Violant Carnera, penjada per bruixa
Va morir després de confessar que havia provocat pedregades en l'època de la cacera de bruixes a Catalunya

El 1617 va ploure tantíssim que es va anomenar l''any del diluvi'. Només faltava això en aquells temps difícils, plens de fam, epidèmies i crisis polítiques i religioses a tot Europa. Tanta desgràcia no podia ser casualitat. I algú, en algun lloc, va trobar el culpable de tot plegat: el dimoni.
Conegut el criminal, només calia identificar els seus còmplices: les bruixes que vivien ocultes entre la cristiandat. A Catalunya, com a la resta del continent, per por, per malícia o per guanyar alguns diners, van començar les delacions. Les jutjaven tribunals civils perquè l'Església no ho veia clar. Van ser el primer gran fenomen de totalitarisme.
A Violant Carnera la van delatar uns veïns de les Arenes de Castellar del Vallès. Era pagesa i segurament vídua (potser també era lletja, o potser estranya, o potser més sàvia o lliure del que la societat benpensant podia tolerar). El fet és que el 17 de desembre del 1619 la van dur al castell del seu poble i ho va confessar tot amb gran detall: que era bruixa, que havia renegat de Déu i que participava en aplecs per la comarca amb altres bruixes i bruixots on feien balls —"sardanes, ball pla i altres balls que acostumem a fer els pagesos", va especificar—, adoraven el dimoni i feien orgies. També va explicar que havia fet pedregar sobre Caldes.
Després d'aquesta declaració de manual, el batlle de Castellar va decidir traslladar el cas a Sabadell. Allà, davant d'un grup format per autoritats, jutge, fiscal, metge i notari, a Violant —gairebé nua sobre un banc i amb una cadena al coll— li van advertir: "Na Carnera ja saps com estàs condemnada a que sies torturada per a que digues la veritat quines persones hi havia amb ta companyia i han usat l'art de bruixa". Mentre la torturaven, Violant invocava Déu i els sants demanant un miracle, però això no va semblar rellevant al tribunal. No la van deixar estar fins que no va delatar altres dones. La sentència, és clar, ja estava fixada de molt abans: morir penjada en públic.
Va ser una de les prop de quatre-centes persones que es van executar per bruixes entre el 1616 i el 1622, la més gran caça de bruixes que s'ha fet a Catalunya.
Comentaris