Subscriu-t'hi
Personatges

9 curiositats sobre els viatges del capità Cook

James Cook va tenir una vida plena d'aventures, va contribuir al coneixement dels oceans i a l'establiment d'alguns extrems geogràfics i etnogràfics

Laura Quero
1 Cook va deixar a terra un botànic a qui li havien pujat els fums al cap
Mapa dels viatges del capità Cook
Mapa dels viatges del capità Cook SÀPIENS

El paper del botànic Joseph Banks en la recol·lecció de plantes va ser fonamental per a l’èxit del primer viatge de Cook. El científic era un “personatge mediàtic” de l’època i, de fet, quan van tornar al cap de tres anys, tant els mitjans de comunicació com el poble el van considerar un heroi. Els seus dibuixos i anotacions, amb el descobriment de moltes espècies, van fer que el reconeguessin molt, i la fama li va pujar una mica al cap. A la segona expedició volia ser ell el comandant, i va pujar a bord tant material i personal d’ajuda –que incloïa dos músics- que Cook el va deixar a terra el primer dia de navegar pel Tàmesi.

Joseph Banks
Joseph Banks

2 Abans de l'eclipsi del 1769, els tahitians li van pispar l'octant, imprescindible per a les seves observacions
Un dels octants utilitzats pel capità Cook
Un dels octants utilitzats pel capità Cook

Cook va fer construir una fortificació de pedra i fusta a Tahití que va anomenar Fort Venus. Per aixecar-la van necessitar de l’esforç de tota la tripulació de l’Endeavour i l’ajuda d’almenys 40 tahitians. Volia així preservar la tranquil·litat en els mesuraments astronòmics, objectiu de la seva primera expedició, destorbats per la permanent curiositat dels illencs. Però això no sempre va ser possible, perquè abans del gran eclipsi del 1769 els nadius li van pispar l’octant, eina imprescindible per a les tasques científiques. Després d’una negociació amb el cap de tribu, l’aparell va aparèixer. A la imatge, un dels octants que va acompanyar a Cook en els seus viatges, que es conserva al museu que l’explorador té dedicat a Marton, la seva vila natal.

3 Segons el prestigiós geògraf Alexander Dalrymple, Cook no va saber trobar un nou continent
Alexander Dalrymple
Alexander Dalrymple Wikimedia Commons

Alexander Dalrymple va ser un prestigiós geògraf i botànic britànic del segle XVIII. Ell era un dels que amb més fermesa mantenia l’existència d’un continent a l’hemisferi sud, que equilibraria el pes de les masses terrestres de la meitat nord del planeta. Va optar a la plaça de Cook en la primera expedició, però l’armada reial britànica va desestimar la seva candidatura, la qual cosa no va acceptar de bon grat. Quan Cook va tornar dient que el suposat continent no existia, ell va mantenir la teoria, assegurant que, senzillament, “no l’havia sabut trobar”.

4 Cook va portar un noi polinesi a Anglaterra, Omai, que va conèixer el rei Jordi III
Omai
Omai

Durant el segon viatge, que va menester llargues estades a Tahití i l’aprofundiment en relacions establertes durant l’expedició anterior, Cook va captar les virtuts d’un noi polinesi anomenat Omai, que era hàbil com a traductor. Li va proposar de dur-lo a Anglaterra per ser “presentat en societat” i, segons les cròniques, va gaudir de molta popularitat en l’any que es va estar a Londres, entre el 1775 i el 1776. Fins i tot va tenir l’oportunitat de conèixer el rei Jordi III. Però Cook s’havia compromès a tornar-lo a casa, i així ho va fer durant el tercer viatge, abans d’emproar cap a l’estret de Bering a la recerca del pas del nord-oest.

5 Cook es va convertir en el primer explorador a traspassar el cercle polar
Imatge de les illes Kerguelen, a uns 2.000 km al nord de les costes de l’Antàrtida
Imatge de les illes Kerguelen, a uns 2.000 km al nord de les costes de l’Antàrtida National Library of Australia

El segon viatge (1772-1775) va ser, sens dubte, el més profitós. A més dels descobriments d’illes que no eren encara consignades en els mapes europeus, Cook va circumnavegar el continent antàrtic, endinsant-se en latituds que eren rècord en l’època, i convertint-se en el primer explorador que traspassava el cercle polar. El límit sud que van marcar les seves anotacions van ser 71º 11’. El paisatge antàrtic que descriu és terrorífic, i tal vegada va excitar la imaginació d’Edgar Allan Poe per a la seva narració 'Les aventures d’Arthur Gordon Pym'.

