Europa

L'oracle de Delfos

Viatgem al gran santuari d'endevinació grega

21 de desembre de 2010
1 L'oracle de Delfos
L'oracle de Delfos -  Krechet / Shutterstock
L'oracle de Delfos - Krechet / Shutterstock

Els grecs consideraven Delfos el centre del món i la residència de l'oracle. Durant els segles III i VI aC, la seva importància era tal que atreia tot tipus de cabdills i governadors, molts dels quals van prendre decisions en funció de les respostes que els donaven les pitonisses del temple.

No només els grecs el consultaven, sinó també altres civilitzacions del Pròxim Orient que creien fermament en les profecies de les sacerdotesses de Delfos, que van arribar a determinar el curs dels grans episodis de la història antiga.

A aquestes sibil·les, les sacerdotesses que transmetien les profecies, se'ls atribuïa el seu poder a uns "vapors d'una olor suau i dolça" que emanaven de les esquerdes de la caverna subterrània. En realitat, descobertes recents han demostrat que es podia tractar d'un tipus de gas etilè que, en grans quantitats, pot funcionar com un potent al·lucinogen.

En el reportatge que SÀPIENS dedica a l'oracle grec també descobrireu l'origen del cant de la Sibil·la, una tradició mallorquina que entronca amb l'oracle grec i que recentment ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

2 Altres pràctiques antigues per saber els designis dels déus
L'oracle de Delfos -  Olimpiu Pop / Shutterstock
L'oracle de Delfos - Olimpiu Pop / Shutterstock

Els oracles no eren l'únic mitjà que hi havia a l'antiguitat clàssica per conèixer els designis dels déus. També es va recórrer a altres pràctiques, com ara:

  • La ciència dels harúspexs, que estudiava les vísceres dels animals. El terme deriva dels mots llatins 'hira' (intestí) i 'spicio' (observar).

  • L'oniromància, la interpretació dels somnis.

  • L'ornitomància, la interpretació del vol dels ocells, també coneguda com 'auspicium', paraula composta dels ètims llatins 'avis' (au) i 'spicio' (observar).

  • Aquest art és el que més feren servir els romans per influència dels seus veïns etruscs, sobretot a l'hora de fundar una ciutat. Estava a càrrec d'uns sacerdots anomenats 'àugurs', mot que prové del verb llatí 'augere' (fer créixer), donat que, segons alguns escriptors romans, a través de la seva feina, el que feien aquests sacerdots era enfortir el funcionament de la República. D'ells deriva la paraula 'inauguració'. I és que, un cop havien escollit, a través del vol dels ocells, el lloc més adient per establir una població, els àugurs procedien a la seva sacralització o 'inauguratio'. Amb el temps, els àugurs evolucionaren i estengueren el seu saber a altres matèries. L'important rol que tingueren en l'antiguitat queda prou reflectit en el nostre vocabulari quan tenim "bons auguris" o fem una cosa "sota els millors auspicis".

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

65.590! Els consells de guerra franquistes a Catalunya

A partir de la història de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, reconstruïm l'ambient repressiu que els colpistes van instal·lar al nostre país el 1939

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto