OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any per poc més de 3 € al mes!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Dones

Marina Ginestà, icona de l'antifeixisme

Venia d'una família d'activistes destacats del comunisme, el cooperativisme i el feminisme

Agnès Rotger
Marina Ginestà, retrat de Hans Gutmann
Marina Ginestà, retrat de Hans Gutmann

Si tot hagués anat bé, aquell 21 de juliol del 1936 la Marina hauria estat fent d'intèrpret de francès als atletes, entre­nadors i periodistes arribats d'arreu per cobrir les Olim­píades Populars que s'es­tarien celebrant a Barce­lona. Però res no havia anat bé: l'Exèrcit fran­quista s'havia sublevat i els Jocs s'havien hagut de suspendre a última hora. Catalunya estava en guer­ra. I la Marina, amb els seus companys de les Joventuts Comunistes (JSUC), s'havia mobilitzat per frenar l'agres­sió feixista.

Una idealista compromesa
I aquell dimarts, en lloc de ser en una competició d'atletisme, era a l'Hotel Colón de la plaça de Cata­lunya, d'on havien marxat els cli­ents, i que es va convertir durant un temps en un centre de recluta­ment. Acostumada a la vida fru­gal d'una família obrera, la Mari­na va viure aquells primers dies a l'hotel de luxe com una aven­tura inesperada. La guerra podia ser terrible i inquietant, però per a una noia de 17 anys idealis­ta i compromesa, també tenia un punt d'emoció. No tenia cap dub­te que la justícia guanyaria. Ho havia mamat des de petita, escoltant els pares i l'àvia, activis­tes destacats del comunisme, del cooperativisme, del feminisme.

Hans Gutmann devia veure aque­lla vitalitat desbordant als ulls de la Marina, i per això li va de­manar que pugés amb ell al ter­rat de l'hotel per retratar-la. En Hans –o com es feia dir, Juan Guzmán– era un fotògraf comu­nista alemany que havia anat a Barcelona per cobrir les Olimpí­ades, i que va decidir quedar-s'hi un cop va esclatar la guerra. La foto que va fer aquell dia és avui una de les icones de la guerra: la noia vestida de miliciana, cabells curts al vent, i una mirada orgullosa i plena de confiança. A l'esque­na, un fusell que li van deixar per a l'ocasió.

Fusell d'atrezzo
Va ser la primera i úni­ca vegada que en va portar un. L'aportació de la Marina a la cau­sa republicana va ser fer de mecanògrafa, traductora i perio­dista per al PSUC. I amb la desfeta de la República va ha­ver d'exiliar-se: primer a França, i després a Puerto Rico i Veneçuela. Finalment va tor­nar a Europa –amb una esta­da breu a Barcelona, on va pu­blicar dues novel·les en català– i va viure els seus últims anys a París.

Subscriu-t'hi

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

L'assassinat de Carrero Blanco

L'atemptat que va condicionar la Transició

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto