OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Personatges

10 curiositats sobre Jaume I

Repassem algunes anècdotes sobre el monarca català que va passar a la història amb el sobrenom del Conqueridor

Redacció
1 Una concepció difícil
Retrat de Jaume I, obra de Jaume Mateu
Retrat de Jaume I, obra de Jaume Mateu Wikimedia Commons

Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller, segons la llegenda va ser engendrat de manera casual, a causa de la mala relació dels seus progenitors. Com que Pere evitava allitar-se amb la reina en considerar-la molt lletja, membres de la cort van ordir un engany. Li van fer creure que en una cambra a les fosques hi havia una altra dama de gran bellesa. Pere va caure en el parany, sense saber que en realitat s'acabava d'allitar amb la seva dona. D'aquesta nit de passió i d'engany va néixer el futur Jaume I.

2 Un mal record del pare
Il·lustració del manuscrit il·luminat 'Grandes chroniques de France' (1375), que representa un episodi de la batalla de Muret
Il·lustració del manuscrit il·luminat 'Grandes chroniques de France' (1375), que representa un episodi de la batalla de Muret Bibliothèque nationale de France - Wikimedia Commons

En el ‘Llibre dels fets', la crònica que descriu en primera persona la vida i les gestes de Jaume I, el rei jutja amb molta severitat el seu pare, Pere el Catòlic, que va morir durant la batalla de Muret. Potser hi té a veure el fet que Pere va oferir com a penyora el mateix Jaume quan només era un infant de 3 anys al seu enemic, Simó de Montfort, que és qui va vèncer a Muret. Tot i ser el botxí de Pere, Montfort es va fer càrrec de l'educació de Jaume durant els anys d'infantesa.

3 Educat pels templers
Castell de Montsó, on fou educat Jaume el Conqueridor durant la infantesa
Castell de Montsó, on fou educat Jaume el Conqueridor durant la infantesa Wikimedia Commons

El papa va forçar Simó de Montfort a retornar Jaume I a les seves terres, per evitar que la corona catalanoaragonesa entrés en crisi per falta de successor. Finalment, qui es va encarregar de la seva educació van ser els cavallers templers del castell de Montsó, que van ensenyar el jove rei a lluitar amb l'espasa o muntar a cavall. També van ser ells qui li van transmetre el fervor religiós que el rei sentiria durant tota la vida.

4 Un bisbe sense llengua
Escena amorosa del Còdex de Manesses, una compilació de poesies líriques medievals
Escena amorosa del Còdex de Manesses, una compilació de poesies líriques medievals

Tot i les fermes conviccions cristianes, Jaume I va ser flexible en alguns aspectes, com en el de la seva relació amb el sexe femení. Quan va morir Violant d'Hongria, el rei va buscar consol en els braços d'altres dones, com Aurembiaix d'Urgell o Teresa Gil de Vidaure, amb la qual es va arribar a casar. Però quan aquesta va emmalaltir de lepra, el rei la va abandonar. Quan el papa se'n va assabentar, va fer públic que no es podia trencar el matrimoni. Jaume I, enfurismat contra el seu confessor, el bisbe de Girona, a qui va acusar de revelar els seus secrets a la Santa Seu, va manar tallar-li la llengua.

5 Un rei corpulent i ploraner
Retrat de Jaume I, obra de Jaume Mateu
Retrat de Jaume I, obra de Jaume Mateu Wikimedia Commons

Les descripcions que ens han arribat de Jaume I ens el presenten com un home molt alt i corpulent, de cabell ros, blanc de pell, dents ben posades i mans fines i llargues. Pel que fa a la seva personalitat, destaquen les cròniques que era generós i fidel a la paraula donada. Tal era el seu compromís amb la lleialtat que durant les campanyes de Mallorca i València es descriu sovint que el rei es va posar a plorar de manera desconsolada en saber de la mort d'alguns nobles o senyors feudals del seu cercle de confiança.

6 Quan el va ferir una fletxa
Estàtua de Jaume I a la plaça d'Alfons el Magnànim, a la ciutat de València
Estàtua de Jaume I a la plaça d'Alfons el Magnànim, a la ciutat de València Wikimedia Commons

Jaume sempre va ser conscient de la seva importància al camp de batalla. De petit li havien explicat que quan va morir el seu pare a Muret els seus soldats van fugir en desbandada del camp de batalla. Per això, quan en ple setge de València una sageta li va ferir la cara, va seguir muntat dalt del cavall i somrient als seus homes. Dies després, la nafra li havia provocat una erupció a la cara i anava pel campament amb un ull inflat. La ferida, però, no es va agreujar i es va recuperar sense més problemes.

7 La llegenda del ratpenat
Escut de la ciutat de València
Escut de la ciutat de València Wikimedia Commons

Avui un gran ratpenat corona l'escut de València. Però com hi va arribar? Els musulmans havien fet portar i criar aquests animals per combatre els mosquits, per això era habitual veure'ls al voltant de València. Segons la llegenda, durant el setge a la ciutat un ratpenat es va instal·lar al sostre de la tenda del rei Jaume. Quan els soldats es van disposar a foragitar-lo, el Conqueridor va ordenar que el deixessin estar. Aquesta decisió va ser providencial, perquè unes nits més tard un soroll provocat per aquest mateix ratpenat va servir per despertar les tropes just quan els musulmans es disposaven a llançar un atac per sorpresa. Com a mostra d'agraïment, Jaume I va incorporar la seva silueta en l'escut heràldic de la ciutat.

8 La batalla del Puig
Tremp d'ou sobre taula de Marzal de Sas de la batalla del Puig, en què Jaume I va conquerir El Puig a las tropes musulmanes
Tremp d'ou sobre taula de Marzal de Sas de la batalla del Puig, en què Jaume I va conquerir El Puig a las tropes musulmanes

El gran enfrontament entre cristians i musulmans durant la campanya de València va ser la batalla del Puig (València). Jaume I havia deixat una guarnició liderada per Guillem d'Entença a la fortalesa del Puig mentre el rei marxava a la recerca de recursos i soldats. El líder musulmà, aprofitant que Jaume no hi era, va llançar una gran ofensiva per foragitar els cristians. Aquests van presentar batalla i van vèncer, però a canvi de moltes vides, inclosa la de Guillem. Quan Jaume I va tornar, va jurar que no abandonaria València fins que la ciutat fos conquerida. A tal efecte, va fer venir la seva dona i els seus fills perquè s'instal·lessin amb ell.

9 Estar a la lluna de València
Platja de la Malva-rosa de València
Platja de la Malva-rosa de València

Quan Jaume I va entrar victoriós a València, molts musulmans van fugir cap al mar amb la intenció d'embarcar-se en un vaixell cap a Àfrica. Com que no hi havia prou barques per a tots, els supervivents a poc a poc es van anar concentrant a la platja coneguda com la Lluna. Al cap de poc temps, però, un grup de cristians els van trobar i els van massacrar. Aquesta és una de les versions sobre l'origen de l'expressió "estar a la lluna de València", que significa que hom està despistat, com els malaurats musulmans.

10 "Vergonya, cavallers, vergonya!"
Pintura mural de la conquesta de Mallorca conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Pintura mural de la conquesta de Mallorca conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya

Durant la batalla de Portopí, en el marc de la campanya a Mallorca, Jaume I volia avançar amb les seves tropes per escometre l'enemic, però en veure que cap dels seus nobles el seguia i que alguns fins i tot donaven mitja volta el rei va exclamar la frase "Vergonya, cavallers, vergonya!". Aquesta frase ha passat a la història com una de les seves sentències més cèlebres, que denota el caràcter temperamental del rei. La importància d'actuar amb valentia en l'ideal cavalleresc era cabdal, i, de fet, en depenia la victòria. Per això quan les tropes de Jaume I van travessar les portes de Mallorca en l'assalt final, a la crònica del ‘Llibre dels fets' s'explica que qui encapçalava la comitiva era Sant Jordi, el cavaller ideal.

Subscriu-t'hi

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

L'assassinat de Carrero Blanco

L'atemptat que va condicionar la Transició

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto