Subscriu-t'hi
Personatges

7 curiositats sobre Isaac Newton

Amb un caràcter esquerp i introvertit, de jove no va ser un estudiant modèlic, però amb determinació va acabar convertit en un físic i matemàtic de primer ordre, conegut com el pare de la ciència moderna

Xevi Camprubí
30 de novembre de 2019

El físic i matemàtic Isaac Newton és un dels científics més importants de tots els temps per l'impacte revolucionari dels seus descobriments, sobretot de la llei de la gravitació universal. Però a l'escola, lluny de ser un model d'estudiant despert i espavilat, res feia preveure que aquell jove solitari i sovint ridiculitzat, amb el temps, esdevindria un gran geni.

1 Va néixer prematur, el mateix any que va morir Galileu
Lloc de naixement d'Isaac Newton
Lloc de naixement d'Isaac Newton Getty Images

Isaac Newton havia nascut a Woolsthorpe, uns deu quilòmetres al sud de Grantham, el dia de Nadal del 1642; el mateix any en què, curiosament, havia mort Galileu, un altre dels genis de l'època. Eren uns temps difícils, marcats per la guerra civil que enfrontava els partidaris del rei Carles I, d'una banda, i els parlamentaris agrupats entorn d'Oliver Cromwell d'una altra. Newton va venir al món prematurament i de tan esquifit que era gairebé tothom va pensar que no viuria més d'una setmana. El seu pare, un pagès benestant que no sabia llegir ni escriure, havia mort tres mesos abans del naixement; la mare, en canvi, provenia d'una família força lletrada i, en enviduar, va adquirir, gràcies a les terres i al bestiar, una situació econòmica envejable.

De ben petit va començar a mostrar-se esquerp i introvertit. La raó cal buscar-la en el fet que quan tenia només tres anys la mare es va casar amb un clergue adinerat i va marxar a viure al poble veí, deixant el nen sota la custòdia de l'àvia. Aquella separació va causar un trauma profund al petit i va contribuir, probablement, a emmotllar el seu futur caràcter.

2 Va estudiar de valent per aconseguir ser dels millors de la seva classe
Isaac Newton
Isaac Newton Getty Images

A l'escola pública de Grantham, al comtat de Liconlnshire, Anglaterra, els alumnes més llestos ocupaven els primers bancs mentre que els menys espavilats eren relegats al fons i convertits en la riota de la classe. Quan als 12 anys el tímid i solitari Isaac va arribar a Grantham no era ben bé un model d'estudiant espavilat i atent, sinó més aviat tot el contrari; des de la fila més endarrerida passava les hores contemplant el cel, absort en els seus llunyans pensaments o bé capficat amb el record de la seva mare. Ben aviat els companys el van començar a veure com un noi estrany i, potser per això, un dia un alumne més avançat li va donar un cop de puny al ventre. Isaac, com a venjança, va decidir prendre-li la privilegiada posició a classe i va començar a estudiar de valent per tal d'aconseguir-ho. Al cap de poques setmanes ja seia a la primera fila. La seva ànsia de saber tot just havia despertat.

3 Va deixar els estudis a l'escola per treballar a la granja familiar

Uns anys després, però, quan ja estudiava assegut a les primeres files de la classe de l'escola de Grantham, tot es tornaria a capgirar. El seu padrastre va morir i la mare va voler el fill adolescent a prop, obligant-lo a deixar l'escola i fer-se càrrec de la granja de Woolsthorpe.

Newton, aleshores, va demostrar ser un perfecte inútil per a les tasques ramaderes. Les ovelles se li esgarriaven i els porcs, lliures de vigilància, envaïen els conreus dels veïns mentre ell, aliè a tot, s'endinsava en alguna lectura apassionada o bé en la construcció de tota mena de ginys; una activitat per a la qual, ja a l'escola, havia demostrat una gran destresa.

Però la ineptitud i el desinterès pel negoci familiar anaven més enllà. Els dies de mercat subornava un servent perquè el substituís mentre ell es quedava pel camí, llegint. Els pensaments l'absorbien d'una manera tan intensa que moltes vegades, diuen, s'oblidava de pujar al cavall i tornava a casa portant-lo agafat per la brida. Enmig de tot aquest desgavell, però fruit de la mediació d'un oncle que intuïa el geni que el noi portava dins, la mare va haver de consentir que el jove Newton deixés les tasques de la granja i es reintegrés als estudis, en aquest cas a la universitat.

4 A Cambridge va fer de servent d'altres estudiants
Estàtua d'Isaac Newton al Trinity College de Cambridge
Estàtua d'Isaac Newton al Trinity College de Cambridge Wikimedia Commons

L'arribada al Trinity College de Cambridge, a la primeria de juny del 1661, no va ser gens fàcil per al jove Newton. Tot i la bona posició de la família, la mare el feia anar just de diners i, per això, havia de treballar com a servent d'altres estudiants més veterans; una tasca que no deuria agradar a un noi massa avesat a ser servit.

D'altra banda, la modesta educació rebuda a Grantham no li permetia estar al nivell dels companys d'universitat; una mancança que Newton va suplir amb el bon coneixement de llatí que tenia i que li va fer més fàcil endinsar-se de manera autodidacta en les grans obres de la ciència europea. Ben aviat va abandonar la tradició aristotèlica que predominava a Cambridge i es va interessar per les obres de Galileu, Boyle, More i per la geometria de Descartes. La matèria, l'espai, el temps, el moviment, l'ordre còsmic, és a dir, tot allò que tenia relació amb la filosofia mecànica, el va començar a captivar. 

Mentrestant, però, el seu tarannà solitari continuava apartant-lo de la resta d'estudiants. Durant la seva estada a Cambridge només va fer amistat amb John Wickins, el seu company d'habitació.

5 El 1664 van començar els seus 'anni mirabiles'
Isaac Newton demostrant el prisma
Isaac Newton demostrant el prisma Getty Images

A partir del 1664 la vida de Newton començaria a adreçar-se, sobretot en termes econòmics. La universitat li va concedir una beca i va poder deixar de treballar com a servent dels altres. Aleshores va començar l'etapa més prolífica pel que fa al nombre de descobriments, uns anys que els seus biogràfs anomenen 'anni mirabiles', El mateix Newton ho va deixar escrit en unes notes, més o menys així: "Al principi del 1665 vaig descobrir el mètode de les sèries aproximatives, i, al novembre, el de les fluxions. El gener de l'any següent vaig desenvolupar la teoria dels colors i, aquell mateix any, vaig començar a pensar en la gravetat estesa a l'òrbita lunar".

La poma no li va caure al cap
De fet, entre els anys 1665 i 1667 Newton va abandonar temporalment Cambridge per culpa d'una epidèmia de pesta i va anar a viure a Woolsthorpe. En aquell moment es trobava immers en l'estudi del comportament de la Lluna respecte de la Terra; un dia, mentre reposava assegut al jardí, una poma va caure davant seu. Tot seguit es va preguntar si la força que atreia la poma cap al centre de la Terra no s'estendria més enllà, influint també la Lluna. Aleshores, partint del que ja havien descobert Galileu i Kepler, va desenvolupar la llei de la gravitació universal.

Finalment, l'any 1667, quan va tornar a Cambridge, Newton va donar un altre pas important. El Trinity College celebrava eleccions per cobrir places vacants per a la universitat; un requisit que resultava indispensable si volia continuar investigant. Sortosament, Cambridge va concedir-li un lloc. Aquell any va acabar el doctorat i el 1669 va conseguir la càtedra de matemàtiques, de la qual seria titular més de trenta anys, tot i que mentre va exercir com a catedràtic va dedicar molt poc temps a l'ensenyament.

6 No suportava que li portessin la contrària
Newton, Halley i Herschel
Newton, Halley i Herschel Getty Images

Durant molts anys va mantenir una correspondència punyent amb altres científics, com ara Hooke, Halley o Flamsteed, a través de la qual discutien detalls i progressos de les investigacions. No suportava que li portessin la contrària i, quan algun col·lega dubtava de les seves conclusions, es tancava i gairebé no en sortia fins a trobar la manera de demostrar que el que defensava era correcte.

7 La reina Anna d'Anglaterra el va nomenar cavaller
Sir Isaac Newton
Sir Isaac Newton Getty Images

Passada la cinquantena, Newton es va convertir en una mena de burocràta; el 1696 va aconseguir un lloc a l'Administració, a la Casa de la Moneda de Londres; uns anys després era elegit president de la Royal Society i, finalment, la reina Anna d'Anglaterra el va nomenar cavaller. A pesar del prestigi aconseguit, la modèstia va ser una de les seves principals virtuts. Va morir, ric i famós, el març de 1727 i va ser enterrat a l'abadia de Westminster amb grans honors. Abans, però, Sir Isaac Newton va deixar, a mode d'epitafi, un autoretrat per a la posteritat: "Ignoro com em veurà el món, però, personalment, em sembla que he sigut com un nen que jugava a la vora del mar, divertint-se i recollint, ara i adés, la pedra més ben polida o la més bonica de les petxines, mentre el gran oceà de la veritat, davant meu, restava per descobrir".

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto