Dones

6 curiositats sobre Lili'uokalani, l'última reina de Hawaii

La monarca va pujar al tron el 1891 inesperadament i es va proposar lluitar contra el poder dels colons dels Estats Units, però no va poder evitar l'annexió de l'arxipèlag

Mireia Arisa (text), Javier Laviña (assessorament)
27 de novembre de 2018

Situades en el camí de les rutes comercials, les illes Hawaii havien aconseguit mantenir-se al marge de les potències colonitzadores. Però el 1892, un cop d’estat va canviar el rumb de l’arxipèlag, que passà a formar part de l’òrbita nord-americana. Lili’uokalani, l’última reina hawaiana, va intentar recuperar-ne la sobirania sense èxit, ja que l’annexió il·legal va esdevenir, amb els anys, la plena integració als Estats Units.

1 Quan va néixer, s'esperava un senyal del cel
La reina Lili’uokalani
La reina Lili’uokalani Wikimedia Commons

Lili’uokalani pertanyia a la dinastia hawaiana dels Kamehameha. Es tractava d’una família protegida pels astres, ja que, segons diu la tradició, quan va néixer el fundador de la nissaga, el rei Kamehameha I, travessà el cel l’estrella Kaloikiki (nom amb què els nadius batejaren el cometa Halley). 

Per això, quan va néixer, el 1839, les dones cantaren les llargues llistes genealògiques que mostraven l’origen privilegiat de la petita i esperaren un senyal del cel. Però el dia fou clar i assolellat, i no passà res d’especial. Potser el cel s’equivocava.

2 Va ser una gran compositora
Cançó Aloha Oe
Cançó Aloha Oe Wikimedia Commons

El primer cop que Lili’uokalani va veure un piano tenia cinc anys, i ben aviat l’instrument es convertí en un company fidel. Si el destí no l’hagués portat a ser l’última reina de l’arxipèlag, potser ara parlaríem d’ella com d’una important compositora. Escrigué més de cent cinquanta cançons, entre les quals la famosa 'Aloha Oe', popularitzada per Elvis Presley. Aquesta cançó té el seu origen en un episodi amorós succeït en la cort hawaiana i protagonitzat per un 'haole' i una membre de la família reial. Lili’uokalani la va escriure després de ser testimoni del comiat emotiu de la parella, que havia de trencar la seva relació per motius socials i d’estat.

3 Va ser desgraciada en l'amor
John Owen
John Owen Wikimedia Commons

Lili’uokalani no va aplicar en les seves relacions amoroses l’esperit de lluita que demostrà contra la política dels nord-americans. Al llarg de la seva vida, va viure tres grans idil·lis:

El príncep blau. Quan era una adolescent s’enamorà del príncep Bill, un noi alt, elegant i divertit. Es van comprometre, però d’un dia per un altre s’assabentà que ell s’havia casat amb una altra dona.

El maltractador. L’any 1862, Lili’uokalani es casà amb John Owen, un 'haole' fill d’un capità de vaixell d’origen italià. Amb ell aprengué què eren les humiliacions i els maltractaments, sobretot per part de la sogra. El cop de gràcia de la humiliació va ser quan s’assabentà que el seu marit havia tingut un fill amb una altra dona. Lili’uokalani volgué adoptar la criatura, ja que ella era estèril, però el seu marit s’hi va negar i la reina abandonà la llar conjugal.

El músic casat. Amb 48 anys i enmig d’una profunda depressió, va conèixer el músic alemany Heinrich Berger. Junts visqueren una profunda amistat, però ell era un home casat. Lili’uokalani va ser incapaç de convertir-se en la seva amant i trencà la relació. Amb 71 anys aconseguí adoptar el fill que el seu marit no va reconèixer, però va morir sola.

