no va aparèixer durant un parell de setmanes a causa d’una forta sinusitis. A causa de l’accidentat començament, la Fox no va tolerar que l’actriu s’absentés uns dies per participar en la festa del 45è aniversari del president Kennedy i la va acomiadar. Era el 19 de maig del 1962 i la imatge de Marilyn amb un ajustat vestit de seda i cantant “Happy birthday” va donar la volta al món.

5 Edgar Hoover, cap de l’FBI, sospitós de l’assassinat de Marilyn Monroe
John Edgar Hoover, cap de la Federal Bureau of Investigation
John Edgar Hoover, cap de la Federal Bureau of Investigation Wikimedia Commons

Només un afer relacionat amb Marilyn tindria més repercussió que l’aniversari: seria la seva estranya mort la nit del 4 d’agost del 1962. Avisats per l’assistenta Eunice Murray, la policia va trobar l’actriu estirada de bocaterrosa al llit del seu apartament de Fifth Avenue de Los Angeles, amb un telèfon a la mà, discos de Frank Sinatra escampats per terra i una tauleta plena de medicaments. La casa feia olor de net i, tot i ser de matinada, funcionava la rentadora.

Un suïcidi dubtós
La versió oficial va dictaminar que es tractava d’un “probable suïcidi”. Però l’autòpsia no va revelar cap rastre de barbitúrics a l’estómac i, en canvi, sí que va trobar unes lesions al còlon que obriren la hipòtesi que la sobredosi fatal hagués estat introduïda per via rectal. El fet que els òrgans vitals extrets per a una anàlisi toxicològica més exhaustiva desapareguessin i que l’'affaire' de l’actriu amb els Kennedy fos un secret a veus, va portar a especular que en la seva mort hi poguessin haver implicacions polítiques d’alt nivell. Les conjectures que han fet córrer més rius de tinta són les que assenyalen la família Kennedy i el cap de l’FBI, J. Edgar Hoover, qui, per cert, al costat de tots els expedients “subversius” conservava l’original d’un suggeridor calendari de Marilyn.

Subscriu-t'hi

Portada del número 209 del SÀPIENS

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 209 del SÀPIENS

Hans Hellermann: l'home de Hitler a Catalunya

Una investigació exclusiva de SÀPIENS

1 any de SÀPIENS i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto