Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Dones

Salut Borràs i Saperas, lluitadora anarquista

Filla d'anarquistes, malgrat l'execució del seu pare i el seu company va continuar la seva lluita a Catalunya, França i Mèxic, on es va unir a la revolució de Zapata

Agnès Rotger
Retrat de Salut Borràs
Retrat de Salut Borràs

La tarda del 3 de maig del 1897, un carruatge puja trontollant a Montjuïc. A dins hi viatgen dues dones que es van a casar, custodiades per dues monges i quatre guàrdies civils. La Francisca i la Salut estimen els homes que les esperen, però malgrat això, l'ambient és més semblant al d'un carro mortuori que no pas al d'un cotxe de noces. Perquè les núvies són dues preses, mare i filla. Els nuvis també són dos presos, que a més estan a punt de ser executats. I el casament és forçat, fruit d'un xantatge sàdic de la justícia espanyola amb l'objectiu d'humiliar i destruir psicològicament alguns dels anarquistes més destacats de l'època.

Casament de conveniència
Quan va néixer la Salut el 1878, la seva casa familiar a la vila de Gràcia ja era un punt de referència per als anarquistes d'arreu d'Europa. Els pares, Martí Borràs i Francisca Saperas, participaven del debat ideològic, amagaven a casa anarquistes perseguits d'arreu i feien difusió dels seus principis (entre d'altres, amb l'edició del periòdic Tierra y Libertad). Aquest protagonisme va fer que les autoritats es fixessin en el pare, a qui van fer culpable de l'atemptat contra el general Martínez Campos. L'home no va poder superar les tortures i l'angoixa i es va suïcidar a la presó el 1894.
Al cap de només dos anys, va ser al company de la Salut (Lluís Mas) i al nou company de la mare (Tomàs Aschieri, un marsellès que havien refugiat a casa) a qui van acusar d'un nou atemptat, el de Canvis Nous. Va ser llavors quan a la Salut i a la Francisca les van obligar a casar-se per l'Església amb les seves parelles si volien evitar que els seus fills anessin a beneficència.

Vida revolucionària
Van acceptar-ho, i tan sols unes hores després es van convertir en vídues. Tot i les desgràcies viscudes, la Salut no va renunciar mai a la lluita per les seves idees. Ho va fer a Catalunya, a França i també a Mèxic, on es va unir amb Octave Jahn a la revolució d'Emiliano Zapata. Ella va tornar, de nou vídua, a Barcelona, però la guerra civil la'n va fer fugir, i va viure a París la resta de la seva vida, fins al 1954.

Subscriu-t'hi

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

La vida privada de Napoleó

Fill, germà, marit, pare... En el dos-centè aniversari de la seva mort desvelem com era l'home que hi ha rere el mite

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto