L'Encarnació estava con­vençuda que, quan la seva filla sortia de casa cada matí, se n'anava a estudiar a l'Institut de Cul­tura que dirigia la Francesca Bonnemaison. Però la Mari Pepa no anava pas al car­rer Més Baix de Sant Pere: amb el cor bategant d'ex­citació es dirigia al Prat.

Diuen que quan tenia set anys va provar de saltar d'un segon pis amb un pa­raigua obert. Aquell dia es va trencar les dues cames, però la il·lusió de volar va quedar intacta. I deu anys més tard, quan uns amics la van dur a fer una volta en una avioneta, la Mari Pepa es va proposar con­vèncer com fos el seu pare que la deixés convertir-se en pilot.

D'amagat de la mare
No era una petició senzilla: aprendre a volar era enormement car, la seva mare no ho aprova­ria, i a més, i sobretot, no ho ha­via fet mai abans cap dona cata­lana. Per sort, els diners no eren problema: el seu pare provenia de la burgesia tèxtil de Sabadell i tenia fortuna. El fet que fos noia tampoc no era cap entrebanc in­salvable: en Josep Colomer era un home obert de mires, que es rela­cionava amb artistes com Picas­so i Dalí. A la mare, de moment, li ho amagarien.

Aplicada, i amb una il·lusió desbordant, va complir les hores d'entrenament reglamentàries a l'aeròdrom Canudas i el 19 de ge­ner del 1931 va aprovar l'examen sense cap problema. Amb només disset anys era la primera dona a obtenir el títol oficial de la Direc­ció General d'Aeronàutica Civil espanyola. La seva mare ho va sa­ber quan la va veure fotografiada a la portada de La Vanguardia.

Instructora de vol
Des de llavors, la jove pilot —que es va convertir en una celebritat— va fer de tot: portar mercaderies, fer vols de passeig, re­partir propaganda per les platges, fer classes... fins que va esclatar la guerra i la van mobi­litzar. Tot i que no era una persona polititza­da, va fer tota mena de tasques de suport a la República (transpor­tar ferits, formar pi­lots i finalment aju­dar persones a sor­tir del país), i per això es va guanyar l'odi ex­plícit de Queipo de Llano. Amb la desfeta es va exiliar a An­glaterra amb el seu futur marit, Josep Carreras, que havia trobat feina com a pilot del Ministeri de la Guerra de Churchill. Ella va morir el 2004 a Surrey sense haver volat més.

Portada de 'La Vanguardia' del 22 de gener de 1931,
amb una fotografia a tota pàgina de Mari Pepa Colomer