Coincindint amb la publicació del reportatge sobre les arrels històriques del gihadisme a la revista Sàpiens que ara mateix és a quiosc, us oferim aquesta entrevista amb Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània a la UB, i una de les seves grans especialitats és la geopolítica del món arabislàmic. La seva darrera obra és Estados Unidos, el Islam y el nuevo orden mundial: de la crisis de los rehenes a la primavera árabe (Alianza, 2013).

Com s'entén l'allau d'europeus que s'allisten a Estat Islàmic?
És una mescla de molts factors, però cal pensar que de matar s'ha matat sempre en nom de moltes coses. I matar implica la possibilitat de morir: quin motiu millor que morir per Déu i anar al paradís? És un missatge molt potent i atractiu per al jovent d'una societat desestructurada i amb grans bosses de marginació. Quan el cognom que duus t'impedeix tenir feina o poder estudiar en una bona universitat, la identitat nacional (francesa, belga, espanyola…) deixa de tenir sentit. I com que la dels avantpassats (algeriana, marroquina o siriana) no et significa res, només et queda la referència religiosa.

I els països occidentals com poden lluitar contra aquest sentiment de rebuig?
Occident ha comès molt errors, tots els possibles. No només a l'interior, sinó sobretot amb la política duta respecte dels països àrabs. Més enllà de les guerres del Golf i els bombardejos contra població civil, hi ha el fals discurs a favor de les primaveres àrabs i, en canvi, el silenci quan es produeix la massacre contra els manifestants a Bahrain el 2011, o el cop d'estat a Egipte el 2013.

Tot ho explica o justifica el petroli?
El petroli i els lligams que Aràbia ha teixit amb els gihadistes, que són inconcebibles. El saudita és un règim de base teocràtic que ha fet del wahhabisme (una versió esbiaixada de l'islam sorgida al segle XVIII, conservadora, puritana i aberrant en la forma d'interpretar i aplicar la xaria) la base de legitimitat d'una dinastia que nega les llibertats, conculca els drets humans i practica la discriminació de gènere. L'origen de la majoria de conflictes oberts avui cal buscar-lo aquí, en la "mala consciència" dels Saud que, per contrarrestar els pactes amb Occident i aplacar la bel·licositat d'un wahhabisme esdevingut oficial i pilar de l'estat i de la dinastia, donen suport financer ­—directament o indirecta— a organitzacions islamistes radicals.

L'origen de tots els mals és l'existència d'Israel?
No, jo no hi diria pas així: aquesta és la gran excusa de tots els règims musulmans veïns. En realitat el gihadisme no ha arrelat mai a Palestina, on el conflicte està centrat en l'alliberament nacional i no pas de fonamentalisme religiós! Hamas va sorgir com una branca dels Germans Musulmans a Palestina i, per tant,
no són gihadistes.

Les primaveres àrabs van fer més mal que bé, al capdavall?
El cert és que, veient-ho en perspectiva, només la de Tunísia ha arribat a bon port, però cal entendre que bona part del món islàmic està duent a terme una reivindicació per la dignitat. I si s'acompanya d'una cooperació internacional adequada, pot derivar cap a l'aparició de règims democràtics. Però si l'ajut o les accions del món occidental són equívocs, només hi ha una sortida: la contrarevolució, que és el que està passant actualment a Síria i a l'Iraq. El que proposa Estat Islàmic és la pura contrarevolució… esperem que no s'estengui.