Personatges

5 curiositats sobre Wagner i Catalunya

La visió innovadora de les arts que tenia el compositor alemany va tenir una acollida extraordinària al nostre país i va fomentar una avantguarda cultural gens aliena al desig de recuperació nacional del país

Jordi Mata (text) / Lourdes Fernandez (assessorament)
12 de febrer de 2019
1 La primera obra de Wagner que es va representar a Catalunya va ser un fragment de 'Tannhäuser'
El Festspielhaus de Bayreuth, el teatre dedicat a la representació de les obres de Wagner
El Festspielhaus de Bayreuth, el teatre dedicat a la representació de les obres de Wagner Wikimedia Commons

El 16 de juliol del 1862, als jardins dels Camps Elisis de Barcelona i gràcies a Josep Anselm Clavé, es va interpretar la 'Marxa i cor del concurs' de l’òpera 'Tannhäuser' en un concert popular a l’aire lliure. Era el primer cop que a Catalunya (i a tot l’Estat espanyol) se sentia una peça de Richard Wagner, un autor fins aleshores desconegut a casa nostra però amb molt de recorregut pels escenaris europeus. La primera òpera completa que es va representar va ser 'Lohengrin', el 17 de maig de 1882, al Teatre Principal. Va ser dos mesos abans que Wagner estrenés a Bayreuth la seva darrera feina, 'Parsifal', amb un contingut religiós que la faria controvertida. Wagner moriria a Venècia d'una crisi cardíaca gairebé un any més tard, el 13 de febrer del 1883.

2 Els introductors de la passió per Wagner a Catalunya van ser Josep Letamendi i Joaquim Marsillach
Retrat de Richard Wagner
Retrat de Richard Wagner Wikimedia Commons

Els introductors de la passió per Wagner a Catalunya van ser el Dr. Josep Letamendi, també escriptor i músic, i el seu alumne Joaquim Marsillach, que havia sentit peces de l’alemany a Suïssa i va assistir a Bayreuth, el 1876, a l’estrena de la Tetralogia, en total unes 14 hores de música. En tornar a Barcelona, Marsillach, que s’havia fet amic del compositor, va publicar el 1878 la primera obra sobre Wagner als Països Catalans: 'Ricardo Wagner. Ensayo biográfico-crítico', i va encetar una discussió amb els defensors de l’òpera italiana. Tot plegat va fomentar la curiositat per l’artista i l’expectació davant la presentació a Barcelona per primer cop d’una de les seves òperes, 'Lohengrin', al Teatre Principal, el 17 de maig del 1882. 

 

3 Els abanderats del Modernisme i el catalanisme es van entusiasmar amb Wagner i amb les seves obres
Fotografia del 1892 del tenor Francisco Viñas en el paper de Lohengrin
Fotografia del 1892 del tenor Francisco Viñas en el paper de Lohengrin Wikimedia Commons

'El vaixell fantasma' i 'Tannhäuser' van arribar al Liceu barceloní el 1885 i el 1887, respectivament, i, amb 'Lohengrin', van ser les úniques òperes de Wagner que es van representar a la ciutat fins al 1899. Però el fet que fossin cantades en italià i que es tractés d’obres senzilles comparades amb produccions posteriors feia que alguns denunciessin la frivolitat amb què molts havien abraçat la causa wagneriana sense gaire justificació. Tanmateix, el fervor cap al mestre s’escampava. Els abanderats del Modernisme el van considerar un model a imitar pel que feia a la seva categoria d’artista professional.

El vessant cultural del catalanisme va trobar en el medievalisme wagnerià similituds entre mites germànics i catalans, com el de Sigfrid amb el de sant Jordi i el de la muntanya de Montsalvat, on transcorre 'Parsifal', amb el de Montserrat. El 1901 es va crear l’Associació Wagneriana, dedicada a difondre l’obra del músic mitjançant conferències i traduccions al català de les seves òperes, i el 1910 la febre per Wagner es va encimbellar amb l’estrena de la Tetralogia.

4 El Liceu va ser el primer teatre europeu en estrenar 'Parsifal' un cop caducada l'exclusiva del teatre de Bayreuth
Fotografia de la façana del Gran Teatre del Liceu a finals del segle XIX
Fotografia de la façana del Gran Teatre del Liceu a finals del segle XIX Wikimedia Commons

Allò que va agermanar Barcelona i el compositor per sempre va ser el fet que el Liceu fos el primer teatre europeu on es va estrenar 'Parsifal', el 31 de desembre del 1913, un cop va caducar l’exclusiva que el teatre de Bayreuth havia tingut durant 30 anys. Un gendre de Wagner, Franz Beidler, va dirigir l’orquestra.

5 L'entusiasme per Wagner es va refredar després de la Primera Guerra Mundial

L’entusiasme pel geni es va refredar després de la Primera Guerra Mundial i de la derrota alemanya, però Wagner ja s’havia consolidat entre el públic català i el 1921 es representava per primer cop la Tetralogia en alemany. La seva influència es palesava en gent de teatre com Adrià Gual i en pintors com Salvador Dalí, que va encarregar-se dels decorats de dos ballets basats en obres wagnerianes, 'Bacanal' (1939) i 'Tristany boig' (1944), estrenats a Nova York. Fins i tot un film català, 'Parsifal' (1951), signat per Daniel Mangrané, va tenir la seva arrel en Wagner. Musicalment, el desplaçament a Barcelona dels Festivals de Bayreuth el 1955 va ser un esdeveniment que es va reflectir en la vida ciutadana durant setmanes, i en el camp de l’avantguarda cal esmentar el moviment artístic Dau al Set (1948-1951), influït pel dadaisme i el surrealisme i també afí a Wagner, com sovint van demostrar dos dels seus integrants més cèlebres: Antoni Tàpies i Joan Brossa. Actualment, sense els arravataments de fa un segle, el wagnerisme manté el seu prestigi a Catalunya.

Subscriu-t'hi

Portada número 203 del SÀPIENS (febrer 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto