Subscriu-t'hi
Especial 'Un judici per a la història'
Una revista amb tota la informació del judici més transcendental de la nostra història
Dels antecedents a la sentència
Europa

10 diferències entre catòlics i protestants

Resumim les reivindicacions de Martí Luter, el teòleg alemany que va fer pública una crítica radical a la jerarquia eclesiàstica

Àngel Casals
31 d'octubre de 2019
1 La salvació
Retrat de Martí Luter (1528) fet per Lucas Cranach el Vell -  Wikimedia Commons
Retrat de Martí Luter (1528) fet per Lucas Cranach el Vell - Wikimedia Commons
  • L'Església catòlica defensava que la salvació de l'ànima s'obtenia tenint fe en Jesucrist, però també amb la realització d'obres que fossin plaents a Déu, com les donacions a l'Església.
  • Per als luterans, cap obra humana podia estar a l'altura de la divinitat. Déu perdona els fidels creients per pura misericòrdia, ‘gratuïtament'. Tenir la gràcia de la fe és una prova de la tria de Déu.
2 Els sagraments
'Tríptic dels Set Sagraments', de Rogier van der Weyden -  Wikimedia Commons
'Tríptic dels Set Sagraments', de Rogier van der Weyden - Wikimedia Commons
  • Per als catòlics, els sagraments eren una mostra de la gràcia divina i tenien eficàcia per ells mateixos. Al llarg dels segles n'havien fixat set: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde sacerdotal i matrimoni.
  • Per als protestants, els sagraments no tenien cap efectivitat en la gràcia. A més, els limitaven exclusivament als dos que apareixen a les Sagrades Escriptures i que són el baptisme i l'eucaristia.
3 L'eucaristia
Representació d'Andreas Meinard de l'escena del Sant Sopar en què Jesucrist pronuncia "Aquest és el meu cos"<br type="_moz" /> -  Wikimedia Commons
Representació d'Andreas Meinard de l'escena del Sant Sopar en què Jesucrist pronuncia "Aquest és el meu cos"
- Wikimedia Commons
  • Els catòlics consideren l'eucaristia una renovació del sacrifici de Jesús per a la salvació dels homes. Cada cop que se celebrava, el pa i el vi es convertien en la substància de la carn i la sang de Crist (el fenomen de la transsubstanciació).
  • Per als luterans es tracta d'una commemoració del sacrifici de Jesucrist. Consideraven que la substància del pa i el vi es mantenien, alhora que es produïa una transformació en la carn i la sang (consubstanciació).
4 La relació Església - Estat
  • L'Església catòlica mantenia des del segle V la doctrina de la seva superioritat sobre el poder polític, per molt que durant l'edat mitjana aquest principi estigués molt desgastat.
  • Les esglésies protestants, en general, van acceptar que havien d'obeir el poder polític, sempre que fos legítim, permetés la pràctica de la fe i no actués contra els manaments de Déu.
5 L'organització de l'Església
  • Els catòlics han tingut una organització jeràrquica i centralitzada de l'Església, amb un cap (el papa) que es considera el successor de l'apòstol Pere i a qui tots els membres de l'Església deuen obediència.
  • Les esglésies protestants han optat sempre per models descentralitzats, sense un únic cap. I en algunes de les seves confessions els pastors i altres membres de la congregació són triats pels creients en assemblea.
6 La consideració moral de la riquesa
La trobada entre Martí Luter i el cardenal Gaetano -  Wikimedia Commons
La trobada entre Martí Luter i el cardenal Gaetano - Wikimedia Commons
  • En el món catòlic l'única riquesa acceptable era la que provingués del treball directe. Per tant, l'enriquiment via comerç i, especialment, la usura estaven mal vistos per l'Església.
  • Els protestants no posaven obstacles a l'acumulació de riquesa, tot i que sí que s'oposaven al fet que se'n fes ostentació. Consideraven l'èxit en els negocis un senyal diví de la salvació.
7 La lectura de la Bíblia
Bíblia de Martí Luter, de 1534 -  Wikimedia Commons
Bíblia de Martí Luter, de 1534 - Wikimedia Commons
  • Els catòlics consideraven que l'única versió acceptable de la Bíblia era l'edició llatina coneguda com ‘Vulgata', que no podia ser llegida lliurement pels fidels: només el sacerdot podia llegir-la i interpretar-la per als feligresos.
  • Per als protestants, la Bíblia havia d'arribar a tots els creients de la manera més directa i comprensible possible. Aconsellaven la lectura individual i en van fomentar la traducció a les llengües vernacles.
8 La creença en la Verge i els sants
Retrat de la Verge Maria de Giovanni Battista Salvi -  Wikimedia Commons
Retrat de la Verge Maria de Giovanni Battista Salvi - Wikimedia Commons
  • El catolicisme acceptava la mediació dels sants i de la Mare de Déu en la relació amb Déu. La santedat era reservada a les persones que assoleixen la comunió plena amb la divinitat basant-se en la seva virtut i fe.
  • Els protestants negaven qualsevol mediació entre el creient i Déu i, encara més, la possibilitat que cap ésser humà pogués compartir atributs divins (ni tan sols la Mare de Déu, de la qual no acceptaven la Immaculada Concepció).
9 La litúrgia de la missa
Pintura que representa el concili de Trento -  Wikimedia Commons
Pintura que representa el concili de Trento - Wikimedia Commons
  • La missa tridentina va ser tipificada i uniformitzada a tota l'Església llatina per iniciativa del concili de Trento (1570). Es feia en llatí i la litúrgia de l'eucaristia n'és la part nuclear i central.
  • La missa protestant va eliminar el llatí i es va passar a fer en l'idioma dels fidels. Això suposava també donar molta més importància a la paraula (lectures i sermó) que no pas a la part mística de l'eucaristia.
10 Expressió artística
Llibre de cant gregorià -  Wikimedia Commons
Llibre de cant gregorià - Wikimedia Commons
  • En el ritu catòlic la música era el cant gregorià, escoltat passivament pels fidels en un entorn en què es representen escenes religioses amb pintura i escultura, amb gran presència de la Mare de Déu i els sants.
  • Les cançons protestants eren cantades en el seu idioma pels fidels i arribaven a ser himnes populars. Les seves esglésies rebutjaven qualsevol ornament o figura que pogués ser una distracció de la litúrgia.

Subscriu-t'hi

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Un Judici per a la Història

Un número especial commemoratiu per guardar i recordar un moment excepcional de la nostra història

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto