10 diferències entre catòlics i protestants

1 La salvació

L'Església catòlica defensava que la salvació de l'ànima s'obtenia tenint fe en Jesucrist, però també amb la realització d'obres que fossin plaents a Déu, com les donacions a l'Església.
Per als luterans, cap obra humana podia estar a l'altura de la divinitat. Déu perdona els fidels creients per pura misericòrdia, ‘gratuïtament'. Tenir la gràcia de la fe és una prova de la tria de Déu.

2 Els sagraments

Per als catòlics, els sagraments eren una mostra de la gràcia divina i tenien eficàcia per ells mateixos. Al llarg dels segles n'havien fixat set: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde sacerdotal i matrimoni.
Per als protestants, els sagraments no tenien cap efectivitat en la gràcia. A més, els limitaven exclusivament als dos que apareixen a les Sagrades Escriptures i que són el baptisme i l'eucaristia.

3 L'eucaristia

Els catòlics consideren l'eucaristia una renovació del sacrifici de Jesús per a la salvació dels homes. Cada cop que se celebrava, el pa i el vi es convertien en la substància de la carn i la sang de Crist (el fenomen de la transsubstanciació).
Per als luterans es tracta d'una commemoració del sacrifici de Jesucrist. Consideraven que la substància del pa i el vi es mantenien, alhora que es produïa una transformació en la carn i la sang (consubstanciació).

4 La relació Església - Estat

L'Església catòlica mantenia des del segle V la doctrina de la seva superioritat sobre el poder polític, per molt que durant l'edat mitjana aquest principi estigués molt desgastat.
Les esglésies protestants, en general, van acceptar que havien d'obeir el poder polític, sempre que fos legítim, permetés la pràctica de la fe i no actués contra els manaments de Déu.

5 L'organització de l'Església

Els catòlics han tingut una organització jeràrquica i centralitzada de l'Església, amb un cap (el papa) que es considera el successor de l'apòstol Pere i a qui tots els membres de l'Església deuen obediència.
Les esglésies protestants han optat sempre per models descentralitzats, sense un únic cap. I en algunes de les seves confessions els pastors i altres membres de la congregació són triats pels creients en assemblea.

6 La consideració moral de la riquesa

En el món catòlic l'única riquesa acceptable era la que provingués del treball directe. Per tant, l'enriquiment via comerç i, especialment, la usura estaven mal vistos per l'Església.
Els protestants no posaven obstacles a l'acumulació de riquesa, tot i que sí que s'oposaven al fet que se'n fes ostentació. Consideraven l'èxit en els negocis un senyal diví de la salvació.

7 La lectura de la Bíblia

Els catòlics consideraven que l'única versió acceptable de la Bíblia era l'edició llatina coneguda com ‘Vulgata', que no podia ser llegida lliurement pels fidels: només el sacerdot podia llegir-la i interpretar-la per als feligresos.
Per als protestants, la Bíblia havia d'arribar a tots els creients de la manera més directa i comprensible possible. Aconsellaven la lectura individual i en van fomentar la traducció a les llengües vernacles.

8 La creença en la Verge i els sants

El catolicisme acceptava la mediació dels sants i de la Mare de Déu en la relació amb Déu. La santedat era reservada a les persones que assoleixen la comunió plena amb la divinitat basant-se en la seva virtut i fe.
Els protestants negaven qualsevol mediació entre el creient i Déu i, encara més, la possibilitat que cap ésser humà pogués compartir atributs divins (ni tan sols la Mare de Déu, de la qual no acceptaven la Immaculada Concepció).

9 La litúrgia de la missa

La missa tridentina va ser tipificada i uniformitzada a tota l'Església llatina per iniciativa del concili de Trento (1570). Es feia en llatí i la litúrgia de l'eucaristia n'és la part nuclear i central.
La missa protestant va eliminar el llatí i es va passar a fer en l'idioma dels fidels. Això suposava també donar molta més importància a la paraula (lectures i sermó) que no pas a la part mística de l'eucaristia.

10 Expressió artística

En el ritu catòlic la música era el cant gregorià, escoltat passivament pels fidels en un entorn en què es representen escenes religioses amb pintura i escultura, amb gran presència de la Mare de Déu i els sants.
Les cançons protestants eren cantades en el seu idioma pels fidels i arribaven a ser himnes populars. Les seves esglésies rebutjaven qualsevol ornament o figura que pogués ser una distracció de la litúrgia.