Sense raó aparent, durant segles l’art ha estat reservat als homes. En l’àmbit europeu i fins fa poc més d’un segle, les dones que es volien formar com a artistes encara topaven amb les convencions socials. La pintora Rosa Bonheur, que va viure a la França de mitjan segle XIX, tenia vedat l’ingrés a les acadèmies d’art, però va tenir la sort de rebre el suport del pare, una persona de mentalitat molt oberta que, a més, també era pintor i va animar i ensenyar la tècnica a la seva filla. Rosa Bonheur es va formar passant llargues hores al Museu del Louvre, copiant les obres exposades. 

Però la gran passió de Bonheur eren els animals. A tothora pintava cavalls, vaques, gossos, conills, toros, ovelles… No en tenia prou d’observar-los al camp: algunes bèsties les disseccionava al seu taller per estudiar-ne l’anatomia i també freqüentava els escorxadors, estables i cavallerisses de París, on prenia apunts. Ara bé, en aquests ambients una dona no era ben rebuda i Bonheur va haver de suportar les grolleries constants dels mossos fins que va prendre una determinació: s’acostava la fira eqüestre de París, un esdeveniment que no es volia perdre, i no podia arriscar-se a quedar-ne fora només pel fet de ser dona. Bonheur va exposar el seu cas a la policia i va obtenir un permís especial, el permission de travestissement, que li permetia portar pantalons en actes públics. Així, es va poder dedicar a fer esbossos entre els homes sense cridar l’atenció.

Rosa Bonheur