Des de les habitacions del Grand Hotel, els seus escassos hostes, servits per treballadors albanesos i serbis, pogueren veure com els estudiants universitaris encengueren l'espurna d'una revolta que, la primavera del 1981, transcendí l'àmbit estudiantil i es convertí en un clam popular en favor de l'estatut de república per a Kosovo.

La flama de la revolta
Les portes del Grand foren testimoni dels brutals enfrontaments entre joves i policies que deixaren desenes de morts. Per a molts dels joves revoltats, el Grand era un símbol de decadència, ja que mentre l'Estat invertia en el luxe opulent de l'hotel, els joves universitaris albanesos havien de viure amb una perspectiva de futur abocada a l'atur crònic.

Durant el període compromès entre el 1988 i el 1990, que acabà certificant la dissolució de l'autonomia kosovar dictada per Belgrad, les portes del Grand Hotel esdevingueren un indret recurrent de protesta. Milers de persones ompliren el bulevard del Mariscal Tito per solidaritzar-se amb les mobilitzacions dels miners de Trepça, per continuar les vagues convocades per la Unió de Sindicats Independents de Kosovo o per retre homenatge a les víctimes de la repressió sèrbia.

L'agost del 1990, tot just un mes després de la supressió de l'autonomia, el Grand acollí una il·lustre visita, la del senador nord-americà Bob Dole. El somni d'internacionalitzar el conflicte kosovar i trobar aliances que permetessin posar fi a la repressió sèrbia congregà milers de persones al voltant del Grand. Dole i els seus companys, des de les finestres de l'hotel, comprovaren astorats com la policia sèrbia estava a l'altura del decorat ranci que els acollia i dissolia els concentrats a cops de porra.

Quan Sèrbia començà la seva política d'expulsió dels ciutadans albanesos dels llocs de treball estatals, el Grand, de titularitat pública, s'anà buidant de treballadors albanesos i els serbis se'n feren amos i senyors. S'iniciava una etapa d'allò més fosca per a l'hotel, que estigué caracteritzada per la presència, gairebé permanent, de Zeljko Raznatovic, el paramilitar serbi conegut amb el nom d'Arkan, i dels seus tristament famosos Tigres a les habitacions de l'edifici.

Arkan, que el 1991 havia creat la Guàrdia dels Voluntaris Serbis, un cos paramilitar autor de nombroses matances a Croàcia i a Bòsnia, s'havia establert al Grand des d'on feia campanya per la seva candidatura independent a l'Assemblea de Sèrbia, on resultà elegit diputat el 1992. El Grand Hotel acollí una oficina de reclutament que permetia als joves serbokosovars allistar-se als Tigres d'Arkan o a les Àguiles Blanques de Vojislav Seselj, un altre ultranacionalista serbi instal·lat a Pristina.

Gairebé dos milers de serbis de Kosovo s'integraren a les milícies paramilitars, un fet que convertir el Grand en un epicentre de la barbàrie. S'hi citaven els combatents que, en tornar del front o abans de marxar-hi, organitzaven grans festes abundantment regades amb el rakia, un licor molt popular als Balcans i, en les quals, les dones no hi faltaven mai.

El discurs incendiari d'Arkan aventurava el que acabà succeint a Kosovo, un esclat violent que enfrontà una guerrilla independentista albanesa, l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UÇK), amb les forces policials sèrbies, l'Exèrcit federal iugoslau i els paramilitars fidels a la idea de la Gran Sèrbia.

La generalització dels combats a partir del 1998 provocà que el Grand Hotel passés a estar poblat per periodistes i diplomàtics, que accentuaren la seva presència a mesura que la intervenció de l'OTAN en el conflicte anava esdevenint més plausible.

El 24 de març del 1999, els periodistes pogueren veure com les primeres bombes llançades per l'Aliança Atlàntica queien sobre el cel de Pristina, a pocs metres de l'hotel. Durant 77 dies, el Grand estigué encara en mans sèrbies, fins que l'acord de Kumanovo, que posava fi a la guerra, inicià la retirada militar iugoslava, que s'endugué bona part dels civils serbis que vivien a Kosovo perquè temien les represàlies dels albanesos un cop tornessin a casa.

El juny del 1999, els primers a prendre posicions foren els combatents de l'UÇK, que sortiren de l'ombra i pretengueren aconseguir el control de pobles i ciutats. El primer que feren en arribar al Grand fou reobrir el bar i celebrar-hi festes nocturnes, molt similars a les d'Arkan poc temps abans.

La intervenció de les tropes internacionals de la KFOR, una força militar liderada per l'OTAN, posà fi al control de l'UÇK sobre el Grand. La Missió de les Nacions Unides a Kosovo, que tenia el seu quarter general al costat de l'hotel, propicià que els antics treballadors albanesos es fessin càrrec de la gestió del Grand i acabà iniciant el procés de privatització.

La independència de Kosovo
Malgrat tot, el Grand continuà essent un testimoni privilegiat de la història kosovar. No endebades, fou a les seves portes on desenes d'albanesos celebraren, el 17 de febrer del 2008, la declaració unilateral d'independència proclamada pel seu parlament.