Dones

Quina llengua era utilitzada únicament per dones xineses?

Fa 1.700 anys, les camperoles xineses van inventar un idioma propi, el nüshu, que en xinès significa 'escriptura de dones'

Toni Aira
20 de setembre de 2019
La paraula 'nüshu' escrita cinc vegades en la seva pròpia llengua
La paraula 'nüshu' escrita cinc vegades en la seva pròpia llengua Wikimedia Commons

El 20 de setembre del 2004 va morir a la província xinesa d’Hunan una dona de 98 anys anomenada Yang Huanyi. Fins aquí, res de rellevant. Però el cas és que aquella àvia, vídua d’un granger, era l’última persona del planeta que dominava l’escriptura de la curiosa llengua nüshu, utilitzada exclusivament per dones. Aquest idioma, que va estar present a zones del sud de la Xina, és una evolució de sistemes d’escriptura de fa més de 3.000 anys que eren utilitzats per la civilització Yin, a la conca del riu Iang-Tsé.

Yang, l’última “parlant” de nüshu, va ser una de les principals representants de la Xina en la Conferència de les Nacions Unides sobre la Dona, celebrada a Pequín l’any 1995. Allà va aprofitar aquesta ocasió per lliurar als estudiosos gran part de les cartes i els poemes que havia escrit en aquest llenguatge, que van ser recopilats per la prestigiosa Universitat de Qinghua en un llibre. I, de fet, aquesta és la base dels esforços actuals per conèixer millor aquesta llengua i així estendre’n el funcionament i l’ús. Aquesta espècie de codi secret ha estat transmès de generació en generació, només a les dones.

El nüshu era l’únic llenguatge del món utilitzat exclusivament per dones i gairebé no n’ha quedat documentació escrita, ja que abans de la Revolució Cultural de Mao era costum cremar o enterrar amb les dones mortes els seus manuscrits.

L'idioma propi de les analfabetes
Fa 1.700 anys, les dones xineses estaven mancades d’una educació formal i vivien tancades a casa, sotmeses a la fèrria autoritat masculina, sense possibilitats d’aprendre a llegir i escriure. Va ser així com aquelles camperoles analfabetes van inventar un idioma propi, que està considerat pels lingüistes com un sistema de comunicació únic perquè no té cap paral·lel verbal. De fet, 'nüshu' en xinès vol dir ‘escriptura de dones’. Les inscripcions en aquesta llengua poden veure’s per exemple a dietaris i ventalls, on s’han trobat reflexions íntimes, consells i correspondència, i també descripcions de bombardejos i guerres. Un dels documents recuperats diu: “Hem d’establir relacions de germanes des de la joventut i comunicar-nos a través de l’escriptura secreta”. I ho van fer, amb un idioma que oposava a l’estricte mandarí la llengua de la vida quotidiana, de les emocions, de l’espontaneïtat, del món natural, dels somnis i dels desigs. Un idioma que va arribar a tenir unes 2.000 paraules i que s’escrivia en columnes verticals, d’esquerra a dreta i amb molts dels seus caràcters inspirats en els xinesos, però més estilitzats.

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 211 (octubre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del SÀPIENS 211 (octubre 2019)

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto