El 16 de juliol del 1862, als jardins dels Camps Elisis de Barcelona i gràcies a Josep Anselm Clavé, es va interpretar la 'Marxa i cor del concurs' de l’òpera 'Tannhäuser' en un concert popular a l’aire lliure. Era el primer cop que a Catalunya (i a tot l’Estat espanyol) se sentia una peça de Richard Wagner, un autor fins aleshores desconegut a casa nostra però amb molt de recorregut pels escenaris europeus. La primera òpera completa que es va representar va ser 'Lohengrin', el 17 de maig de 1882, al Teatre Principal. Va ser dos mesos abans que Wagner estrenés a Bayreuth la seva darrera feina, 'Parsifal', amb un contingut religiós que la faria controvertida. Wagner moriria a Venècia d'una crisi cardíaca gairebé un any més tard, el 13 de febrer del 1883.

Els introductors de la passió per Wagner a Catalunya van ser el Dr. Josep Letamendi, també escriptor i músic, i el seu alumne Joaquim Marsillach, que havia sentit peces de l’alemany a Suïssa i va assistir a Bayreuth, el 1876, a l’estrena de la Tetralogia, en total unes 14 hores de música. En tornar a Barcelona, Marsillach, que s’havia fet amic del compositor, va publicar el 1878 la primera obra sobre Wagner als Països Catalans: 'Ricardo Wagner. Ensayo biográfico-crítico', i va encetar una discussió amb els defensors de l’òpera italiana. Tot plegat va fomentar la curiositat per l’artista i l’expectació davant la presentació a Barcelona per primer cop d’una de les seves òperes, 'Lohengrin', al Teatre Principal, el 17 de maig del 1882. 

'El vaixell fantasma' i 'Tannhäuser' van arribar al Liceu barceloní el 1885 i el 1887, respectivament, i, amb 'Lohengrin', van ser les úniques òperes de Wagner que es van representar a la ciutat fins al 1899. Però el fet que fossin cantades en italià i que es tractés d’obres senzilles comparades amb produccions posteriors feia que alguns denunciessin la frivolitat amb què molts havien abraçat la causa wagneriana sense gaire justificació. Tanmateix, el fervor cap al mestre s’escampava. Els abanderats del Modernisme el van considerar un model a imitar pel que feia a la seva categoria d’artista professional.

El vessant cultural del catalanisme va trobar en el medievalisme wagnerià similituds entre mites germànics i catalans, com el de Sigfrid amb el de sant Jordi i el de la muntanya de Montsalvat, on transcorre 'Parsifal', amb el de Montserrat. El 1901 es va crear l’Associació Wagneriana, dedicada a difondre l’obra del músic mitjançant conferències i traduccions al català de les seves òperes, i el 1910 la febre per Wagner es va encimbellar amb l’estrena de la Tetralogia.

Allò que va agermanar Barcelona i el compositor per sempre va ser el fet que el Liceu fos el primer teatre europeu on es va estrenar 'Parsifal', el 31 de desembre del 1913, un cop va caducar l’exclusiva que el teatre de Bayreuth havia tingut durant 30 anys. Un gendre de Wagner, Franz Beidler, va dirigir l’orquestra.