Per què va ser clau Isabel la Catòlica?
Isabel de Castella va modernitzar Espanya i va fer possible que Colom esdevingués el ‘descobridor d'Amèrica'
"No era ni femella ni mascle, era sobirana", sentencià l'escriptora francesa Simone de Beauvoir. Isabel la Catòlica, morta el 26 de novembre de 1504, fou una reina devota. Firmà el decret d'expulsió dels jueus i dotà un grup d'eclesiàstics sense escrúpols d'una arma legal, que sembrà el terror i la histèria entre la població. Fou la reina que convertí Colom en el descobridor i la que uní els regnes de Castella i Aragó. De cara ampla, mirada somniadora, i somriure somort de qui sap molt però no diu res; estava convençuda que Déu l'havia escollida. Rígida, seguidora rigorosa de les dietes, diuen que mai no assaborí el vi.

Isabel la Catòlica nasqué el 22 d'abril del 1451. Tenia una excel·lent intuïció i un bon sentit pràctic, per això quan morí el seu germà, el 5 de juliol del 1468, va entreveure la possibilitat de ser la successora al tron. Tan sols hi havia un obstacle, Joana, dita la Beltraneja, la filla de l'aleshores rei i germanastre seu, Enric IV. La futura reina no dubtà a fer córrer rumors per difamar la seva neboda, negant la paternitat d'Enric IV i afirmant que Joana era filla bastarda. Però no n'hi hagué prou. La solució més pragmàtica era aconseguir un marit. I escollí l'hereu d'Aragó, Ferran, un gran seductor. Es casaren el 18 i 19 d'octubre del 1469. Quatre anys després morí el rei de Castella Enric IV. En el testament declarava la seva filla, Joana, legítima hereva. Però Isabel no estava disposada a quedar-se amb els braços plegats.
"Reina e señora natural suya"
El 13 de desembre del 1474 es va fer proclamar reina a Segòvia. No esperà que arribés el seu marit, que es trobava a Catalunya. Ella era ‘reina e señora natural suya'. Ferran no es va escandalitzar, sinó que va plantejar a la seva esposa una qüestió.
Joana lluitava pels seus drets com a successora i tenia l'aliança del rei Alfons de Portugal. En què quedaria el gest de la coronació si Isabel era derrotada per l'exèrcit portuguès? El 28 d'abril del 1475 la reina firmà un document en el qual acceptava compartir el tron amb el seu marit. Quatre anys de guerra civil després, Joana acceptava la desfeta i es retirava en un convent.

És cert que va ser Ferran qui es va endur tot el protagonisme de la guerra de conquesta de Granada, que durà deu anys. Però Isabel convertí Colom en ‘el descobridor'. Convençuda que sense el catolicisme la vida no tenia sentit, i que ella havia de procurar ‘la felicitat' dels seus súbdits, va deixar que la Santa Inquisició sembrés el terror.
Fou, però, una reina dinàmica, que va personalitzar la transició de l'edat mitjana a la moderna. I també una dona intransigent, que tingué la desgràcia de sobreviure a la majoria dels seus fills. Joana, a qui va declarar hereva, tampoc no fou feliç. El seu pare i el seu marit la van declarar boja per aconseguir el control de la corona. Uns anys abans, el 26 de novembre de 1504, Isabel havia mort a Medina del Campo, enmig de terribles dolors.

1. Per construir un estat modern
Fou una dona amb un gran talent per superar les condicions del seu sexe i les circumstàncies polítiques de la corona de Castella en el darrer terç del segle XV. Així, amb la reforma de l'Administració i de la Hisenda pública, va ser capaç de dur a terme un projecte d'estat modern, centralitzat i autoritari, que seduí molts nobles del seu temps, començant pel seu marit.
2. Pel descobriment d'Amèrica
Va construir el seu poder sobre les despulles de les minories jueva i morisca. Per aplicar el seu programa polític no li va importar aixafar la població amb les seves decisions, com la de donar suport a la creació del Tribunal del Sant Ofici, la famosa Inquisició. Va ser ella qui va fer possible, amb el seu suport econòmic, que Colom esdevingués el descobridor d'Amèrica. Un projecte que va comportar tant una nova realitat com l'opressió dels indígenes.
Comentaris