Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Món

La història del vibrador

L'origen d'un dels invents més controvertits de la història

Laura Ballart (text)
1 La història del vibrador
'Una lliçó clínica a Salpêtrière', d'André Brouillet
'Una lliçó clínica a Salpêtrière', d'André Brouillet Wikimedia Commons

Actualment el vibrador és un aparell íntim i, en alguns casos, malvist per l'opinió pública. Tot i això, quan es va inventar fou considerat un gran avenç mèdic especialment útil per pal·liar una de les patologies més esteses entre la població femenina del segle XIX, la histèria.

Fantasies eròtiques, insomni, espasmes musculars, irritabilitat, nerviosisme o tendència a ficar-se en problemes eren alguns dels més de mil símptomes constatats de la histèria. A les acaballes del segle XIX, en plena època victoriana, aquesta patologia, considerada exclusiva del gènere femení, va portar grans maldecaps a un col·lectiu mèdic que al llarg de la història havia defensat de manera fèrria la inexistència dels instints sexuals femenins i el sexe només amb finalitats reproductives.

La histèria de la història
Segons el mite grec, l'úter (del grec hysteria) era un ésser maligne que es movia lliurement pel cos de la dona i que causava greus malalties quan arribava a les zones vitals, on asfixiava els òrgans amb l'accés de líquid seminal que contenia. Aquesta lluita interna generava una patologia, descrita ja a en textos egipcis, anomenada pels clàssics: úter ardent.

Amb el pas dels segles, aquest mite va esdevenir culte i metges com Claudi Galè de Pèrgam, en el segle III, diagnosticaven la histèria com una malaltia recurrent en monges, verges, vídues i, en alguns casos, també en dones casades. Galè establia que, per tal d'evitar l'accés de líquid a l'úter, s'havia de recol·locar l'òrgan femení a la pelvis, expulsant els "humors uterins corruptes i verinosos" mitjançant el massatge vulvar. Aquest tractament, reservat a l'ús de marits, metges i llevadores, era reeixit si s'aconseguia que la pacient arribés al paroxisme histèric (entès actualment com a orgasme), durant el qual la dona patia un gran dolor i plaer altern que deixava pas a un alleujament immediat dels símptomes del mal.

En casos greus, en els quals les pacients no responien al tractament habitual, l'única solució mèdica era la histerectomia; és a dir, l'extirpació de l'úter enverinat per tal de poder restablir el funcionament normal del cos de la dona.

Dins de la concepció mèdica, aquests dos tractaments, i també l'equitació, la hidroteràpia o l'electroteràpia, entre d'altres, van ser comunament acceptats i receptats fins ben entrat el segle XX.

Una benedicció per a la professió
A partir de la dècada dels anys quaranta del segle XIX, la histèria va assolir el grau de pandèmia. Al Regne Unit, una de cada quatre dones patia aquesta patologia, que era considerada la segona malaltia més comuna després de les febres.

No obstant aquesta preocupació mèdica, els especialistes moderns no van tardar a veure-hi les possibilitats de negoci. En casos lleus, les pacients histèriques no es morien, però com que era una malaltia incurable necessitaven d'un tractament regular, i es convertien així en pacients cròniques que generaven grans ingressos al sector.

Als Estats Units, metges com Rusell Thacher constataven que les dones histèriques eren una benedicció per a la professió mèdica. S'estima que, en el segle XIX, tres quartes parts de les pràctiques mèdiques estaven destinades a la cura de malalties femenines.

El tractament estàndard, però, no estava preparat encara per tal massificació. La realització del massatge vulvar requeria temps, atenció i grans habilitats per part del terapeuta. Això va incentivar el desenvolupament de nous equips i processos per arribar al paroxisme histèric de manera més ràpida i eficient.

2 La patent d'un invent revolucionari
Retrat de Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi
Retrat de Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi Wikimedia Commons

La solució va arribar de la mà de Joseph Mortimer Granville, un metge britànic especialitzat en el tractament de malalties femenines, que va crear un prototip d'objecte electromecànic vibràtil destinat al massatge terapèutic. Aquest aparell s'accionava a partir d'una gran i pesada bateria i disposava de diversos capçals intercanviables que podien arribar a produir tres mil vibracions per minut, i aconseguia multiplicar per deu les vibracions que assolia un metge expert amb el tractament manual estandarditzat.

La vibració mecànica
Un cop patentat l'invent el 1889, Granville va fabricar el primer model de vibrador electromecànic mèdic per a la l'empresa Weiss, el qual va ser aplicat per primera vegada a l'asil Salpêtrière de París.

El vibrador es va convertir, així, en el cinquè aparell electrificat de la història, i va arribar al mercat abans que la planxa o l'aspiradora; i la histèria va esdevenir la malaltia més lucrativa del moment. De fet, es calcula que en l'àmbit mèdic dels Estats Units, els guanys derivats de la histèria van arribar a 150 milions de dòlars en els últims decennis del segle XIX.

El gran èxit professional va permetre que, l'any 1902, la companyia nord-americana Hamilton Beack fabriqués el primer vibrador elèctric per a la venda comercial. A partir d'aquell moment, revistes de tot el món van començar a anunciar vibradors domèstics, sempre sota la vigilància dels professionals mèdics, que no veien amb bons ulls la comercialització del vibrador, ja que vulgaritzava el tractament i reduïa els seus ingressos.

El paper de Sigmund Freud
El camuflatge social dels vibradors com a instrument mèdic i domèstic va perdurar intacte fins a la darreria de la dècada del 1920, quan l'índex de pacients histèriques i de vibradors comercials va disminuir quasi fins a desaparèixer.

El canvi de concepció es va produir per la modificació del paradigma mèdic, propiciat per la difusió dels estudis de Sigmund Freud de principi de segle. També va ajudar a aquest canvi de mentalitat l'ús que es va començar a fer dels vibradors en films eròtics, la qual cosa va ampliar i vulgaritzar els usos originals del tractament mèdic. Finalment, l'Associació Americana de Psiquiatria va establir el 1952 que la histèria femenina no era una malaltia legítima, sinó un mite infundat de l'antiguitat.

El vibrador va desaparèixer d'escena durant molts anys, i quan cap al 1960 va reaparèixer, la seva utilitat i concepció havien canviat totalment. A partir d'aquell moment es va convertir en un objecte tabú i íntim apartat de la vista i l'opinió pública, i també, òbviament, de la medicina.

3 Un acompanyant deliciós
Catàleg de Sears del 1918 on s'hi poden veure anuncis de vibradors
Catàleg de Sears del 1918 on s'hi poden veure anuncis de vibradors Wikimedia Commons

El Chattangooga, el Gyro-lator o la Miracle Ball eren alguns dels vibradors que es podien comprar per catàleg a les principals publicacions femenines dels segles XIX i XX. Les pàgines d'anuncis de revistes com Sears, Modern Priscilla o Heart's publicitaven, amb dibuixos i eslògans, multitud d'aparells destinats a la relaxació del mal de les dones, alguns dels quals eren tan específics i complets que tenien accessoris variats destinats a operacions tan dispars com ara batre, moldre o, fins i tot, moure un ventilador.

Els anuncis mostraven un clar doble sentit que jugava amb el poder sexual i curatiu de l'objecte, utilitzant paraules com profundament i infinitament, o expressions com penetrants vibracions revitalitzants o un acompanyant deliciós. Tot l'anunci, però, donava l'ambigüitat deliberada al producte, que tot i mostrar els seus usos sexuals, continuava mantenint la virtut mèdica i l'acceptació social.

Subscriu-t'hi

Portada del número 231 de SÀPIENS

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 231 de SÀPIENS

El català de la Stasi

Una investigació SÀPIENS feta als arxius dels serveis secrets de l’Alemanya comunista

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto