Dones

Nativitat Yarza, la primera alcaldessa de l'Estat

El 14 de gener del 1934, aquesta mestra nascuda a Valladolid es va convertir en batllessa de Bellprat, després d'haver-se presentat a les eleccions amb la triple bandera del republicanisme, el feminisme i el laïcisme

Lurdes Rego (text) / Teresa Abelló (assessorament)
8 de gener de 2019
1 Una dona republicana, feminista i laïcista
Nativitat Yarza al costat de Lluís Companys, el 12 de febrer de 1934
Nativitat Yarza al costat de Lluís Companys, el 12 de febrer de 1934 ANC / FONS COMPANYS

“No era una dona i prou. Tenia bon parlar, i unes idees molt avançades. Unes idees republicanes”, va dir a SÀPIENS l'any 2007 un antic alumne seu i veí de Bellprat, Salvador Vila, quan tenia 88 anys. Efectivament, Nativitat Yarza era republicana fins a la medul·la, però també transpirava feminisme i era, a més, una gran defensora del laïcisme, elements que sovint, en aquella època, anaven junts. És per això que tan aviat com els nous temps de llibertat li van permetre, va entrar a l’Institut Laic Benèfic de Bellprat. El laïcisme oficial de la República va estimular la creació d’una xarxa d’assistència, deslligada de la beneficència que fins aleshores havia estat en mans dels ordes religiosos, amb els quals ara competia.

L’Institut, en paraules de Nativitat al diari republicà La Humanitat (13 de febrer del 1934), “fou fundat exclusivament per portar a cap el que el seu mateix nom indica per tal d’evitar que els enemics de la República, amb la ‘capa de persones caritatives’, poguessin portar a cap els seus designis que no són més que fer passar gana als que no van a missa fent-los entendre que el laïcisme és una cosa funesta”.

2 Una mestra rural que inculcava valors de llibertat i justícia social
Nativitat Yarza
Nativitat Yarza fototeca histórica / Wikimedia Commons

Filla de pare aragonès i mare mallorquina, Nativitat Yarza va néixer a Valladolid, però amb només dos mesos de vida ja la van dur cap a Saragossa. Allà hi va viure fins als quatre anys, quan la seva família, per atzars de la vida, es va traslladar a Catalunya. Els seus pares, amb penes i treballs, li van poder pagar els estudis a Barcelona i, després, va començar un rosari de feines per pobles de l’Anoia. Primer, va fer de mestra tres anys a Santa Margarida de Montbui, per anar després a fer-ne a Vilanova del Camí. Més tard va regentar  una escola a Igualada, una altra a Pontons (Alt Penedès) i a la població aragonesa de Campdàsens. Però ella tenia molt clar que volia tornar a Catalunya. I així va ser com va anar a parar de nou a l’Anoia i, concretament, a Bellprat. I allà passava els seus dies parlant als nens i a les nenes de lletres, d’aritmètica, d’història i, també, mirant de fer-los partícips d’uns valors que per a ella eren vitals: “Fer de Catalunya un poble lliure, culte i amarat d’aquella justícia social que tots desitgem”.

Amb aquest esperit va decidir un bon dia presentar-se a les primeres eleccions municipals que permetien aquest dret a la dona. "Jo ja sentia llavors els mateixos desitjos que ara d’intervenir activament a la política i de redimir la dona. Però aquell règim no em permetia dur projectes a terme. Quan la Constitució republicana va declarar la dona igual que l’home, llavors vaig decidir lluitar”, va declarar Yarza a la revista 'Estampa' el 3 de març de 1934. Segons va explicar al diari 'La Humanitat', tenia clar com volia aplicar el seu programa electoral: amb “una administració republicana, una cultura laica i austeritat”.

3 Va ser rebuda pel llavors president de la Generalitat, Lluís Companys
Nativitat Yarza al costat de Lluís Companys, el 12 de febrer de 1934
Nativitat Yarza al costat de Lluís Companys, el 12 de febrer de 1934 ANC / FONS COMPANYS

Amb aquestes premisses, el 14 de gener del 1934 va guanyar les eleccions municipals a Bellprat. “No hi va haver cap incident. Va ser el dia més bell de la meva vida”, confessava Nativitat al periodista de l’'Estampa', un mes i mig després. També va ser un dia feliç per a ella el 12 de febrer del mateix any, quan va ser rebuda per l’aleshores president de la Generalitat, Lluís Companys. A banda de fer-li patent la seva adhesió, expliquen que va aprofitar la seva estada a Barcelona per gestionar algunes obres per al poble de Bellprat.

Després de guanyar les eleccions municipals, i de retruc la confiança dels seus veïns, aquesta mestra només havia de pujar unes escales per passar de l’escola a l’ajuntament, ja que ambdues institucions estaven en un mateix edifici. Al pis de baix, una vintena de pupitres acollien els nens i les nenes de Bellprat i d’algunes masies properes. A dalt, hi havia un menjador, una cuina i diverses habitacions, una de les quals feia de secretaria. Tot era així a Bellprat; petit, a l’abast de la mà. 

4 Amb l'exili se li va perdre la pista

D’allà estant pensava sovint en el paper que li havia tocat de viure a la dona: “A causa de la seva instrucció deficient, no ha sabut encara emancipar-se, ja que pesen molt damunt d’ella els prejudicis que li ha inculcat el clergat, amb finalitats interessades. Quan la dona catalana s’hagi pogut desfer d’aquest llast i opinar lliurement sense els consells del capellà, portarà a cap la seva obra revolucionària que serà tant o més avançada que la que han dut a terme els nostres homes”, afirmava al diari 'La Humanitat'.

Però un mal dia, Nativitat, com tants d’altres, va haver de deixar enrere la seva terra, al temps que veia com el seu convenciment que un món millor era possible quedava soterrat en el fang, sota les botes dels insurrectes contra la República. “Va marxar i mai més no n’hem sabut res, d’ella”, va dir a SÀPIENS Salvador Vila. La pista de la primera alcaldessa de l’Estat es perd en la nebulosa de la Guerra Civil, la repressió i l’exili.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

65.590! Els consells de guerra franquistes a Catalunya

A partir de la història de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, reconstruïm l'ambient repressiu que els colpistes van instal·lar al nostre país el 1939

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto