Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...15 pioneres de l'aviació
Recordem les dones que van conquerir el cel al comandament dels seus avions
En els primers anys de l'aviació, ser pilot era una ocupació perillosa. Molts morien a causa de la fragilitat de les seves màquines, i sovint eren vistos com persones de valerosa inconsciència. Les dones van començar a volar molt poc després que els homes, i ben aviat van contribuir al desenvolupament de l'aviació, posant al límit la resistència humana i mecànica.
Va ser la primera dona pilot que va obtenir una llicència de vol als Estats Units. Quimby també va ser la primera dona pilot que va creuar el canal de la Mànega en solitari, el 16 d'abril de 1912. Va volar de Dover a Calais en 59 minuts. Igual que moltes altres pioneres de l'aviació, va trobar la mort en un accident aeri, l'1 de juliol del mateix 1912, quan sobre el cel de Boston va sortir ejectada del seu seient per causes desconegudes.
França va ser pràcticament l'únic país on les dones van aconseguir certa acceptació com a pilots, com ho demostra el cas de la baronessa de Laroche, que va aconseguir el títol de pilot l'any 1910. Aquesta aviadora francesa va marcar el primer rècord d'altitud femení, amb 3.962 metres, el 7 de juny del 1919. Cinc dies després el va superar assolint 4.800 metres. La baronessa De Laroche va tenir una carrera fulgurant, va intervenir en exhibicions aèries al Caire, Sant Petersburg o Budapest i va batre alguns rècords de velocitat.
Aquesta belga era una enamorada de la velocitat des de ben petita. Li agradaven les bicicletes, les motos, els cotxes... i també els avions, és clar! Va aconseguir aprovar l’examen de pilot el 1910 i aviat va començar a batre rècords. Va ser la primera dona a volar més d’una hora, i també la primera a portar un passatger, el seu mecànic. El 1911 va ser l’única noia entre els 15 participants en una competició de vol a Itàlia... i la va guanyar! També va ser la primera dona a pilotar un hidroavió. Va morir amb 83 anys.
Als 19 anys va voler aprendre a volar però, com que era una noia, a les escoles de vol no la volien. Però ella no va defallir, i tenia talent! Després d’una lliçó de només quatre hores, ja volava sola... El 1912 es va treure la llicència de pilot i l’any següent va començar a fer espectacles de vol. Va ser la primera aviadora del servei postal aeri dels Estats Units. Després va fer una gira d’exhibició per la Xina i el Japó, on va ser la primera dona a pilotar un avió!
El 1916 va participar en una competició d’altitud a Nova York. Va quedar segona per poc dues vegades, i va treure foc pels queixals. Va decidir que aconseguiria un rècord que superés tant dones com homes. Ho va aconseguir aquell mateix any, quan va trencar el rècord de vol sense escales travessant els Estats Units. Va fer 950 quilòmetres! Law va fer campanya perquè les dones poguessin fer volar avions militars durant la Primera Guerra Mundial, però no se’n va sortir. Aleshores va escriure un article famós que es titulava Deixeu volar les dones!
Coleman es va convertir en la primera afroamericana que va obtenir una llicència internacional de pilot, l'any 1921. La seva força de voluntat va ser titànica, perquè ho va aconseguir en una època difícil no només per ser dona, sinó sobretot pel color de la seva pell. Com que no podia ser entrenada als Estats Units, va viatjar a França, on va aprendre a pilotar i on va obtenir la llicència de vol. Quan va tornar al seu país, la premsa la va convertir en un personatge molt popular i durant anys va ser convidada a tots els esdeveniments importants relacionats amb el món aeronàutic.
Aquesta aviadora anglesa va fer el primer vol en solitari entre Anglaterra i Austràlia el 1930. Va fer els 18.000 quilòmetres en un biplà De Havilland DH60 Moth. Durant els anys 30 va batre nombrosos rècords de velocitat, com els que la van portar a l'Índia o a Sud-àfrica. Durant la Segona Guerra Mundial va formar part d'una unitat de transport auxiliar, fins a la seva mort, l'any 1941, quan el seu avió es va estavellar al Tàmesi.
És la pionera de l'aviació a casa nostra en majúscules. Sembla que va néixer amb la passió per volar al cos. De fet, es diu que de petita va saltar del balcó de casa seva amb un paraigua pensant que volaria, però, com us podeu imaginar, no va ser així: no només no va volar, sinó que es va trencar les dues cames. Tot i això, al cap d'uns anys va convèncer el seu pare que li havia de pagar els estudis d'aviació. Son pare va accedir i ella va complir: va fer les hores d'entrenament reglamentàries a l'aeròdrom Canudas i el 19 de gener del 1931 va aprovar l'examen sense cap problema. Amb només 17 anys es va convertir en la primera dona a obtenir el títol oficial de la Direcció General d'Aeronàutica Civil espanyola, un fet que li va merèixer sortir en portada a 'La Vanguardia'.
Com a pilot va fer tasques molt diverses (portar mercaderies, fer vols de passeig, repartir propaganda per les platges...), fins que, en esclatar la guerra civil, va començar a servir l'exèrcit republicà, transportant ferits, formant pilots o ajudant persones a sortir del país. Qui també va acabar sortint del país va ser ella. Ho va fer amb el seu futur marit, Josep Carreras, que havia trobat feina com a pilot del Ministeri de la Guerra de Churchill. Ella va morir el 2004 a Surrey (Anglaterra) sense haver volat més.
Potser és la pionera més coneguda d'aquest llistat. Pilot llegendària, Earhart va ser la primera dona pilot que va creuar l'Atlàntic en vol en solitari i sense escales, el maig de 1932. Va tardar 14 hores i 56 minuts. Cada vegada que s'enfilava a un avió, la seva fama no feia més que créixer. El ‘Boston Globe' la va qualificar d'una de les millors pilots dels Estats Units quan va completar un vol a través del Pacífic, des de Hawaii fins a Califòrnia, i després fins a Washington DC. Deu pilots homes ho havien intentat abans, sense sort.
El 1935 va començar a preparar un viatge al voltant del món, la primera vegada a la història que ho intentaria una dona. Va sortir de San Francisco el maig de 1937, però el 2 de juliol, en la penúltima etapa del viatge, el seu avió es va esvair al mig de l'oceà Pacífic.
L'any 1933, Hanna Reitsch va batre el rècord de durada en vol sense motor: cinc hores i mitja. Al llarg de la seva carrera va batre més de 40 rècords, alguns dels quals segueixen vigents. Afiliada al partit nazi i pilot de proves de la Luftwaffe, va caure presonera dels nord-americans el maig de 1945. Anys més tard va fundar escoles de vol a l'Índia i Ghana, i als anys setanta va establir nous rècords de velocitat.
Més coneguda com ‘La rosa blanca de Stalingrad', la tinent Lítviak formava part d'un esquadró soviètic durant la Segona Guerra Mundial. Amb només 21 anys va abatre 12 avions enemics abans de morir, l'agost de 1943. Gràcies a la seva bona punteria, es deia que feia fugir els pilots nazis quan aquests distingien un avió amb una flor pintada en el fuselatge.
El reconeixement a aquesta pilot va arribar durant la Perestroika, quan va rebre a títol pòstum l'Estrella d'Or d'Heroïna de la Unió Soviètica. Actualment segueix figurant en el llibre Guinness dels rècords com la dona amb més avions enemics abatuts en combat en tota la història de l'aviació militar.
Auriol era una apassionada de l'aviació que va batre diverses marques femenines de velocitat. Però no li va ser gens fàcil. La seva prometedora carrera va estar a punt de truncar-se tràgicament quan va patir un accident d'avió mentre volava com a passatgera. Va sobreviure miraculosament, però durant anys es va haver de sotmetre a intervencions quirúrgiques complicades. El 1951, mentre encara estava convalescent d'una d'aquelles operacions, va tornar a pujar a un avió i va aconseguir el rècord femení de velocitat. Els anys següents, va conquerir el trofeu Harmon, el principal premi aeronàutic mundial.
Cochran va ser la primera dona pilot que va trencar la barrera del so. El 18 de maig de 1953 va volar a una velocitat mitjana de 1.049 km/h. Al llarg de la seva vida va mantenir una gran rivalitat professional amb la francesa Jacqueline Auriol, ja que es van anar alternant els rècords mundials d'aviació.
Del 18 de maig al 20 de juny de 1966, Scott va fer la primera volta al món en solitari en temps rècord. Ningú no ho havia fet mai abans, ni home ni dona. Durant la seva vida va batre més de 100 rècords, entre els quals va destacar una nova volta al món de 55.000 quilòmetres en què va esdevenir la primera pilot a passar per damunt del pol Nord amb un aeroplà petit.
Aquesta aviadora nord-americana va fer com a copilot la primera volta al món sense escales i sense proveir-se de carburant del 14 al 23 de desembre de 1986. En aquells nou dies va fer més de 40.000 quilòmetres a bord del Rutan Voyager.
Va rebre el trofeu Harmon (atorgat als millors aviadors); Ronald Reagan li va concedir la Medalla Presidencial, i és la primera dona que ha rebut el trofeu Collier (atorgat per l'Associació Aeronàutica Nacional dels Estats Units). També va rebre la Medalla Edward Longstreth de l'Institut Franklin el 1988.
Comentaris