4 Va ascendir al tron després de la mort del seu germà
David Kalakaua, germà de Lili’uokalani, rei de Hawaii entre 1874 i 1891
David Kalakaua, germà de Lili’uokalani, rei de Hawaii entre 1874 i 1891 Wikimedia Commons

El 1874, David Kalakaua, germà de Lili’uokalani, va ser nomenat rei. En general, fou un monarca autoritari al servei dels interessos dels colons, que llavors ja representaven el 40% de la població. Sota el seu regnat s’imposà una nova Constitució, anomenada popularment de la 'baioneta', que reduïa de manera considerable els drets dels nadius, com, per exemple, el dret al vot.

Lili’uokalani ascendí al tron per la mort de son germà a causa d’una infecció renal mentre es trobava als Estats Units per a una visita mèdica. Era el gener del 1891 i ja tenia 52 anys. Tot i viure molt a prop dels 'haole' (homes blancs), i fins i tot haver-se casat amb un d’ells, Lili’uokalani sempre va recelar-ne. D’una banda, els agraïa que amb la implantació del cristianisme la deslliuressin dels 'kahuna' (sacerdots de l’antiga tradició ancestral), però, d’una altra, veia que els 'haole' s’havien convertit en els veritables governants de les illes, deixant en un segon terme els indígenes.

Com s'havia arribat fins aquí?
Les illes Hawaii havien aconseguit escapar-se de la influència de les potències colonitzadores de l’època tot mantenint les seves tradicions i sistemes de vida. Però amb l’entrada dels missioners congregacionistes de Nova Anglaterra, cap al 1820, sota el regnat de Kamehameha II, les coses van canviar radicalment. I és que els forasters van aconseguir l’abolició del règim feudal, la implantació d’un sistema educatiu i l’elaboració d’una primera Constitució. Des de llavors, els anomenats haole (‘homes blancs’) es convertiren en una peça fonamental de la monarquia i del govern hawaians. I, a poc a poc, aboliren el sistema tradicional de propietat hawaià i implantaren cultius sucrers per satisfer el mercat nord-americà.

Recuperar el poder dels seus antecessors
Per això, Lili’uokalani, al llarg del seu regnat, es marcà com a principals objectius recuperar el poder que els seus antecessors havien perdut, i també el dret de vot per als hawaians. Molts 'haole' (la majoria originaris dels estats del sud dels Estats Units) consideraven que la població autòctona havia de tenir la mateixa capacitat de vot que un negre de Louisiana, és a dir, cap ni una; segons ells, encara estaven per civilitzar. En les seves primeres accions, la reina tractà de liberalitzar la política i de millorar la imatge tirànica que havia deixat el seu germà, tot fomentant les obres assistencials i treballant per l’educació pública, la salut i el benestar del país.

5 Va ser derrocada per un cop d'estat després de promulgar una Constitució que afavoria els drets dels nadius
Sanford B. Dole va presidir el govern republicà provisional a Hawaii el 1892
Sanford B. Dole va presidir el govern republicà provisional a Hawaii el 1892 Wikimedia Commons

L’1 d’abril del 1891 (el mateix any que Lili’uokalani va pujar al tron), el Congrés dels Estats Units va aprovar la tarifa de McKinley, que aplicava una taxa especial sobre el sucre hawaià. Això provocà una pujada de preus i una greu recessió, ja que el sucre cubà era molt més barat. Llavors se sentiren les primeres veus annexionistes entre alguns colons, especialment productors. Per a ells només hi havia dues solucions: o eliminar l’impost o entrar a formar part dels Estats Units.

“Sucre, autogovern i riquesa” era el lema del Partit de la Reforma format pels 'haole' productors i comerciants. La seva derrota, en les eleccions del començament del 1892, provocà que abandonessin la via democràtica i que optessin per aconseguir l’annexió fos com fos.