6 El primer nom que va posar a Hawaii va ser illes Sandwich
Salt d'aigua a Hilo (Hawaii)
Salt d'aigua a Hilo (Hawaii) Thinkstock

Primer les va anomenar illes Sandwich, en honor del ministre de Marina britànic. Però a poc a poc el nom autòcton –Hawaii- es va anar imposant. Cook va descobrir per als europeus aquest arxipèlag, comunicant l’existència de quatre illes (Oahu, Onihio, Orehua i Tahura). Més endavant tocaria terra a Kauai i faria constar també algunes de les illes grans, per bé que l’arxipèlag està format per centenars de roques escampades al llarg de més de 2.000 quilòmetres. Alguns historiadors assenyalem que el mariner andalús Ruy López de Villalobos va ser el primer a descobrir-les, el 1555, tot i que les va fer constar als mapes en una latitud equivocada. Cook va dir que això era impossible, perquè si algú hagués trobat abans les Hawaii les hauria aprofitat com a port de subministrament al centre del Pacífic. Però la història és plena de descobriments d’indrets dels quals els espanyols mai no en van prendre possessió.

7 Cook es va horroritzar en comprovar que els indis nootka del Canadà practicaven el canibalisme

En l’imaginari dels europeus dels segles passats, tots els pobles desconeguts tenien fama de caníbals. Els qui se la van guanyar més van ser els africans –una reputació que roman, sobretot en llibres d’aventures i acudits–, per bé que al continent negre no es coneixen episodis sistemàtics d’antropofàgia. En canvi, a l’Àsia i el Pacífic, i fins i tot a parts d’Amèrica, eren comuns. Pràcticament mai no es tractava d’una qüestió alimentària, sinó d’obtenir la força de l’enemic. Així, Cook es va horroritzar en comprovar que a la costa nord-oest del Canadà els indis nootka no tenien manies a l’hora de dur a terme aquesta pràctica. També va consignar costums antropòfags entre els pobles de Nova Guinea i de Rapa Nui.

Nootka Sound

Un indi nootka

8 En el seu tercer viatge va descobrir per què a molts polinesis els faltaven els dits petits de les mans

Cook va ser un sagaç observador dels costums dels pobles indígenes. Antropòlegs i etnògrafs asseguren que els seus apunts eren força avançats per a l’època. Una cosa que el capficava era per què a molts polinesis els faltaven els dits petits de les mans. Ho va esbrinar a la seva tercera expedició, després de molt preguntar: els nadius de les illes del Pacífic, quan tenien una malaltia greu, es tallaven una falange com a ofrena als déus, perquè els lliuressin de la mort. D’aquí venia que tanta població tingués els dits tallats.

9 La darrera expedició de Cook va acabar amb la seva mort
Retrat del capità Cook
Retrat del capità Cook Wikimedia Commons

La darrera expedició del capità Cook, que va desembocar en la seva mort, tenia com a objectiu trobar el mític pas del nord-oest. Al llarg dels segles XVII i XVIII s’havien fet heroics intents de localitzar-lo. Seria un canal existent entre els gels i les illes més septentrionals del Canadà que permetrien escurçar les grans travesses oceàniques. Cook va fracassar en l’intent, i tot i aconseguir un rècord en l’arribada a un punt meridional amb 70º 44’, el mariner va assegurar que mai ningú no aconseguiria creuar aquell horrorós laberint d’icebergs i aigua glaçada. Es va equivocar, però la gesta no va tenir lloc fins al 1906 –ho va fer el noruec Roald Amundsen. Ara, l’escalfament global i el desglaç de l’Àrtic fan pensar als científics que en pocs anys pot ser una ruta comercial estable. De fet, l’any 2007 ja va estar oberta sense necessitat de fer servir vaixells trencaglaç.

10 El mapa dels viatges del capità Cook

Consulteu en gran el mapa dels viatges de l'explorador britànic.

 

 

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto