“No era una dona i prou. Tenia bon parlar, i unes idees molt avançades. Unes idees republicanes”, va dir a SÀPIENS l'any 2007 un antic alumne seu i veí de Bellprat, Salvador Vila, quan tenia 88 anys. Efectivament, Natividad Yarza era republicana fins a la medul·la, però també transpirava feminisme i era, a més, una gran defensora del laïcisme, elements que sovint, en aquella època, anaven junts. És per això que tan aviat com els nous temps de llibertat li van permetre, va entrar a l’Institut Laic Benèfic de Bellprat. El laïcisme oficial de la República va estimular la creació d’una xarxa d’assistència, deslligada de la beneficència que fins aleshores havia estat en mans dels ordes religiosos, amb els quals ara competia.

L’Institut, en paraules de Natividad al diari republicà La Humanitat (13 de febrer del 1934), “fou fundat exclusivament per portar a cap el que el seu mateix nom indica per tal d’evitar que els enemics de la República, amb la ‘capa de persones caritatives’, poguessin portar a cap els seus designis que no són més que fer passar gana als que no van a missa fent-los entendre que el laïcisme és una cosa funesta”.

Filla de pare aragonès i mare mallorquina, Natividad Yarza va néixer a Valladolid, però amb només dos mesos de vida ja la van dur cap a Saragossa. Allà hi va viure fins als quatre anys, quan la seva família, per atzars de la vida, es va traslladar a Catalunya. Els seus pares, amb penes i treballs, li van poder pagar els estudis a Barcelona i, després, va començar un rosari de feines per pobles de l’Anoia. Primer, va fer de mestra tres anys a Santa Margarida de Montbui, per anar després a fer-ne a Vilanova del Camí. Més tard va regentar  una escola a Igualada, una altra a Pontons (Alt Penedès) i a la població aragonesa de Campdàsens. Però ella tenia molt clar que volia tornar a Catalunya. I així va ser com va anar a parar de nou a l’Anoia i, concretament, a Bellprat. I allà passava els seus dies parlant als nens i a les nenes de lletres, d’aritmètica, d’història i, també, mirant de fer-los partícips d’uns valors que per a ella eren vitals: “Fer de Catalunya un poble lliure, culte i amarat d’aquella justícia social que tots desitgem”.

Amb aquest esperit va decidir un bon dia presentar-se a les primeres eleccions municipals que permetien aquest dret a la dona. Ho va fer amb la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya. "Jo ja sentia llavors els mateixos desitjos que ara d’intervenir activament a la política i de redimir la dona. Però aquell règim no em permetia dur projectes a terme. Quan la Constitució republicana va declarar la dona igual que l’home, llavors vaig decidir lluitar”, va declarar Yarza a la revista 'Estampa' el 3 de març de 1934. Segons va explicar al diari 'La Humanitat', tenia clar com volia aplicar el seu programa electoral: amb “una administració republicana, una cultura laica i austeritat”.

Amb aquestes premisses, el 14 de gener del 1934 va guanyar les eleccions municipals a Bellprat i es va convertir en la primera alcaldessa elegida per sufragi universal a Catalunya i a l’Estat. “No hi va haver cap incident. Va ser el dia més bell de la meva vida”, confessava Natividad al periodista de l’'Estampa', un mes i mig després. També va ser un dia feliç per a ella el 12 de febrer del mateix any, quan va ser rebuda per l’aleshores president de la Generalitat, Lluís Companys. A banda de fer-li patent la seva adhesió, expliquen que va aprofitar la seva estada a Barcelona per gestionar algunes obres per al poble de Bellprat.

Després de guanyar les eleccions municipals, i de retruc la confiança dels seus veïns, aquesta mestra només havia de pujar unes escales per passar de l’escola a l’ajuntament, ja que ambdues institucions estaven en un mateix edifici. Al pis de baix, una vintena de pupitres acollien els nens i les nenes de Bellprat i d’algunes masies properes. A dalt, hi havia un menjador, una cuina i diverses habitacions, una de les quals feia de secretaria. Tot era així a Bellprat; petit, a l’abast de la mà.