Una nova Constitució per recuperar els drets dels nadius
El 14 d'abril d'aquell mateix any, la reina promulgà una nova Constitució amb la intenció de recuperar els drets dels nadius. El fet va ser l’argument perfecte per accelerar els plans dels colons, que pactaren amb John Stevens, ministre dels Estats Units a les Hawaii, un cop d’estat. Stevens ordenà que els marines del vaixell 'USS Boston', ancorat al port d’Honolulu, desembarquessin i ocupessin el palau Iolani (és a dir, el ‘palau reial’) i els diferents edificis governamentals. L’excusa fou que es temien atemptats contra les propietats i els ciutadans nord-americans. L’amenaça militar no era poca, ja que el vaixell disposava de diferents canons de vuit i 26 polzades i de no menys de 174 granades explosives. Podia destruir la petita ciutat en cinc segons.

L’endemà mateix es constituí un govern provisional sota la presidència de Sandford B. Dole, fins llavors magistrat adjunt del Tribunal Suprem de Hawaii, que anuncià, a través d’una proclama, el derrocament de la reina. Sense força militar per fer-hi front i per evitar una autèntica matança, Lili’uokalani va cedir a les peticions dels colons. La reina va confiar, en tot moment, que els Estats Units no tolerarien aquest atac a la democràcia i no trigarien a restablir la monarquia. Per això, va reunir prop de 3.400 firmes de votants oposats al govern provisional amb l’objectiu de fer-les arribar al Departament d’Estat dels Estats Units. I envià una dura carta al nou president, Grover Cleveland, on denunciava un cop d’estat il·legal i on apel·lava al sistema democràtic nord-americà que ella tant havia admirat i defensat.

El nou president envià James H. Blount a Hawaii com a nou ministre perquè investigués si hi havia hagut un cop d’estat il·legal. I després de diverses entrevistes redactà un informe de més de 700 pàgines on donà la raó a la monarca i aconsellà que, després d’amnistiar els colpistes, es retornés el tron a la reina. Lili’uokalani, ultratjada, en un principi va voler castigar els traïdors tal com manava la tradició, tallant-los el cap, però finalment oferí clemència.

6 Va estar empresonada al seu palau durant gairebé un any
La reina Lili'uokalani entrant al palau, on va ser jutjada
La reina Lili'uokalani entrant al palau, on va ser jutjada Wikimedia Commons

Cleveland va durar poc com a president dels Estats Units i va ser substituït per William McKinley, defensor de l’annexió, que no va trigar a reconèixer la nova república de Hawaii (sota la presidència de Dole), aprovant, de manera definitiva, l’annexió de l’arxipèlag.

Tot i això, la reina deposada en cap moment va abandonar la lluita. Tot confiant en la diplomàcia, envià diverses protestes oficials al govern nord-americà i cartes a les monarquies europees esperant el seu suport.

Però el nou govern republicà de l'arxipèlag decidí que ja era hora que la reina deixés de molestar. I l’any 1895 se l’acusà de col·laborar en els atacs violents contra el govern establert en trobar-se, curiosament, armament enterrat en el jardí del seu palau. Tot i que ella sempre va negar conèixer-ne l’existència, restà prop d’un any captiva a la segona planta del Iolani. Quan va ser alliberada, viatjà als Estats Units per protestar novament davant McKinley. “El tractat d’annexió és una violació de la llei internacional. Perquè no s’ha escoltat la veu del meu poble [...], perquè aquest tractat viola els drets civils de la meva gent [...], perquè s’han usurpat propietats que eren tècnicament de la corona i perquè ignora les relacions de bona amistat que sempre hi ha hagut entre els governants de les Hawaii i els Estats Units”, va argumentar. Però les seves paraules no van servir de res. Hawaii no solament va continuar com a estat annexionat, sinó que, a més, durant la guerra contra Espanya es va convertir en una illa d’avituallament de l’exèrcit dels Estats Units, camí de les Filipines. El 1897, es mostraven contraris a l’annexió 29.000 dels 31.000 hawaians. Però mai no van ser escoltats.

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto