Fundat el 705 a la prefectura de Yamanashi, al cor del Japó, aquest hotel es troba als peus dels Alps japonesos, una cadena muntanyosa amb pics que superen els 3.000 metres d'altitud. L'establiment, que pren el nom de l'era Keian, quan va obrir, es va fundar a tocar de quatre brolladors naturals d'aigua calenta que permeten als seus hostes gaudir de sis banys termals ('onsen', en japonès), quatre d'exteriors i dos d'interiors, un servei molt valorat pels japonesos, ja que hi atribueixen propietats terapèutiques. Fa 52 generacions que la mateixa família regenta el negoci, on s'han allotjat personatges històrics de totes les èpoques, com el samurai i senyor de la guerra Takeda Shingen o Tokugawa Ieyasu, el senyor feudal que va unificar el país entre els segles XVI i XVII.

Un servei impecable
Tot i que avui en dia les instal•lacions s'han modernitzat, el disseny senzill i l'entorn natural mantenen l'essència dels orígens. Els seus propietaris reconeixen que la clau per haver aguantat tant de temps és oferir un servei impecable. Si ho voleu comprovar, caldrà que us rasqueu la butxaca: el preu mitjà d'una habitació per a dues persones per passar-hi una nit ronda els 500 euros.

Fundació: any 705
Lloc: Hayakawa, prefectura de Yamanashi (Japó).
Web:  www.keiunkan.co.jp/en

El bon menjar ha plagut a homes i dones de totes les èpoques d'arreu del món. Per això els restaurants que ofereixen àpats suculents sempre han tingut feina. Aquest és el cas del local austríac Stiftskeller, fundat a l'inici del segle VIII al celler de l'abadia de St. Peter, a Salzburg. El primer a mencionar-lo per escrit va ser Alcuí de York, un erudit de l'època de Carlemany. Per les seves taules hi han desfilat milers de comensals, entre ells personatges il•lustres com Cristòfor Colom o W. A. Mozart. Si bé és cert que ha tancat en diferents moments de la seva història, com a l'inici del segle XIX, quan es va convertir en un quarter per a les tropes napoleòniques, sempre ha tornat a reobrir. I avui en dia, serveix un tast de la millor gastronomia local austríaca, barrejada amb tocs moderns. Fidel als orígens del local, també ofereix vins selectes per maridar amb els diferents plats.

Competència amb Madrid
Els amants dels rècords gastronòmics segur que haureu pensat en la casa Botín, de Madrid. No aneu desencaminats! Fundat el 1725, el restaurant està reconegut com el més antic que no ha deixat mai de funcionar.

Fundació: any 803.
Lloc: Salzburg (Àustria).
Web: www.stpeter.at/en

La cervesa i el whisky són begudes sagrades per a la majoria d'irlandesos, i el pub és el seu temple. Per això no és estrany que el més antic d'Europa, el Sean's bar, es trobi en aquesta illa; concretament a la localitat d'Athlone, a la riba oest del riu Shannon. Sabem que es remunta al segle X perquè es conserven registres de tots i cadascun dels propietaris que ha tingut el local. I també perquè en les obres de millora que s'hi van dur a terme fa 50 anys s'hi van trobar monedes antigues i les parets originals, fetes de fibres vegetals i vímet, una tècnica que s'emprava fa 11 segles. En aquella època, Athlone encara no era una vila, sinó un gual amb una petita fonda, que acabaria esdevenint el Sean's bar.

El barista barquer
L'amo del local, a més d'atendre els viatgers, els ajudava a travessar el riu aprofitant els seus coneixements d'aquelles aigües. Un servei molt valorat, com el d'apaivagar la set dels clients amb una pinta ben tirada.

Fundació: any 900.
Lloc: Athlone (Irlanda).
Web: www.seansbar.ie

De préstecs n'hi ha hagut des de temps immemorials. Però a mesura que l'activitat econòmica es va anar tornant més frenètica, van caldre molts professionals per organitzar-los. Això va passar a l'edat mitjana, i concretament a la Itàlia del Renaixement, que era el lloc on es movia més capital d'Europa. Van aparèixer els primers bancs, però només els més adinerats podien accedir als préstecs. Per als humils, els franciscans van idear un banc sense ànim de lucre anomenat Montes di Pietà, que aviat va tenir èxit i es va estendre per les repúbliques italianes, entre elles Siena. Des del 1472, el banc de Siena ha sobreviscut a un munt de guerres, la unificació d'Itàlia o l'ascens del feixisme, i ha aconseguit convertir-se en el tercer banc més important del país, amb 26.000 treballadors, 2.000 oficines i més de 5 milions de clients.

Un futur incert
La darrera crisi financera, però, gairebé ha fet desaparèixer l'entitat. En espera de saber si el banc més antic aixecarà el cap, els sienesos encara poden presumir d'una tradició medieval singular: la cursa de cavalls del Palio di Siena.

Fundació: any 1472.
Lloc: Siena (Itàlia).
Web: www.mps.it

Enric VIII d'Anglaterra va atorgar llicència reial a la London's Cambridge University per imprimir "qualsevol tipus de llibre" el 1534. No obstant això, el gremi d'impressors anglès, que mantenia un ferm monopoli de les impremtes, no va permetre que la Universitat publiqués cap volum fins 50 anys més tard, el 1584. La primera obra impresa per Cambridge va serTwo treatises of the Lord his holie Supper, poc després va començar a publicar la Bíblia i des de llavors ha anat imprimint un nou volum per any.

