Elisabet I d’Anglaterra accedí al tron el 17 de desembre del 1558. Aleshores tenia 25 anys i se li presentava un panorama complicat, ja que el regnat de la seva germanastra, Maria, néta dels Reis Catòlics, havia estat força impopular. En el seu afany per reimposar el catolicisme, Maria matà centenars de persones i augmentà la divisió interna. A més, per a molts reis europeus, i sobretot per a l’Església catòlica, Elisabet era una bastarda. Era filla d’Anna Bolena, la segona muller del seu pare, Enric VIII.

Va haver d'aprendre amb rapidesa
Bolena tingué un destí tràgic: quan Elisabet només tenia tres anys, va ser acusada d’adulteri i incest, i decapitada. Però Elisabet I aprenia ràpid. No cometé els errors de la seva germana, Maria. Si aquesta última va fracassar en voler imposar la religió catòlica, Elisabet apel·là directament al patriotisme anglès. Es gastà una fortuna, més de 16.000 lliures, en la seva coronació, i ella en fou l’estrella principal. Colgada de joies i ornaments, somrigué molt i saludà efusivament a tothom. Tenia clar que la clau del poder era la popularitat, no perdre mai l’amor de la ciutadania ni provocar la rebel·lió dels seus súbdits. Fou una mestra en l’art de prometre, donar esperances i mantenir els seus rivals a l’expectativa.

No s’arribà a casar mai. Malgrat tot, se li atribuïren amants. El més important fou Robert Dudley, l’home amb qui havia crescut i amb qui havia compartit presidi a la Torre de Londres, quan l’acusaren de complot contra la seva germana. Però el mateix Dudley assegurà: “La conec des que tenia vuit anys i des d’aquella edat ha dit que mai no es casaria”. Potser la lliçó que havia extret del seu pare, qui s’arribà a casar sis vegades, era que el matrimoni podia esdevenir perillós.

Va infringir una humiliant derrota a Felip II
Explotadora de l’enemistat entre França i Espanya, va infligir una humiliant derrota a la Gran Armada enviada per Felip II. El rei espanyol s’havia queixat un munt de vegades dels corsaris anglesos, sobretot de Francis Drake, a qui una audaç Elisabet va convertir en noble. Però el que va fer esclatar la guerra, l’enfrontament entre la marina anglesa i l’Armada Invencible castellana, fou l’execució de Maria, la reina catòlica dels escocesos. La marina espanyola trigaria anys a recuperar-se d’aquell gran desastre. Elisabet I contestà amb duresa les protestes interiors i encara fou molt pitjor quan decidí posar fi a les revoltes irlandeses. Quan morí el 1603, després de quasi cinquanta anys de regnat, havia aconseguit engrandir el poder i la riquesa d’Anglaterra i posar les bases d’un gran imperi comercial. 

Per què va ser clau la reina Elisabet I?
El seu regnat assenyala la conformació dels trets identitaris anglesos, de les bases materials de l’expansió econòmica i de la creació de l’imperi colonial. La consolidació de l’anglicanisme i de la ruptura amb Roma, l’enfrontament amb la monarquia hispànica i la derrota de l’Armada Invencible, però també el conreu de les lletres i del pensament van contribuir a fomentar un sentiment nacional.

Elisabet I va contribuir a l'hegemonia anglesa, ja que les mesures de suport a la indústria i al comerç que va posar en pràctica van generar una economia moderna, amb capacitat per esdevenir més endavant hegemònica a tots els oceans. La britanització brutal d’Irlanda i la unió de corones amb Escòcia, de la mà del seu hereu Jaume I, posaren les bases del Regne Unit, la principal potència del món.