Aquell dilluns de finals de juliol del 1460, a València hi feia una calor enganxosa. No hi circulava l'aire, però sí l'excitació d'aquells dies en què hi passa alguna cosa especial. El trompeta recorria la ciutat i s'aturava a qualsevol racó on s'aplegués prou gent: l'església de Sant Joan de l'Hospital, una cantonada del carrer de la Pau, o sota el portal de la Valldigna... L'home informava que aquell dia hi hauria l'execució d'un home que vivia com una dona. Una notícia tan sucosa s'escampava com la pólvora, i molta estona abans de l'hora marcada, la plaça ja estava plena de gom a gom d'homes, dones i nens.

Transsexual al segle XV
Si la forca s'hagués plantat prop de la catedral, voldria dir que el reu era un cavaller. Si hagués estat al passeig de la Petxina, que era un heretge. Però aquell dia, l'escenari era la plaça del Mercat, l'espai destinat a condemnats comuns: assassins, lladres... Les execucions de sodomites no eren rares —sovint els cremaven—, però aquell era potser el primer transsexual que s'ajusticiava a València. La condemnada era Margarida Borràs, la filla d'un notari de Mallorca que havia nascut amb cos d'home i a qui havien batejat com a Miquel. El capellà d'Alfons el Magnànim, Melcior Miralles, va detallar al seu dietari quin havia estat el seu delicte: "anava vestit com a dona, e estigué en moltes cases en València en hàbit e vestidures de dona, la cual cosa fonc sabuda e fonc presa e turmentada". Les autoritats també van detenir i torturar algunes persones que s'hi havien relacionat, però la Margarida va pagar el preu més alt.

Torturada i vexada
Tal com va detallar Miralles, "la dita Margarida fonc penjada e vestiren-li camisa de home, e ben curta, e sens panyos, en manera que amostrava bé totes ses vergonyes". La van torturar, la van penjar amb escarni i la van enterrar a una fossa comuna, però no van aconseguir que la gent l'oblidés. Avui, més de 500 anys després, és un símbol de la lluita contra la discriminació per raó d'identitat sexual.