Referent acadèmic i cultural
Alguns dels autors, pensadors o científics més influents de la història de la humanitat, com Milton, Newton, Darwin, Einstein, Rutherford o Hawking, hi han publicat les seves obres i les seves descobertes científiques. I en el camp del disseny gràfic, l'editorial anglesa també té el mèrit d'haver popularitzat la tipografia Baskerville, obra del cal•lígraf John Baskerville, que va ser l'impressor de Cambridge a mitjan segle XVIII. En els darrers 150 anys, la impremta s'ha convertit en un negoci molt lucratiu que avui opera arreu del món amb més de 10.000 títols.

Fundació: any 1584.
Lloc: Cambridge (Anglaterra).
Web: www.cambridge.org

Tot i que fa quatre segles no existien ni les muntanyes russes ni les grans rodes giratòries, sí que hi havia parcs d'atraccions. Per divertir-se, els nostres avantpassats anaven a jardins on s'organitzaven balls i representacions i on també es podien veure focs artificials. Molts d'aquells parcs primitius van anar desapareixent, però el de Bakken, a Dinamarca, ha sobreviscut des de la seva inauguració, el 1583.

Un parc amb molts encants
Aquest parc tenia la peculiaritat de tenir unes aigües termals a les quals els veïns de Copenhaguen atribuïen capacitats curatives. A la primavera s'hi acostaven molts visitants, i això atreia venedors ambulants, actors, pallassos o companyies teatrals. Al segle XVII, Bakken també va acollir diferents espècies d'animals per iniciativa del rei Frederic III, però l'època d'esplendor va ser al segle XIX. L'arribada del vapor primer i de l'electricitat després van permetre el creixement i l'ampliació d'atraccions mecàniques. I des de llavors i fins avui, el parc segueix fent les delícies de petits i adults.

Fundació: any 1583.
Lloc: Klampenborg (Dinamarca).
Web: www.bakken.dk

Els frares dominics van arribar a Florència el 1219 i es van establir en una petita església romànica del segle X. En poques dècades la comunitat va anar guanyant adeptes i davant la demanda dels fidels va caldre remodelar el temple, per això el 1279 es va posar la primera pedra de la futura basílica de Santa Maria Novella. Els frares, que tenien coneixements profunds d'herboristeria, cultivaven les seves pròpies herbes remeieres a l'hort i tenien una petita farmàcia d'ús privat que, amb el nou temple, va gaudir de més espai. Com que els dominics feien vot de pobresa, no van començar a comercialitzar les seves medicines fins 400 anys més tard, el 1612, quan la fama dels seus remeis feia arribar visitants i peregrins d'arreu del món conegut.

Fórmules magistrals
Avui en dia, els visitants que s'acosten a contemplar el magnífic temple renaixentista florentí poden comprar remeis i pocions que ja es venien fa quatre segles, o bé adquirir cremes, ungüents i els productes de bellesa més moderns que la ciència posa al nostre abast.

Fundació: any 1612.
Lloc: Florència (Itàlia).
Web: www.smnovella.it

L'any 1618, Avedis, un alquimista armeni que vivia a Constantinoble, va intentar crear or a partir de la mescla d'estany, coure i plata. Lògicament, l'aliatge que va obtenir no va ser el preuat metall daurat, però aviat es va adonar que igualment el podia fer ric. I és que quan el colpejava, a part de no trencar-se, produïa un so impactant i profund. Les bandes de geníssers de l'Exèrcit otomà van voler que Avedis els preparés la mescla, de la qual només ell en sabia la fórmula exacta, amb l'objectiu d'espantar l'enemic durant la batalla, però també per fer les crides a la pregària, per tocar l'instrument en les bodes reials o en banquets selectes. El 1623 el soldà Osman II li va donar el sobrenom de Zildjian, que vol dir ‘fill del fabricant de platerets'.

Secret de família
Els seus descendents van seguir fabricant el preuat aliatge a Turquia fins al 1929, quan el negoci es va traslladar als Estats Units, on segueix en actiu. L'empresa Zildjian fabrica platerets, baquetes i material relacionat amb les bateries musicals que gaudeixen d'un gran prestigi en el sector. La fórmula de l'aliatge, això sí, segueix sent un secret que es transmet generació rere generació.

Fundació: any 1623.
Lloc: Norwell, Massachusetts (Estats Units).
Web: zildjian.com

Si hi entreu, us quedareu embadalits. Però que no us faci ballar el cap la magnífica decoració modernista i la data que hi ha escrita al vitrall, 1561! En origen, la farmàcia Padrell s'ubicava al barri de la Ribera de Barcelona, però el setge del 1714 va deixar aquella zona completament destruïda, per això els propietaris es van traslladar a la seva ubicació actual, al carrer de Sant Pere Més Baix. Al final del segle XIX, els amos van impulsar la reforma del local en l'estil més famós de l'època, el modernisme.

Farmàcia o cereria?
Com que, a part de la paraula dels amos, no hi ha documents que avalin la data de fundació de la farmàcia, molts posen en dubte la seva antiguitat. Per això també cal tenir en compte el clam de la cereria Antiga Casa Corderet, de Tarragona, que fins fa pocs mesos es creia que s'havia fundat el 1751, però nova documentació sembla situar els seus inicis el 1631. Els Corderet es van convertir en els proveïdors més famosos de ciris i espelmes a la ciutat; un negoci al qual encara avui no se li apaga la metxa.

Fundació: any 1561 (?).
Lloc: Sant Pere Més Baix, 52. Barcelona.