El 20 de setembre del 2004 va morir a la província xinesa d’Hunan una dona de 98 anys anomenada Yang Huanyi. Fins aquí, res de rellevant. Però el cas és que aquella àvia, vídua d’un granger, era l’última persona del planeta que dominava l’escriptura de la curiosa llengua nüshu, utilitzada exclusivament per dones. Aquest idioma, que va estar present a zones del sud de la Xina, és una evolució de sistemes d’escriptura de fa més de 3.000 anys que eren utilitzats per la civilització Yin, a la conca del riu Iang-Tsé.

Yang, l’última “parlant” de nüshu, va ser una de les principals representants de la Xina en la Conferència de les Nacions Unides sobre la Dona, celebrada a Pequín l’any 1995. Allà va aprofitar aquesta ocasió per lliurar als estudiosos gran part de les cartes i els poemes que havia escrit en aquest llenguatge, que van ser recopilats per la prestigiosa Universitat de Qinghua en un llibre. I, de fet, aquesta és la base dels esforços actuals per conèixer millor aquesta llengua i així estendre’n el funcionament i l’ús. Aquesta espècie de codi secret ha estat transmès de generació en generació, només a les dones.

El nüshu era l’únic llenguatge del món utilitzat exclusivament per dones i gairebé no n’ha quedat documentació escrita, ja que abans de la Revolució Cultural de Mao era costum cremar o enterrar amb les dones mortes els seus manuscrits.

L'idioma propi de les analfabetes
Fa 1.700 anys, les dones xineses estaven mancades d’una educació formal i vivien tancades a casa, sotmeses a la fèrria autoritat masculina, sense possibilitats d’aprendre a llegir i escriure. Va ser així com aquelles camperoles analfabetes van inventar un idioma propi, que està considerat pels lingüistes com un sistema de comunicació únic perquè no té cap paral·lel verbal. De fet, 'nüshu' en xinès vol dir ‘escriptura de dones’. Les inscripcions en aquesta llengua poden veure’s per exemple a dietaris i ventalls, on s’han trobat reflexions íntimes, consells i correspondència, i també descripcions de bombardejos i guerres. Un dels documents recuperats diu: “Hem d’establir relacions de germanes des de la joventut i comunicar-nos a través de l’escriptura secreta”. I ho van fer, amb un idioma que oposava a l’estricte mandarí la llengua de la vida quotidiana, de les emocions, de l’espontaneïtat, del món natural, dels somnis i dels desigs. Un idioma que va arribar a tenir unes 2.000 paraules i que s’escrivia en columnes verticals, d’esquerra a dreta i amb molts dels seus caràcters inspirats en els xinesos, però més estilitzats.